La mo­bi­li­tat sos­te­ni­ble exi­geix el re­forç del trans­port pú­blic

Al re­forç del trans­port mas­siu s’hi ha d’afe­gir l’or­de­na­ció dels nous mit­jans de mo­bi­li­tat per fa­ci­li­tar la ca­pil·la­ri­tat en l’úl­tim tram

La Vanguardia (Català) - Diners - - FÒRUMS - En­ric Tin­to­ré

El­re­forç del trans­port pú­blic, amb més in­ver­sió i una pla­ni­fi­ca­ció in­tel·li­gent de les in­fra­es­truc­tu­res, és clau per ga­ran­tir una mo­bi­li­tat sos­te­ni­ble, que s’ha de com­ple­men­tar ade­qua­da­ment amb to­tes les al­tres al­ter­na­ti­ves. Aques­ta és una de les prin­ci­pals con­clu­si­ons de les Tro­ba­des a La Van­guar­dia ce­le­bra­des aques­ta set­ma­na so­bre els rep­tes de les ciu­tats per a una mo­bi­li­tat sos­te­ni­ble.

Els par­ti­ci­pants de les Tro­ba­des a La Van­guar­dia van ser Mi­quel Mar­tí Es­cur­sell, con­se­ller de­le­gat de Mo­ven­tia; Adrià Go­mi­la, di­rec­tor de Ser­vei de Mo­bi­li­tat de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lo­na; Llu­ís Ale­gre, di­rec­tor tèc­nic­del’Au­to­ri­tat del Trans­port Me­tro­po­li­tà de Bar­ce­lo­na; Car­los Mar­mo­le­jo, pro­fes­sor ti­tu­lar de l’Es­co­la Tèc­ni­ca Su­pe­ri­or d’Ar­qui­tec­tu­ra de Bar­ce­lo­na (ETSAB) i in­ves­ti­ga­dor del Cen­tre de Po­lí­ti­ca del Sòl iVa­lo­ra­ci­ons de la Uni­ver­si­tat Po­li­tèc­ni­ca de Ca­ta­lu­nya, i Car­les Co­nill, di­rec­tor del Ser­vei de Mo­bi­li­tat Sos­te­ni­ble de l’Àrea Me­tro- po­li­ta­na­deBar­ce­lo­na(AMB), jun­ta­ment amb Al­fon­so Dí­az del Río, di­rec­tor de Pro­jec­tes Es­tra­tè­gics deFer­ro­vi­al Ser­vi­ci­os iEn­ric Si­er­ra, ad­junt al di­rec­tor de La Van­guar­dia.

Se­gons Al­fon­so Dí­az del Río, el re­forç­ne­ces­sa­ri­de­le­sin­fra­es­truc­tu­res de trans­port mas­siu, amb una ade­qua­da pla­ni­fi­ca­ció, s’ha de com­ple­men­tar amb els nous mit­jans­de­mo­bi­li­tat­que­fa­ci­li­tin­la­ca­pil·la­ri­tat en l’úl­tim tram. En­tre aquests mit­jans hi­ha­el cot­xe elèc­tric com­par­tit, que a més pot ser au­tò­nom en un fu­tur, o bé una bi­ci­cle­ta o fins i tot un pa­ti­net en les se­ves di­fe­rents mo­da­li­tats d’uti­lit­za­ció.

Ex­pli­ca que el pro­ble­ma de la mo­bi­li­tat s’ha de te­nir en comp­te des­de­tre­sàm­bits: ve­hi­cle, ener­gia i temps. “Des del punt de vis­ta de l’ener­gia –afir­ma– és evi­dent que el sistema de mo­bi­li­tat ha d’anar

Rep­te pen­dent

Cal fer una gran apos­ta de fu­tur per mi­llo­rar el trans­port i la mo­bi­li­tat en to­ta l’àrea me­tro­po­li­ta­na de Bar­ce­lo­na

capau­na­sos­te­ni­bi­li­tat­me­di­am­bi­en­tal més gran. Amés, ca­da cop hi ha més gent cons­ci­en­ci­a­da que s’ha de mou­re d’una ma­ne­ra més sos­te­ni­ble”.

La mi­llo­ra de l’efi­ci­èn­cia i de la re­duc­ció del temps dels tra­jec­tes, se­gons el seu pa­rer, s’ha de re­sol­dre a tra­vés d’una mi­llo­ra de la con­nec­ti­vi­tat fí­si­ca, a tra­vés de la in­ter­mo­da­li­tat en­tre els di­fe­rents mit­jans de trans­port, i de la con­nec­ti­vi­tat di­gi­tal. En aquest marc hi ha no­ves ten­dèn­ci­es, com l’eco­no­mia col·la­bo­ra­ti­va, que po­den aju­dar a una mi­llor mo­bi­li­tat.

