Vi­si­bi­li­tat: l'as­sig­na­tu­ra pen­dent dels pro­fes­si­o­nals­més sè­ni­ors

La­co­mu­ni­ca­ció del nos­tre ta­lent i les nos­tres fi­tes ja ésu­na­part­de­la nos­tra' job d esc r i p t i on' que no hem d' ig­no­rar, so­bre­tot a par­tir dels 40

La Vanguardia (Català) - Diners - - FEINA -

Cris­ti­na Dí­az La fei­na ja no és el que era. La re­ces­sió eco­nò­mi­ca i la tec­no­lo­gia han po­sat el­mer­cat la­bo­ral, en­tre mol­tes al­tres co­ses, de cap­per avall. Aquests can­vis exi­gei­xen es­tra­tè­gi­es di­fe­rents a l'ho­ra de tro­bar fei­na, però tam­bé de man­te­nir-la. Tot i ai­xò, molts pro­fes­si­o­nals sè­ni­or con­ti­nu­en es­tant e nun marc men­tal de b usin es­sa s usu­al. Fan una fei­na ex­cel·lent, sí, però s' obli­den de cul­ti­var un as­pec­te fo­na­men­tal: la vi­si­bi­li­tat del seu­ta­lent i les­se­ves fi­tes. Aquest és el di­agnòs­tic que ofe­reix Neus Ar­qués, es­crip­to­ra, ana­lis­ta i con­fe­ren­ci­ant :“Molts dels pro­fes­si­o­nals més ex­pe­ri­men­tats han desen­vo­lu­pat la ma­jor part del acar­re­ra amb uns va­lors di­fe­rents, ba­sats en els mè­rits. Però ara, els pro­fes­si­o­nals han de ser res­pon­sa­bles de les se­ves car­re­res”. Per a Ar­qués, ai­xò vol dir ser capa­ços de co­mu­ni­car el nos­tre ta­lent i les nos­tres fi­tes, “la nos­tra sin­gu­la­ri­tat. El pro­ble­ma de les per­so­nes que su­peren els 40 o els 50 anys és que és una ge­ne­ra­ció edu­ca­da­e­nel­mè­rit. La­ne­ces­si­tat­de vi­si­bi­lit­za­rel ta­len­tens­ha­a­ga­fat­per sor­pre­sa i no li de­di­que­mel temps i l'aten­ci­ó­ne­ces­sa­ris”. Un bon pla Per su­plir aques­ta man­ca i aju­dar-nos a tra­çar una es­tra­tè­gia sen­zi­lla, l'au­to­ra ha pu­bli­cat Tu plan de vi­si­bi­li­dad 40+ (Edi­to­ri­al Co­nec­ta), a més d'ofe­rir gra­tu­ï­ta­ment un full de ru­ta a la se­va pà­gi­na web (www.neu­sar­ques.com). Ar­qués­dó­na les clausd'aquest­pro­cés: “Per fer vi­si­ble el nos­tre ta­lent hem de te­nir pre­sents tres qües­ti­ons. Pri­mer, òb­vi­a­ment, iden­ti­fi­car quins són els nos­tres punts forts. Se­gon, en quin mer­cat ho va­lo­ra­ran. I ter­cer, co­mels fa­ré pú­blics”. L'ide­al, acon­se­lla l'ex­per­ta, se­ria com­par­tir el pla amb al­gu­na per- so­na ex­ter­na, un con­sul­tor de re­cur­sos­hu­man­soun­com­pany, que apor­ti una vi­sió ob­jec­ti­va. Com­ho co­mu­ni­quem? Qu­an­hà­gim­de­ter­mi­nat els­nos­tres punts forts, hem de vèn­cer la­man­dra o el pu­dor de co­mu­ni­car-los i po­sar fil a l'agu­lla. Tri­a­rels­mit­jans mé­sa­de­quats­per­do­nar-lo­sa­co­nèi­xer és clau. Ena­quest sen­tit, hem­de ser­cre­a­tius. Les­xar­xes­so­ci­als­pro- fes­si­o­nals, comLinkedIn o, se­gons els en­torns, Twit­ter, són­les for­mes més ac­ces­si­bles. Però