Pe­re Cal­ders gi­ra, gi­ra i gi­ra­rà

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - JU­LIÀ GUILLAMON

A al­gú que no l’ha­gi lle­git mai li de­fi­ni­ria l’art nar­ra­tiu de Pe­re Cal­ders (Barcelona, 1912-1994) com una bar­re­ja d’es­tra­nye­sa da­vant la re­a­li­tat, la fan­ta­sia com a via de fu­ga, la ironia com a ar­ma de de­fen­sa, una crí­ti­ca al món mo­dern que anul·la l’in­di­vi­du a tra­vés d’una bar­re­ja ex­plo­si­va d’ex­cen­tri­ci­tat i sen­tit co­mú.

Hi ha una ma­ne­ra de re­cu­pe­rar els clàs­sics que s’as­sem­bla a una restauració. Aga­fes un cotxe vell, que abans era bo, el re­fàs, i el fas cir­cu­lar en un ral·li de cot­xes an­tics. El cas de Pe­re Cal­ders re­cor­da més avi­at un gron­xa­dor d’aquells que gi­ren al vol­tant d’un eix. Gi­ra i gi­ra i quan sem­bla que ja no va tant de pres­sa, el pa­re de la cri­a­tu­ra em­pen­ta l’es­que­na del nen i fa que tor­ni a gi­rar amb ve­lo­ci­tat re­no­va­da. El vo­lum de Tots els con­tes es va pu­bli­car a La But­xa­ca el 2008. I des de lla­vors ha­vi­en sor­tit con­tes il·lus­trats, l’edi­ció fran­ce­sa de Crò­ni­ques de la ve­ri­tat ocul­ta, edi­ci­ons de la col·lec­ció Edu­cau­la, adre­çats als ins­ti­tuts. Fins i tot li han de­di­cat una lli­bre­ria.

Cal­ders ana­va gi­rant, i ara gi­ra­rà més de pres­sa, per­què Rosa dels Vents ha pu­bli­cat una edi­ció en dos vo­lums de tots els con­tes, amb il·lus­tra­ci­ons d’Ig­na­si Font, i Co­ma­ne­gra ha fet una edi­ció dels mi­cro­con­tes, dis­se­nya­da per Víc­tor Gar­cía Tur, amb tex­tos de dos pe­sos forts: Bor­ja Ba­gu­nyà,al­ma­ma­ter­del’exi­to­saEs­co­la Blo­om de li­te­ra­tu­ra, i el po­e­ta i no­vel·lis­ta Se­bas­tià Al­za­mo­ra. Vol dir que la ge­ne­ra­ció en­tre els 35 i els 45 anys se l’han fet seu, el lle­gei­xen a la se­va ma­ne­ra i con­vi­den a al­tres a lle­gir-lo, amb la lli­ber­tat que s’han de lle­gir els au­tors bons.

L’edi­ció il·lus­tra­da de Rosa dels Vents apro­fun­deix en el món d’An­ta­vi­a­na, un espectacle de Da­goll Da­gom de fi­nals dels se­tan­ta, que va des­co­brir Cal­ders al gran pú­blic. És el Cal­ders de la fan­ta­sia i l’hu­mor una mi­ca bo­ni­fa­ci, amb al­gu­na pun­xa irò­ni­ca i sar­càs­ti­ca a la ti­ja que aguan­ta la flor. Men­tre que Con­tes por­tà­tils po­sa l’ac­cent en la capa­ci­tat d’es­criu­re his­tò­ri­es mínimes i en la in­tel·li­gèn­cia li­te­rà­ria.

Cal­ders van ser dis­se­nya­dor grà­fic als anys tren­ta. L’es­tu­di CCC (Cal­ders, Clu­se­lles, Cots) va ser mo­der­nís­sim. I va apli­car a la nar­ra­ció mol­tes de les co­ses que ha­via après di­bui­xant, fent anun­cis i pen­sant acu­dits.Ésu­nes­til­que­téun­pe­ue­nel nou­cen­tis­me (l’or­dre, l’ide­al so­ci­al), un al­tre peu en l’es­til cen­tre­eu­ro­peu del seu mes­tre, el dis­se­nya­dor txec Ka­rel Cerny (ri­gor, per­fec­ció for­mal), i un al­tre peu (on vas a pa­rar, tants peus!) en el re­a­lis­me mà­gic de Bon­tem­pe­lli i en els clàs­sics de la li­te­ra­tu­ra fantàstica. Es fot del lloc co­mú, com se’n fo­ten (o se’n fo­ti­en) els bons pu­bli­ci­ta­ris. Amb aques­ta ba­se, Cal­ders va desen­vo­lu­par una li­te­ra­tu­ra per­so­na­lís­si­ma, que va pas­sant d’una co­lla a l’al­tra, d’una ge­ne­ra­ció al’al­tra.Unè­xit­que­nos’aca­ba.

L’es­tu­di CCC va ser mo­der­nís­sim: va apli­car a la nar­ra­ció mol­tes de les co­ses que ha­via après di­bui­xant

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.