La­di­gi­ta­lit­za­ció, se­gons l’opinió d’Al­fon­so Dí­az del Río, aju­da­rà molt a es­ta­blir la mo­bi­li­tat com a ser­vei per­què per­me­trà ele­gir els ciu­ta­dan­sel­trans­port­mé­se­fi­ci­ent per anar d’un punt a un al­tre, amb un únic ti­quet i un únic pa­ga­ment. “La tec­no­lo­gia i les in­fra­es­truc­tu­res ja ens es­tà per­me­tent sa­ber

Do­ble front

Re­ver­tir l’ex­ces­si­va pre­sèn­cia de l’au­to­mò­bil exi­geix mo­dels de trans­port més sos­te­ni­bles i redis­se­nyar les ciu­tats

amb temps on hi ha pla­ces d’apar­ca­ment lliu­res i quins són els tra­jec­tes menys con­ges­ti­o­nats”.

“Hem­de te­nir molt clares –afir­maAl­fon­so Dí­az del Río– to­tes les al­ter­na­ti­ves del trans­port per­què pu­guin com­ple­men­tar ade­qua­da­ment al trans­port pú­blic, i que si­guin de­gu­da­ment or­de­na­des, amb l’ob­jec­tiu d’una mo­bi­li­tat sos­te­ni­ble que so­lu­ci­o­ni ai­xí ma­teix els pro­ble­mes de mo­bi­li­tat a les ciu­tats i les per­so­nes. L’anà­li­si de da­des, en tot aquest con­junt, ha d’aju­dar a de­fi­nir mi­llor que és el que ne­ces­si­ta ca­da un i ca­da si­tu­a­ció”.

Mi­quel Mar­tí, con­se­ller de­le­gat de Mo­ven­tia, afe­geix que cal ac­tu­ar amb in­tel·li­gèn­cia per co­or­di­nar les di­fe­rents al­ter­na­ti­ves de mo­bi­li­tat. Ai­xò com­por­ta conèi­xer com es mou la gent i el com­por­ta­ment del tràn­sit a les ciu­tats, en­tre mol­tes al­tres co­ses, per di­ri­gir to­tes les tec­no­lo­gi­es i to­tes les no­ve­sal­ter­na­ti­ves capau­na­ges­tió efi­ci­ent de la mo­bi­li­tat.

Ad­ver­teix tam­bé Mi­quel Mar­tí que la tran­si­ció cap al nou mo­del de­mo­bi­li­tat sos­te­ni­ble­ha­de­co­or­di­nar-se i apli­car-se sen­se ge­ne­rar alar­mis­mes en la so­ci­e­tat. So­bre ai­xò, com a exem­ple, diu que no pot de­mo­nit­zar-se el di­è­sel quan, grà­ci­es als nous aven­ços acon­se­guits, pot ser més eco­lò­gic que al­tres mit­jans de trans­port al­ter­na­tius. El nou mo­del de mo­bi­li­tat sos­te­ni­ble que es ne­ces­si­ta cre­ar re­que­reix bas­tant temps, més en­llà de deu anys, i en aquell pro­cés les di­ver­ses al­ter­na­ti­ves de trans­port hau­ran de con­viu­re jun­tes. Pe­re­vi­tar­con­flic­tes­cal­drà­re­gu­lar molt bé tots els mit­jans de mo­bi­li­tat que hi ha a dis­po­si­ció del ciu­ta­dà.

Mi­quel Mar­tí tam­bé ad­ver­teix que els ope­ra­dors pú­blics de trans­port han de fer una gran apos­ta per mi­llo­rar el trans­port a l’àrea me­tro­po­li­ta­na de Bar­ce­lo­na, es­pe­ci­al­ment en­tre els mu­ni­ci­pis de la se­go­na co­ro­na i la ca­pi­tal. La so­lu­ció, per ai­xò, con­sis­teix a re­for­çar les co­mu­ni­ca­ci­ons per tren i, ai­xí ma­teix, per au­to­bu­sos per re­for­çar la ca­pil·la­ri­tat.

Car­les Co­nill, des del Ser­vei de Mo­bi­li­tat Sos­te­ni­ble­del’AMB, as­se­nya­la­que­la­no­va­mo­bi­li­tat­fle­xi­ble, ama­ble i in­tel·li­gent, que atreu es­pe­ci­al­ment els jo­ves, s’ha de com­pa­ti­bi­lit­zar amb l’ob­jec­tiu de llui­tar con­tra la con­ta­mi­na­ció per po­der te­nir unes ciu­tats més sa­lu­da­bles. En aquest sen­tit l’AMB, al cos­tat de la po­ten­ci­a­ció d’aquests mit­jans de trans­port té molt en comp­te­la ne­ces­si­tat­de­re­gu­lar-ne l’ús per pro­te­gir els vi­a­nants.

“Mal­grat tot, la no­va mo­bi­li­tat –afe­geix– no ha de fer que les ad- mi­nis­tra­ci­ons obli­din la ne­ces­si­tat de­ga­ran­ti­run­trans­port pú­blic su­fi­ci­ent, efi­ci­ent i de qua­li­tat”. So­bre ai­xò ex­pli­ca tres ini­ci­a­ti­ves que con­tri­bui­ran ami­llo­rar la mo­bi­li­tat dels ciu­ta­dans que vi­uen i tre­ba­llen en els 36 mu­ni­ci­pis de l’àrea me­tro­po­li­ta­na. Es trac­ta de la ta­ri­fa pla­na me­tro­po­li­ta­na, que en­tra­rà en vi­gor a par­tir de l’any vi­nent (i que per­me­trà vi­at­jar per to­ta la me­trò­po­lis a preu d’una zo­na), laim­plan­ta­ci­ó­del­busEx­pré­si del Me­tro­bús i la tar­ge­ta ver­da, que­per­met­vi­at­jar­de­franc du­rant tres anys tots aquells que des­ba­lles­ten el seu cot­xe o mo­to con­ta­mi­nant.

