‘Sus­pi­ria’: Gu­a­dag­ni­no rein­ven­ta Ar­gen­to

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Pantalle|s - MAURICIO BACH

El ci­ne­ma ita­lià de les dè­ca­des del 1950, 60 i 70 és una cor­nu­cò­pia de la qual nei­xen in­comp­ta­bles tre­sors. Hi ha­via els au­tors –Ros­se­lli­ni, Vis­con­ti, Fe­lli­ni, An­to­ni­o­ni, Pa­so­li­ni, Ber­to­luc­ci–, la co­mè­dia po­pu­lar –Mo­ni­ce­lli, Co­men­ci­ni, Ri­si– i tam­bé les pel·lí­cu­les de gè­ne­re que van om­plir les sales de bar­ri imi­tant els mo­dels ame­ri­cans: el pè­plum, el ter­ror gò­tic, el po­li­zi­es­co ,el ma­ca­ro­ni com­bat, l’spag­het­ti wes­tern i el gi­a­llo. Els dos úl­tims van ser tan in­ven­tius que van acon­se­guir una co­sa inau­di­ta: rein­ven­tar el que co­pi­a­ven i con­ver­tir-se en mo­del imi­tat. Ser­gio Le­o­ne va re­cre­ar el wes­tern amb un llen­guat­ge pro­pi i la se­va in­flu­èn­cia va ser tan gran que va im­preg­nar de la se­va es­tè­ti­ca tot el ci­ne­ma de l’oest poste­ri­or ro­dat als EUA (el ma­teix va pas­sar amb Je­an Pierre Melville en re­la­ció amb el po­li­cí­ac).

En el cas del ci­ne­ma de ter­ror, el gò­tic dels sei­xan­ta –amb obres cab­dals com La màs­ca­ra del di­mo­ni de Ba­va o L’hor­ri­ble se­cret del doc­tor Hich­cock de Fre­da– do­na­rà pas els anys se­tan­ta al gi­a­llo (en ita­lià groc, el co­lor de les por­ta­des de la po­pu­lar col·lec­ció pulp de Mon­da­do­ri), més tru­cu­lent i ex­plí­cit, amb tra­mes con­tem­po­rà­ni­es i una es­tè­ti­ca d’im­pac­te que ex­plo­ra­va la in­ten­si­tat cro­mà­ti­ca i els an­gles de cà­me­ra re­bus­cats. Ci­ne­as­tes com Ba­va, Er­co­li, Ser­gio Mar­ti­no, Um­ber­to Len­zi i Lu­cio Ful­ci apor­ta­ran jo­ies del gè­ne­re. Tam­bé Da­rio Ar­gen­to, que fa un pas de ge­gant en la go­sa­dia vi­su­al amb Pro­fon­do ros­so el 1975. I dos anys des­prés as­sa­ja un tri­ple salt mor­tal amb Sus­pi­ria, pi­na­cle del ter­ror, ex­pe­ri­èn­cia plàs­ti­ca més en­llà del pla nar­ra­tiu i una de les pe­ces fo­na­men­tals del que de­no­mi­no l’es­tè­ti­ca de l’ex­cés, prac­ti­ca­da per ci­ne­as­tes sen­se por del ri­dí­cul, no sem­pre en­te­sos per la crí­ti­ca, com Ken Rus­sell (Els di­mo­nis), Ro­eg (Per­for­man­ce), No­bu­hiko Ôbayas­hi (Hau­su), Zu­lawski (La pos­ses­sió) o Win­ding Refn (The Ne­on De­mon).

Sus­pi­ria és una fi­ta que Ar­gen­to no ha acon­se­guit mai su­pe­rar. Per què fer-ne un re­make? I per què l’afron­ta un ci­ne­as­ta com Lu­ca Gu­a­dag­ni­no? Als qui el van conèi­xer per Call me by your na­me pot­ser els dei­xa per­ple­xos que, sen­se gai­re­bé pren­dre’s un res­pir, ro­dés im­me­di­a­ta­ment des­prés aquest de­li­ri ano­me­nat Sus­pi­ria. A qui cone­gui més a fons la se­va obra no l’hau­ria de sor­pren­dre tant: les se­ves du­es pel·lí­cu­les an­te­ri­ors, Yo soy el amor i Ce­ga­dos por el sol, són exer­ci­cis vi­su­als ex­qui­sits més en­llà de les his­tò­ri­es que nar­ren, in­da­ga­ci­ons plàs­ti­ques i mu­si­cals amb ban­des so­no­res molt acu­ra­des. Per tant, re­pen­sar Sus­pi­ria té d’en­tra­da sen­tit com a rep­te es­tè­tic. Però hi ha un al­tre mo­tiu: el ci­ne­as­ta ha ex­pli­cat que va veu­re la pel·lí­cu­la d’Ar­gen­to d’ama­gat dels seus pa­res amb ca­tor­ze anys i el va im­pac­tar pro­fun­da­ment. El de­tall no és anec­dò­tic, per­què la se­va pro­pos­ta més que un re­make con­ven­ci­o­nal és una rei­ma­gi­na­ció, una rein­ven­ció, que par­teix d’aque­lla ob­ses­sió ado­les­cent.

Els col·la­bo­ra­dors de què s’ha en­vol­tat són fo­na­men­tals en el po­de­rós re­sul­tat fi­nal: el guio­nis­ta Da­vid Kaj­ga­nich (que ja va tre­ba­llar amb ell a Ce­ga­dos por el sol, és dar­re­re de la sè­rie The ter­ror), el director de fo­to­gra­fia tai­lan­dès Sayomb­hu Muk­de­e­prom (col·la­bo­ra­dor d’Apic­hat­pong We­e­ra­set­hakul i de Gu­a­dag­ni­noa Call me by your na­me), Thom Yorke en la ban­da so­no­ra i du­es ac­trius: Til­da Swin­ton (mu­sa del ci­ne­as­ta, que aquí –és la se­va quar­ta pel·lí­cu­la amb ell– in­ter­pre­ta tres pa­pers, un de molt in­es­pe­rat) i Dako­ta John­son (que ja apa­rei­xia a Ce­ga­dos por el sol i és a anys llum de les be­nei­tes om­bres de Grey).

La pel·lí­cu­la d’Ar­gen­to es­ta­va ro­da­da l’any 1977 i am­bi­en­ta­da a Ber-

La ‘Sus­pi­ria’ ori­gi­nal és pe­ça des­ta­ca­da de l’es­tè­ti­ca de l’ex­cés, prò­pia de ci­ne­as­tes sen­se por del ri­dí­cul

Dako­ta John­son (es­quer­ra) i Til­da Swin­ton (dre­ta) pro­ta­go­nit­zen ‘Sus­pi­ria’, re­make de la pel·lí­cu­la del ma­teix tí­tol so­bre una aca­dè­mia de ball que és un niu de brui­xes

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.