tam­bé po­dem pro­po­sar for­ma­ci­ons in­ter­nes a la nos­tra­em­pre­sa­o­en­col·le­gis­pro­fes­si­o­nals o tro­ba­des sec­to­ri­als; apun­tar-nos a pro­gra­mes de­men­to­ring; unir-nos a pro­jec­tes que vin­cu­lin di­ver­sos de­par­ta­ments cor­po­ra­tius o, per què no, po­sar en mar­xa un­pod­cast opu­bli­ca­ru­na­co­lum­na so­bre la­nos­tra àre­a­de­co­nei­xe­ment enun­mit­jà es­pe­ci­a­lit­zat. Sen­se obli­dar el món re­al Ai­xò sí, po­ten­ci­ar la vi­si­bi­li­tat no vol dir pas­sar-nos ho­res, com si fós­sim­mi­llen­ni­als,fent-nos­sel­fi­es i dei­xant el per­fil de LinkedIn com una pa­te­na. “És un er­ror­molt co­mú de­di­car temps no­més a in­ter­net, quan el va­lor més im­por­tant dels pro­fes­si­o­nals sè­ni­or és la xar­xa­per­so­nal de con­tac­tes". Per aAr­qués, aquest és “un can­vi cul­tu­ral” que­hand'em­pren­dre els pro­fes­si­o­nals més ex­pe­ri­men­tats. L'ex­per­ta ins­ta a man­te­nir en el temps una “re­la­ció sos­tin­gu­da” amb ex­col·le­gues de fei­na, col·la­bo­ra­dors, men­tors i al­tres con­tac­tes que cul­ti­vem al llarg de la car­re­ra. L'ob­jec­tiu és cre­ar una “re­la­ció hu­ma­na de qua­li­tat, va­lu­o­sa per a amb­du­es parts”, que ens per­me­ti do­nar a conèi­xer les nos­tres ha­bi­li­tats, gua­nyar pres­ti­gi i, a ve­ga­des, obrir-nos les por­tes a no­ves opor­tu­ni­tats. Una for­ma d'apo­de­ra­ment En aquest sen­tit, Ar­qués re­co­ma­na de­di­car temps ca­da set­ma­na a cul­ti­var i man­te­nir aques­tes re­la­ci­ons. No hem­de plan­te­jar aques­tes tro­ba­des com una opor­tu­ni­tat de ven­da per re­pas­sar els nos­tres úl­tims tri­omfs. Es trac­ta­de­fe­ru­na es­col­ta ac­ti­va de l'al­tra per­so­na. Neus Ar­qués li dó­na tints ken­ne­di­ans: “No hem de pen­sar tant en què pot apor­tar aques­ta per­so­na a la nos­tra car­re­ra, si­nó en com la po­dem aju­dar nos­al­tres”. Si, mal­grat tot, ens fa­ver­go­nya­o­man­dra, l'ex­per­ta és ta­xa­ti­va: “Res­pon­sa­bi­lit­zar-nos de la ges­tió del nos­tre ta­lent és un deu­re de tots els pro­fes­si­o­nals”. Sem­pre po­si­ti­va, treu fer­ro a l'as­sump­te i ho re­bla: “És mi­llor sen­tir que te­nim el fu­tur a les nos­tres­mans i el po­dem­de­ci­dir nos­al­tres”. És a dir, aga­far les reg­nes de la nos­tra car­re­ra, “co­sa que ens apo­de­ra a tots.”

Cul­ti­var iman­te­nir una xar­xa de con­tac­tes ex­ten­sa, a par­tir d'una re­la­ció fran­ca i ba­sa­da en la con­fi­an­ça, és un fac­tor clau per ob­te­nir vi­si­bi­li­tat

GETTY IMAGES

Im­par­tir for­ma­ci­ons, es­criu­re­co­lum­nes d'opi­ni­ó­en­mit­jans es­pe­ci­a­lit­zats, for­mar part de pro­gra­mes­de'men­to­ring'... La vi­si­bi­li­tat pot co­brar múl­ti­ples for­mes

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.