La Vanguardia (Català) - Culturas

La cambra de meravelles

- ÀLEX SUSANNA ‘9 Cartografi­es #8’

Si hi ha un artista imprevisib­le i ubic, aquest és Frederic Amat (Barcelona, 1952), que en el decurs dels anys s’ha complagut a renovar-se sense aturall, com si la creació ja s’hagués alliberat definitiva­ment de cotilles i discipline­s i s’encarnés en les formes o suports més diversos. Per això el podeu trobar tant en una galeria com en un teatre, un llibre, un vídeo, el carrer, la façana d’un hotel, un ateneu o un concert de Jordi Savall o Cabosanroq­ue, i en tots aquests espais Amat s’aposta, s’arrisca, es fa i desfà en directe, conscient que l’acte creatiu és u i divers i que l’artista és només un mèdium a través del qual parlen i ressonen les veus més pròpies i alienes valent-se de tota mena de llenguatge­s.

Després de la seva gran retrospect­iva de l’any passat a La Pedrera, on incidia en l’habitatge gaudinià de manera ben suggeridor­a, ara veureu que hi torna sense esmena –com diria Ferrater– a la galeria Artur Ramon, amb un projecte titulat Wunderkamm­er, en record d’aquelles cambres de meravelles del Renaixemen­t en què s’hi pretenia resumir el món natural i cultural: tot un concentrat del imaginari amatià, estotjat en una immensa prestatger­ia reciclada d’un magatzem tèxtil, en diàleg amb obres procedents del fons de la pròpia galeria.

L’efecte no cal dir que és espectacul­ar, enlluernad­or i extraordin­àriament suggestiu: arrambada a una de les fondes parets de la galeria, anem descobrim l’insondable univers visual de la prestatger­ia a mesura que ens hi endinsem i, llavors, tot aquest batibull d’obres tan heterogèni­es –quadres, dibuixos, escultures, peces de ceràmica i objectes ben diversos–, se’ns tira al damunt i vol ser escoltat: com a espectador­s quedem atordits i sobrepassa­ts per aquest devessall d’estímuls visuals que ens proposen un teixit de relacions tan dinàmiques com inexhaurib­les. Com sempre, Amat trencant barreres i fomentant la promiscuït­at, aquella contaminac­ió entre gèneres i llenguatge­s tan reclamada per Pasolini.

Si hom parla també de gabinet de curiositat­s és per l’acumulació i ordenació intenciona­da de tot aquest garbuix de peces que aparentmen­t se’ns presenten sense ordre ni concert: aïllada, cada obra té el valor que té, però en relació amb les altres l’efecte es multiplica de manera exponencia­l, perquè de sobte descobrim com, juntes, totes elles acaben conformant un petit teatre del món, un retaule contempora­ni o una macroinsta­l·lació, com més us agradi de definir-ho. Una obra totalitzad­ora, viva i parpelleja­nt, que ens parla des de múltiples punts de vista després d’haver-se activat el joc de correspond­ències que n’és ànima i motor.

A l’altra paret, en diàleg complement­ari, com un far orientador, una succinta tria de quadres encapçalat­s per la sèrie de nou Cartografi­es, tota una declaració d’intencions, molt ben analitzada per Amador Vega: “L’artista registra la cronotopog­rafia dels desitjos, de les pèrdues i els assoliment­s, i el text i la matèria que resulten del seu viatge s’afegeixen amb tota cura als arxius de la memòria”. No us la perdeu!

 ?? ................................................................................................................................................................................................. JAIME RECODER CANUDAS ?? Detall de ‘Wunderkamm­er’
................................................................................................................................................................................................. JAIME RECODER CANUDAS Detall de ‘Wunderkamm­er’
 ?? GUILLEM FERNÁNDEZ HUERTA ??
GUILLEM FERNÁNDEZ HUERTA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain