El rep­te de l’ob­so­les­cèn­cia pro­gra­ma­da

Les mul­tes a Ap­ple i Sam­sung qües­ti­o­nen una pràc­ti­ca que afec­ta di­ver­sos pro­duc­tes de con­sum

La Vanguardia (Català) - Diners - - PORTADA - P. M. San­dri

Tic-tac. El temps pas­sa, i tot té una da­ta de ca­du­ci­tat: des de l’as­se­ca­dor, pas­sant­per­la­ren­ta­do­ra, fins als te­lè­fons mò­bils. Aques­ta set­ma­na la Co­mis­si­ó­de la Com­pe­tèn­cia a Ità­lia va mul­tar Ap­ple i Sam­sung per ha­ver “pro­vo­cat greus dis­fun­ci­ons i ha­ver re­du­ït de ma­ne­ra sig­ni­fi­ca­ti­va les pres­ta­ci­ons amb l’ob­jec­tiu d’ac­ce­le­rar les subs­ti­tu­ci­ons­dels seus apa­rells”. De­fet, és una his­tò­ria llar­ga i ve­lla.

Les crò­ni­ques re­cor­den­que­el 1924, amb el càr­tel Pho­e­bus, les pri­me­res em­pre­ses que fa­bri­ca­ven la bom­be­ta in­can­des­cent (en­tre les quals hi ha­via Os­ram, Phi­lips i Ge­ne­ral Elec­tric) ja es van po­sar d’acord per li­mi­tar la vi­da útil a 1.000 ho­res (la mei­tat de la que es po­dia acon­se­guir ales­ho­res).

L’ex­pres­sió ob­so­les­cèn­cia pro­gra­ma­da es re­mun­ta al 1933, quan l’em­pre­sa­ri Ber­nard Lon­don la va uti­lit­zar aques­ta per de­fen­sa­ru­na­pràc­ti­ca­que, amés amés, po­dria ha­ver con­tri­bu­ït a treu­re el pa­ís­de laG­ranDe­pres­sió per­què d’aques­ta ma­ne­ra els con­sum­ses van in­cen­ti­var.

El cas més pa­ra­do­xal va ser el de­la­quí­mi­caDuPont. El1940­va des­co­brir el ni­ló, un tei­xit gai­re- bé in­des­truc­ti­ble. Quan se’ls va ocór­rer uti­lit­zar-lo pe­ra les mit­ges fe­me­ni­nes, les do­nes es­ta­ven en­can­ta­des, però els fa­bri­cants, no tant, per­què, com que la pe­ça no es tren­ca­va, sa­bi­en que ven­dri­en menys. Ai­xí, els en­gi­nyers van ha­ver de co­men­çar des de ze­ro i bus­car la ma­ne­rad’acon­se­guir­de­bi­li­ta­rel ma­te­ri­al. Aques­ta his­tò­ria va ins­pi­rar fins i tot una pel·lí­cu­la, The man whith the whi­te suit (1951), amb Alec Guin­ness. El pro­ta­go­nis­ta des­co­breix, men­tre in­ves­ti­ga, un fil in­des­truc­ti­ble, però al cap d’un temps tant els em­pre­sa­ris com els obrers el per­se­guei­xen i el pres­si­o­nen per­què aban­do­ni el seu in­vent.

El fe­no­men és més ac­tu­al que mai. L’any pas­sat el Par­la­ment Eu­ro­peu va de­ma­nar que els pro­duc­tes si­guin més du­ra­dors, ja­que­el77% dels­ciu­ta­dans­de­la UE afir­men que pre­fe­ri­ri­en re­pa­rar els seus pro­duc­tes de­fec­tu­o­sos que com­prar-ne de nous. Fins i tot les Na­ci­ons Uni­des, en un in­for­me del 2011, van exi­gir que es po­si fre a aques­ta pràc­ti­ca, i van ar­gu­men­tar ra­ons am­bi­en­tals, per­què “hi ha una evi­dèn­cia em­pí­ri­ca que la vi­da útil dels pro­duc­tes ha dis­mi­nu­ït les úl­ti­mes­dè­ca­des”.

.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.