Vi­cis­si­tuds de l’edi­ció es­pa­nyo­la

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Portada -

on­den­sar en aquest es­pai qua­ran­ta anys d’edi­ció en cas­te­llà al nos­tre pa­ís és obli­gar-me a un re­lat-bon­sai (in­clou­re és ex­clou­re, dis­cul­pin els ab­sents), més en­ca­ra quan sem­bla in­dis­pen­sa­ble afe­gir com a prò­leg els anys sei­xan­ta i els se­tan­ta fins a la Cons­ti­tu­ció.

Als sei­xan­ta, grà­ci­es a l’edi­to­ri­al Seix Bar­ral, amb Car­los Bar­ral al cap­da­vant d’un equip pro­di­gi­ós, i la in­ven­ció del pre­mi For­men­tor, pi­lo­tat per Jai­me Sa­li­nas, el nos­tre pa­ís s’in­cor­po­ra­va bri­llant­ment a la mo­der­ni­tat edi­to­ri­al. I, a fi­nals de la dè­ca­da, grà­ci­es a la llei de Prem­sa van po­der pu­bli­car-se mol­tís­sims tí­tols, en es­pe­ci­al tex­tos po­lí­tics, abans im­pen­sa­bles (a cos­ta de se­gres­tos i pro­ces­sos en el Tri­bu­nal d’Or­dre Pú­blic, que no van fre­nar la com­ba­ti­vi­tat dels edi­tors). Van ser els anys de la cre­a­ció de Dis­tri­bu­ci­o­nes de En­la­ce, una ini­ci­a­ti­va sin­gu­lar i es­ti­mu­lant que va reu­nir vuit editorials pro­gres­sis­tes i avant­guar­dis­tes: Bar­ral, Lu­men, Edi­ci­ons 62, Tus­quets, Ana­gra­ma, La­ia, Fon­ta­ne­lla i Cu­a­der­nos pa­ra el Diá­lo­go. O de la col·lec­ció Ari­el Quin­ce­nal, l’equip del qual va fun­dar des­prés Crí­ti­ca (Gri­jal­bo). Tam­bé cal des­ta­car la cre­a­ció d’Ali­an­za, amb l’om­ni­pre­sent Ja­vi­er Pra­de­ra, amb ten­ta­cles a Si­glo XXI, Fon­do de Cultura Eco­nó­mi­ca, la prò­pia Ali­an­za i El Pa­ís ,de­la Tau­rus de Je­sús Aguir­re o les molt ro­ges Co­mu­ni­ca­ci­ón o Akal (Ci­en­cia Nu­e­va ha­via es­tat ja de­ca­pi­ta­da per Fra­ga) i tan­tes al­tres.

Amb la Re­for­ma, i no la Rup­tu­ra, i el no­me­na­ment de Suá­rez com a cap de Go­vern cen­tral es va pro­duir la fi de tan­tes il·lu­si­ons o fan­ta­si­es, amb un de­cli­vi bru­tal de la lec­tu­ra de tex­tos po­lí­tics (pa­ra­do­xal­ment ja ha­via des­a­pa­re­gut la cen­su­ra), co­sa que va pro­vo­car el tan­ca­ment de re­vis­tes (Triun­fo com a sím­bol) i d’editorials, i tam­bé greus pro­ble­mes per a les que van acon­se­guir so­bre­viu­re.

A ini­cis d’anys vui­tan­ta, la bo­na literatura es va po­sar al cap­da­vant amb la ir­rup­ció de l’Al­fa­gua­ra de Jai­me Sa­li­nas i de tres jo­ves editorials in­de­pen­dents, Lu­men, Ana­gra­ma i Tus­quets, nas­cu­des als sei­xan­ta, guia­des per l’ex­cel·lèn­cia, que van co­men­çar a ju­gar tam­bé, amb els grans, a la Cham­pi­ons.

Al llarg de més de du­es dè­ca­des es va pro­duir un gran au­ge de la li­te­rary fic­ti­on i tam­bé de l’as­saig exi­gent com es ve­ia evi­dent du­rant les suc­ces­si­ves fi­res de Frank­furt i en les llis­tes de best-se­llers de tants pa­ï­sos (res a veu­re amb la de­pri­ment si­tu­a­ció ac­tu­al). Ai­xí, des­prés dels grans del bo­om hi va ha­ver l’en­lai­ra­ment in­ter­na­ci­o­nal de la no­va nar­ra­ti­va es­pa­nyo­la, la bri­tà­ni­ca, la nord-ame­ri­ca­na o l’an­glo­ín­dia, per es­men­tar els exem­ples més cone­guts.

Si­mul­tà­ni­a­ment es va ac­ce­le­rar la con­cen­tra­ció edi­to­ri­al. La fo­to ac­tu­al és la se­güent: els grans grups s’han con­cen­trat en un for­mi­da­ble Du­o­po­li. Pla­ne­ta va ab­sor­bir Des­ti­no, Seix Bar­ral, Crí­ti­ca, Ari­el, Pai­dós, Es­pa­sa, Eme­cé o Tus­quets, men­tre que Pen­guin-Ran­dom va in­cor­po­rar Gri­jal­bo, Pla­za y Ja­nés, Lu­men, Al­fa­gua­ra, Tau­rus, De­ba­te, Agui­lar, Su­ma o Edi­ci­o­nes B. En aques­tes llis­tes tro­bem no­més els seus se­gells ad­qui­rits més sig­ni­fi­ca­tius (pe­rò no els pro­pis). Tam­poc no fi­gu­ren els se­gells en ca­ta­là, tan re­lle­vants en Pla­ne­ta des­prés de l’ab­sor­ció d’Edi­ci­ons 62. Que­da pa­tent la de­ri­va pot­ser ine­vi­ta­ble, tam­bé en l’edi­ció, pro­vo­ca­da pel darwi­nis­me i la glo­ba­lit­za­ció.

I a in­fi­ni­ta dis­tàn­cia em­pre­sa­ri­al del Du­o­po­li se si­tu­en les in­de­pen­dents ve­te­ra­nes, Pre-Tex­tos, Si­ru­e­la, Sa­la­man­dra, Acan­ti­la­do o Ana­gra­ma (in­de­pen­dent que ha can­vi­at de pro­pi­e­ta­ri). I des­prés una mi­rí­a­da de pe­ti­tes editorials, tam­bé amb vo­ca­ció d’ex­cel·lèn­cia, que, grà­ci­es a les no­ves tec­no­lo­gi­es, l’en­tu­si­as­me i l’au­to­ex­plo­ta­ció, con­tri­bu­ei­xen a vi­vi­fi­car el pano­ra­ma edi­to­ri­al.

Men­tres­tant es va pro­duir el desem­bar­ca­ment edi­to­ri­al es­pa­nyol a Amè­ri­ca Lla­ti­na, on ava­tars eco­nò­mics i po­lí­tics van pro­pi­ci­ar l’ab­sor­ció d’editorials in­dis­pen­sa­bles com Su­da­me­ri­ca­na i Eme­cé, men­tre per­sis­tia el Fon­do de Cultura Eco­nó­mi­ca amb el seu blin­dat­ge es­ta­tal. Les editorials in­de­pen­dents van anar in­cor­po­rant pro­gres­si­va­ment au­tors lla­ti­no­a­me­ri­cans (la vo­ca­ció d’Ana­gra­ma va co­men­çar el 1971), com­pro­vant com de di­fí­cil que els re­sul­ta tro­bar lec­tors fo­ra de ca­das­cun dels seus res­pec­tius pa­ï­sos, el ma­teix que els pas­sa als au­tors es­pa­nyols.

L’any 2008 es­cla­ta la gran cri­si fi­nan­ce­ra, la re­vo­lu­ció tec­no­lò­gi­ca, els can­vis d’hà­bits dels lec­tors, la ven­da de lli­bres en lí­nia, Net­flix i les sè­ri­es te­le­vi­si­ves (cer­ca i cap­tu­ra del temps lliu­re), a Es­pa­nya la pi­ra­te­ria sen­se fre (amb els go­verns mi­rant a la gra­de­ria), et­cè­te­ra. Un pano­ra­ma in­qui­e­tant, per dir-ho su­au­ment, que s’ha d’afron­tar de la ma­ne­ra més cre­a­ti­va i ri­go­ro­sa pos­si­ble.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.