Cla­robs­curs a la vall

San Fran­cis­co viu una bom­bo­lla de preus

La Vanguardia (Català) - Diners - - EN PORTADA - Pi­er­gi­or­gi­oM. San­dri

“Amb menys de 150.000 eu­ros a l’any aquí nin­gú no vol ve­nir”, diu Jor­diOr­tiz, de32anys, que­tre­ba­llaa Go­o­gle. El càl­cul, se­gons fonts con­sul­ta­des, es­fa­de­se­gui­da. Un­llo­guer d’ un pis de du­es ha­bi­ta­ci­ons surt per 4.000 dò­lars al mes. A ai­xò cal afe­gir-hi una as­se­gu­ran­ça mè­di­ca, que per a una fa­mí­lia pot ar­ri­bar als 2.500 dò­lars men­su­als. I la guar­de­ria? Cal­dria afe­gir-hi 1.800 dò­lars més. Si a ai­xò li tra­iem els im­pos­tos, no que­da gai­re mar­ge per do­nar-se una­a­le­gria.

Són al­guns dels símp­to­mes de la bom­bo­lla que es­tà vi­vint Si­li­con Va­lley, am­bun cost de vi­da que es­tà pels nú­vols. Els preus dels im­mo­bles (900.000 eu­ros de mit­ja­na) s’han du­pli­cat­des­del 2011.

Per molt que els sous si­guin ele­vats, s’en­tén que molts tre­ba­lla­dors op­tin per so­par i di­nar a la ma­tei­xa em­pre­sa (i es­tal­vi­ar di­ners). A Si­li­con Va­lley, en ab­sèn­cia de l’Es­tat de benes­tar, la com­pa­nyia (tec­no­lò­gi- ca) es con­ver­teix en una ma­re, que s’ocu­pa dels seus em­ple­ats, fins i tot en els eu temps lliu­re.

Go­o­gle és un bon exem­ple d’ai­xò. En­trant en un dels seus edi­fi­cis s’apre­ci­aun­bo­nic pi­a­no de cua, que pot­ser pot ser­vir d’ins­pi­ra­ció. Enun rè­tol pen­jat al pas­sa­dís, l’ofer­ta de lleu­re és va­ri­a­da: des de cur­sos de jar­di­ne­ria, pas­sant pel cor­de Go­o­gle que as­sa­ja El Mes­si­es d eH ä n del, fins a se­mi­na­ris im­par­tits per l’ex­pert Der­rick Car­pen­ter per “su­perar els pen­sa­ments ne­ga­tius ”.

Co­ma exem­ple, al es­cinc de­la­tar­da, ala pis­ta de vo­lei­bol amb sor­ra blan­ca si­tu­a­da al jar­dí en­tre els edi­fi­cis, di­ver­sos em­ple­ats ju­guen un par­tit“per prac­tic ar­les tèc­ni­ques de mind­fuld­ness”. Im­pos­si­ble sen­tir-se sols: a Go­o­gle ca­da 45 me­tres hi ha una ca­fe­te­ria, que ser­veix tam­bé com a es­pai de tre­ball col·la­bo­ra­tiu. “Un­no­pot tre­ba­llar des de ca­sa. Cal cre­ar con­ne­xi­on­sam­bels al­tre­s­em­ple­ats per­què les ide­es flu­ei­xin”, diu Or­tiz. Un dels le­mes de Go­o­gle és: “la vi­da és cur­ta, cons­tru­eix co­ses que im­por­tin”. El que és més cu­ri­ós és que no hi ha un de­par­ta­ment d’ in­no­va­ció prò­pi­a­ment dit: es do­na per so­bre­en­tès. Aquí ca­da tre­ba­lla­dor pot de­di­car un 20% del seu temps a pro­jec­tes que no te­nen res a veu­re amb la se­va tas­ca. Ai­xí van néi­xer el gmail o el cot­xe au­tò­nom, per exem­ple.

Però aquí hi ha tam­bé la tram­pa i el cos­tat fosc de Si­li­con Va­lley. Per­què d’aques­ta ma­ne­ra l’em­ple­at, ab­du­ït en la com­pa­nyia aca­ba tre­ba­llant més del comp­te. Ex­pli­ca Je­an-Loup, un en­gi­nyer fran­cès de com­pu­ta­ció que es­tà fent pro­jec­tes ala Uni­ver­si­tat 42, que es­tà molt can­sat de l’ es­til de vi­da nord-ame­ri­cà .“La set­ma­na que ve­tin c una en­tre­vis­ta a Go­o­gle. Pe­rò­em­cos­ta de dir que ai­xò és el som­ni de la me­va vi­da. Aquí la gent no­més viu per la fei­na. Amb prou fei­nes té vi­da so­ci ali­at o tes­ti­rar el cap de set­ma­na se’ n va al­cen- tre co­mer­ci­al. Per a un eu­ro­peu és di­fí­cil ha­bi­tu­ar-se a tot ai­xò. El meu som­ni és tor­nar d’aquí un temps a Fran­ça, com­prar-me una ca­sa al cam­pi­es­tar en­vol­tat­de­ca­bres”.

Per pri­me­ra ve­ga da­des d efa anys, co­men­ça a emer­gir un cert males­tar: la po­lè­mi­ca del #MeToo ha re­vi­fat les acu­sa­ci­ons de mas­clis­me en aques­tes com­pa­nyi­es, que ja van pro­vo­car víc­ti­mes il·lus­tres com Tra­visKa­la­nick, d’Uber.

Els rit­mes de tre­ball a Si­li­con Va­lley po­den ar­ri­bar a ser ex­te­nu­ants i les exi­gèn­ci­es per a l’em­ple­at són ex­tre­mes. Qui té la fa­ma de dur és, per exem­ple, Jeff Be­zos. El fun­da­dor d’Ama­zon vol evi­tar tant sí com no el que aquí es diu “mo­ment Ko­dak” o“sín­dro­me de No k i a ”. É sa dir, ador­mir-se so­bre els llo­rers, cau­re en la com­pla­en­ça i no sa­ber apre­ci­ar l’emer­gèn­cia de nous mo­dels­de­ne­go­ci.

Per ai­xò, Be­zos, par­ti­da­ri que “sem­pre ha de ser el dia 1”, va més en­llà: qual­se­vol pro­pos­ta rep el sí ins­ti­tu­ci­o­nal per de­fec­te. Si­es­vol­re­but­ja r-la, cal ar­gu­men­tar el no amb un es­crit de du­es pà­gi­nes. No no­més ai­xò: ha es­ta­blert un co­di dra­co­nià de cinc punts per obli­ga rels em­ple­ats a co­mu­ni­car i com­par­tir les se­ves ide­es amb l’in­ter­fí­cie de l’em­pre­sa. Qui­no­ho­fa es­tà­a­co­mi­a­dat.

En aquest àrea de San Fran­cis­co, en­gi­nyers i in­for­mà­tics por­ten la ba­tu­ta. No hi ha gai­re es­pai per ales hu­ma­ni­tats. Ola hu­ma­ni­tat. “Hem de bus­car una ma­ne­ra se­xi per­què els usu­a­ris ens ce­dei­xin les se­ves da­des”, re­pe­tei­xen a Go­o­gle. I hi es­tem tre­ba­llant.

Els rit­mes de tre­ball són durs i els tre­ba­lla­dors aca­ben pas­sant el dia a l’em­pre­sa

WWW.ALBUM-ONLINE.COM

Es­pai de des­cans a Go­o­gle re­ser­vats als em­ple­ats

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.