Un se­gle ‘breu’ però molt dens

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Art|s - AN­NA MA­RIA GUASCH Bas­quiat, que el 1979 va dei­xar la se­va ac­ti­vi­tat de gra­fi­ter per la pin­tu­ra, sem­pre va rei­vin­di­car els seus orí­gens afri­cans. Una mos­tra és aquest ‘Au­to­re­trat’ del seu mo­ment de més ma­du­re­sa en què, re­pre­sen­tant-se a si mateix com una

El Mac­ba, en la se­va ne­ces­si­tat de ma­xi­mit­zar els fons de la se­va col·lec­ció per­ma­nent i de su­perar l’in­sal­va­ble es­cull de la fal­ta d’es­pai, ha ide­at una in­no­va­do­ra ma­ne­ra de vi­si­bi­lit­zar i do­nar un se­gell pro­pi a la se­va col·lec­ció per­ma­nent. I ho ha fet a par­tir d’una “pre­sen­ta­ció di­nà­mi­ca” amb cro­no­lo­gia tan­ca­da i se­qüen­ci­al per fo­men­tar una “lec­tu­ra ober­ta” que per­me­ti am­pli­ar el con­tin­gut dis­cur­siu i l’iti­ne­ra­ri cro­no­lò­gic al llarg del temps.

So­ta l’epí­graf Un se­gle breu, imi­ta­ció del text de l’his­to­ri­a­dor bri­tà­nic mar­xis­ta Eric Hobs­bawm en què es re­fe­ria al perí­o­de en­tre la Pri­me­ra Guerra Mun­di­al (1914) i el fi­nal de la guerra fre­da (1991), els res­pon­sa­bles del Mac­ba han con­ver­tit la plan­ta se­go­na del mu­seu en un es­pai en el qual re­fle­xi­o­nar so­bre un al­tre se­gle breu, el com­près en­tre el 1929, mo­ment en què Barcelona es con­ver­teix en am­fi­tri­o­na de l’Ex­po­si­ció In­ter­na­ci­o­nal, i el pre­sent del 2018. I com en el cas de la nar­ra­ció his­tò­ri­ca de Hobs­bawm i la se­va re­cer­ca d’una his­tò­ria to­tal unint el cul­tu­ral, el so­ci­al i l’eco­nò­mic en una nar­ra­ti­va plu­ral de pro­ces­sos en­tre­lla­çats, aquí tam­bé es do­na la ben­vin­gu­da al mul­ti­di­men­si­o­nal.

I aquí rau un dels sig­nes d’iden­ti­tat de la pre­sen­ta­ció de la col·lec­ció per­ma­nent en la qual di­ver­sos es­de­ve­ni­ments po­lí­tics i so­ci­als del se­gle breu, pa­tents en do­cu­men­tals i ví­de­oins­ta­la­ci­ons, di­a­lo­guen amb la pin­tu­ra, l’es­cul­tu­ra, els di­bui­xos ar­qui­tec­tò­nics, el mo­bi­li­a­ri, les arts grà­fi­ques i el dis­seny.

Sen­se­la­vo­lun­tatd’ex­haus­ti­vi­ta­ta la mos­tra se li do­na su­port ai­xí en exem­ples con­crets amb el desig de vin­cu­lar-ho “tot amb tot” amb una cer­ta vo­lun­tat di­dàc­ti­ca, en­ca­ra que, lò­gi­ca­ment, amb molts buits. La ten­sió en­tre tra­di­ció i mo­der­ni­tat (àm­bit 1) que­da re­flec­ti­da en un con­junt d’es­cul­tu­res (Alexander Cal­der, Jo­a­quín Tor­res Gar­cía), de pin­tu­res (An­ni Al­bers) i de pro­jec­tes ar­qui­tec­tò­nics de Jo­sep Llu­ís Sert i Jo­sep Tor­res Cla­ve vin­cu­lats al GATCPAC.

Els anys de­di­cats a la guerra ci­vil es­pa­nyo­la (1936-1939) es pre­sen­ten (àm­bit 2) com una guerra d’imat­ges on con­vi­uen ci­ne­as­tes, com Ma­teo San­tos (Re­por­tat­ge del mo­vi­ment re­vo­lu­ci­o­na­ri de Barcelona, del 1936) vin­cu­lats a mo­vi­ments anar­quis­tes amb gra­fis­tes i dis­se­nya­dors de car­tells, com Car­les Font­se­ré i Jo­sep Re­nau en el ter­ri­to­ri de la Re­pú­bli­ca.

L’emer­gèn­cia de l’es­pe­rit avant­guar­dis­ta unit al res­sor­gi­ment de la bur­ge­si­a­del­sanys­de­post­guer­ra­iels ul­te­ri­ors dels anys cin­quan­ta (àm­bits 3-4) cer­ca la con­fron­ta­ció en­tre di­fe­rents for­mes d’art abs­trac­te, si­guin en ver­sió in­for­ma­lis­ta (Bras­saï, Tà­pi­es, Du­buf­fet), o cen­tra­da en un art ge­o­mè­tric i con­cret (Cons­tant, Ge­go, Otei­za), sen­se obli­dar una mag­ní­fi­ca col·lec­ció de pe­ces ce­rà­mi­ques d’An­to­ni Cu­me­lla.

Es­de­ve­ni­ments po­lí­tics i so­ci­als di­a­lo­guen amb la pin­tu­ra l’es­cul­tu­ra, els di­bui­xos o les arts grà­fi­ques

JE­AN-MIC­HEL BAS­QUIAT: SELF-PORTRAIT, 1986. JUAN MUÑOZ de les ins­tal·l no­ran­ta Muñ en en­torns na gra­fia te­a­tral de­ri­va­ció di­re

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.