El ‘re­curs a la cultura’ va ser útil

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Portada -

El pro­per dia 6 se ce­le­bra el qua­ran­tè ani­ver­sa­ri de l’apro­va­ció en re­fe­rèn­dum de la Cons­ti­tu­ció Es­pa­nyo­la, amb un 87% de vots afir­ma­tius. El text in­tro­du­ïa qües­ti­ons re­lle­vants per a la cultura en el nou con­text de­mo­crà­tic que s’inau­gu­ra­va.

Qua­tre de­cen­nis més tard el mo­ment sem­bla opor­tú per plan­te­jar un ba­lanç molt sin­tè­tic i a vis­ta d’ocell del que la cultura ha re­pre­sen­tat en aquest perí­o­de, tant en la tra­jec­tò­ria cro­no­lò­gi­ca com a tra­vés de les se­ves prin­ci­pals fi­tes i ten­dèn­ci­es en els di­fe­rents camps que in­clou. Aquest ba­lanç és el que ens pro­po­sem d’ofe­rir en aquest su­ple­ment.

Dels ar­ti­cles que se­guei­xen ca­da lec­tor po­drà ex­treu­re les se­ves prò­pi­es con­clu­si­ons. Pe­rò hi ha al­guns as­pec­tes que pot­ser val­gui la pe­na res­sal­tar. Nom­bro­sos ana­lis­tes coin­ci­dei­xen que el perí­o­de que va del 1978 fins a l’ini­ci de la cri­si, el 2007, és el de “més es­ta­bi­li­tat, pro­grés, lli­ber­tat i de­mo­crà­cia de la nos­tra his­tò­ria” (en pa­rau­les de Llu­ís Foix).

En els pri­mers vint-i-cinc anys, els go­verns van apos­tar per la cultura com a ins­tru­ment de mo­der­nit­za­ció i afi­an­ça­ment de­mo­crà­tic, re­a­fir­mant va­lors de plu­ra­lis­me i con­vi­vèn­cia, al­ho­ra que es co­bri­en grans lla­cu­nes de re­co­nei­xe­ments i d’equi­pa­ments. L’as­sa­gis­ta Ge­or­ge Yú­di­ce ha ano­me­nat “el re­curs a la cultura” a uti­lit­zar-la per le­gi­ti­mar as­sump­tes po­lí­tics o ins­ti­tu­ci­o­nals, i en el cas es­pa­nyol va fun­ci­o­nar: tant la cultura com l’Es­tat es van be­ne­fi­ci­ar del su­port mu­tu.

En la fa­se ini­ci­al es va pro­jec­tar una imat­ge d’op­ti­mis­me, jo­ven­tut i no­ve­tat, que s’equi­li­bra­va amb la re­cu­pe­ra­ció de les grans fi­gu­res ne­gli­gi­des pel fran­quis­me. Per po­der avan­çar con­sen­su­a­da­ment, se­gons re­cor­da Jor­ge Sem­prún, es va pac­tar lla­vors una­es­tra­tè­gi­ad’oblit­dels­pit­jor­sas­pec­tes­del­pas­sat re­cent. Aquests as­pec­tes “apar­cats” –vi­o­lèn­cia, re­pres­sió, dic­ta­du­ra– res­sor­gi­ri­en amb for­ça en el camp de la cultura a par­tir del 2000. L’eta­pa poste­ri­or mar­ca­da per la cri­si eco­nò­mi­ca ha im­pli­cat la crí­ti­ca al sis­te­ma cul­tu­ral que va ar­ren­car amb la Cons­ti­tu­ció, pe­rò sen­se que s’ha­gi ge­ne­rat fins al mo­ment una al­ter­na­ti­va con­sis­tent.

En aquests qua­ran­ta anys la cre­a­ció ha bri­llat i s’ha in­ter­na­ci­o­na­lit­zat fins a ni­vells im­pen­sa­bles el 1978: són nom­bro­sos els es­pa­nyols que avui te­nen in­ci­dèn­cia en el pano­ra­ma glo­bal. La cultura s’ha des­cen­tra­lit­zat, a tra­vés de les trans­fe­rèn­ci­es au­to­nò­mi­ques i l’au­ge de les po­lí­ti­ques mu­ni­ci­pals. Les in­dús­tri­es cul­tu­rals s’han en­for­tit (unes més que d’al­tres). I l’apor­ta­ció ca­ta­la­na ha re­sul­tat de­ci­si­va en ter­renys com edi­ció, literatura, arts plàs­ti­ques, te­a­tre, gas­tro­no­mia, nous es­pais que han trans­for­mat la vi­vèn­cia ur­ba­na...

Un ba­lanç ge­ne­ral, doncs, de bons re­sul­tats, tam­bé amb im­por­tants dè­fi­cits i con­flic­tes que veu­ran as­se­nya­lats en aques­tes pà­gi­nes. La cultura es­pa­nyo­la ha vis­cut el dar­rer de­cen­ni una fa­se de qües­ti­o­na­ment que exi­geix amb ur­gèn­cia pro­pos­tes no­ves. Pe­rò en el seu con­junt, pas mal!

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.