CRÍ­TI­CA D’ART EL PA­RA­DÍS PER­DUT

La Vanguardia (Català) - Diners - - ALTERNATIVES - Ju­an Bu­fill

Ser­gio Ve­ga

Co­lla­ge, fo­to­gra­fia, ins­tal·la­ció | Ro­cío San­ta Curz Art. Bar­ce­lo­na | Fins al 30 d’oc­tu­bre | Preus: en­tre 2.500 i

24.000 eu­ros | Tel. 93-633-83-60

El pa­ra­dís ter­re­nal, l’ex­pul­sió d’aquest es­tat d’in­no­cèn­cia i l’exis­tèn­cia poste­ri­or con­ver­ti­da en un exi­li. O la ter­ra pro­me­sa, l’odis­sea a con­se­qüèn­cia d’un nau­fra­gi, l’edat d’or per­du­da... Crec que els mi­tes fo­na­men­tals de l’an­ti­gui­tat, que so­vint es re­pe­tei­xen amb sig­ni­fi­ca­ti­ves va­ri­a­ci­ons en cul­tu­res de di­ver­sos con­ti­nents, són pri­vi­le­gi­a­des por­tes d’en­tra­da per a una com­pren­sió pro­fun­da de la si­tu­a­ció i la con­di­ció hu­ma­na, en què el desig po­ques ve­ga­des coin­ci­deix amb la re­a­li­tat ex­te­ri­or i que es pot viu­re. No és ca­su­a­li­tat que la in­sa­tis­fac­ció ro­màn­ti­ca re­cu­pe­rés al­guns d’aquests mi­tes com a for­mu­la­ci­ons de la se­va nos­tàl­gia i el seu desig d’un món mi­llor que l’exis­tent i cone­gut.

La no­ció de pa­ra­dís ter­re­nal em sem­bla es­pe­ci­al­ment in­teres­sant. Hi ha ha­gut fi­lò­sofs que han es­crit so­bre aques­ta qües­tió amb un hu­mor ale­gre i ne­gre, com Ci­o­ran a La ca­í­da en el

ti­em­po. D’al­tres, com H.A. Mu

re­na a La metá­fo­ra y lo sa­gra­do, van ar­ri­bar a con­clu­si­ons sem­blants per vi­es ja no sar­càs­ti­ques i es­cèp­ti­ques, si­nó mís­ti­ques i amo­ro­ses: el que ens ex­pul­sa del pa­ra­dís és la in­ca­pa­ci­tat de fer aten­ció i de re­co­nèi­xer el mi­llor. El ci­ne­ma ha in­ci­dit tam­bé en aquest te­ma, i amb ple en­cert en pel·lí­cu­les com Fa­ta Mor­ga­na, deWer­ner Her

zog, i La del­ga­da lí­nea ro­ja, de

Ter­ren­ce Ma­lick.

Ro­cío San­ta Cruz ha obert la tem­po­ra­da amb una ex­po­si­ció de Ser­gio Ve­ga (1969) ti­tu­la­da Pa­ra­di­sos per­duts de la mo­der­ni­tat. Tot i que aquest ar­tis­ta és ar­gen­tí, l’ex­po­si­ció re­met prin­ci­pal­ment a un al­tre pa­ís: el Bra­sil. I en­lla­ça el te­ma mi­to­lò­gic del jar­dí de l’Edèn amb la co­lo­nit­za­ció d’Amè­ri­ca del Sud i amb la mo­der­ni­tat (des­prés in­ter­rom­pu­da per la dic­ta­du­ra mi­li­tar) que a mit­jans del se­gle XX van sig­ni­fi­car, per exem­ple, l’ar­qui­tec­tu­ra d’Os­car Ni­e­meyer i la bos­sa no­va de João Gil­ber­to. Ho fa mit­jan­çant co­lla­ges que as­so­ci­en ele­ments na­tu­rals amb al­tres de pro­pis de la “mo­der­ni­tat tro­pi­cal”. En una ins­tal·la­ció, el Gè­ne­si és nar­rat per pa­pa­gais... Ve­ga es ba­sa en un lli­bre an­tic d’Antonio de Le­ón Pi­ne­lo, El Pa­ra­í­so en el Nu­e­vo Mun­do (1650), i si­tua l’Edèn a la sel­va su­da­me­ri­ca­na. Per la me­va part, ja vaig sug­ge­rir, en el pri­mer po­e­ma del meu lli­bre

An­ti­nau­fra­gi­os, que el pa­ra­dís no és un lloc ni un temps pas­sat o fu­tur, si­nó més avi­at una ma­ne­ra de ser i de con­viu­re.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.