Adrià Go­mi­la, di­rec­tor del Ser­vei de Mo­bi­li­tat de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lo­na, coin­ci­deix que anem cap a una mo­bi­li­tat més in­tel·li­gent, efi­caç i com­par­ti­da. “Des­del’Ajun­ta­ment –as­se­nya­la– vo­lem­que­si­gui se­gu­ra, sos­te­ni­ble, sa­lu­da­ble i equi­ta­ti­va, tant des del punt de vis­ta ter­ri­to­ri­al com fí­sic i eco­nò­mic”. Afe­geix que per ai­xò cal mi­llo­rar el trans­port pú­blic i, al­ho­ra, re­gu­lar els usos de l’es­pai pú­blic, ai­xí com la uti­lit­za­ció dels ve­hi­cles­per­so­nal­sid’ús­com­par­tit en les se­ves di­fe­rents mo­da­li­tats.

Tam­bé ex­pli­ca que la tran­si­ció cap al nou mo­del de mo­bi­li­tat té una di­men­sió per­so­nal i una al­tra de col·lec­ti­va i que afec­ten el con­junt de la vi­da ciu­ta­da­na i el­me­di am­bi­ent se­gons qui­nes si­guin les de­ci­si­ons que s’adop­tin. “D’allà –as­se­nya­la– ve la im­por­tàn­ci­ad’afa­vo­ri­run­can­vi po­si­tiu dels hà­bits dels ciu­ta­dans”.

Adri­àGo­mi­la­es­tà d’acord­que­la mi­llo­ra del trans­port pú­blic –que pot te­nir més ús si es fa més efi­ci­ent i atrac­tiu– és la pe­dra an­gu­lar per mi­llo­rar la mo­bi­li­tat a l’àrea me­tro­po­li­ta­na. Pe­rò­as­se­nya­la­que és im­por­tant, ai­xí ma­teix, mi­llo­rar la ges­ti­ó­del­trans­por­te­nel­súl­tims trams.

El pro­fes­sor Car­los Mar­mo­le­jo, del’Es­co­laTèc­ni­caSu­pe­ri­ord’Ar­qui­tec­tu­ra de Bar­ce­lo­na, afir­ma que cal par­tir­de la ba­se que l’ac­tu­al­mo­del­de­mo­bi­li­ta­té­si­ne­fi­caç, ja que­es­tà sus­ten­ta­tenl’ús­del’au­to­mò­bil pri­vat que in­flu­eix en tot. “El­cot­xe–ex­pli­ca– ési­ne­fi­caç, en­tre al­tres ra­ons, per­què té una bai­xa­o­cu­pa­ció, és con­ta­mi­nant, pe­ri­llós i des­a­gra­da­ble pel so­roll i les mo­lès­ti­es que ge­ne­ra”. Se­gons el seu pa­rer, el rep­te és re­ver­tir l’ex­ces­si­va pre­sèn­cia de l’au­to­mò­bil amb mo­dels de trans­port més sos­te­ni­bles, amb la pro­gres­si­va re­cu­pe­ra­ció de l’es­pai que ocu­pen els au­to­mò­bils a tra­vés del fo­ment de la mo­bi­li­tat de pro­xi­mi­tat. Per ai­xò, en l’àm­bit ur­bà, és ne­ces­sa­ri pro­mou­re el mo­del de ciu­tat com­pac­ta amb usos del sòl en- tre­mes­clats i com­ple­men­ta­ris.

El pro­fes­sor Car­los Mar­mo­le­jo tam­bé con­si­de­ra que, efec­ti­va­ment, la mi­llo­ra de la mo­bi­li­tat me­tro­po­li­ta­na és el prin­ci­pal rep­te que hi ha en l’ac­tu­a­li­tat, i per ai­xò­cal re­for­çar el­po­li­cen­tris­me, és a dir, la dis­tri­bu­ció de sub­cen­tres d’atrac­ció al llarg de­la me­trò­po­lis, per tal d’es­cur­çar els vi­at­ges.

Car­les Co­nill ex­pli­ca, so­bre ai­xò, que l’AMB es­tà en ple pro­cés de re­dac­ció del nou Pla Di­rec­tor Ur­ba­nís­tic Me­tro­po­li­tà (PDU), que pre­veu una redis­tri­bu­ció d’usos del sò­len­ca­mi­na­da­a­pro­pi­ci­ar una re­duc­ció de la mo­bi­li­tat.

Car­les Co­nill coin­ci­deix amb el pro­fes­sor Car­los Mar­mo­le­jo en la ne­ces­si­tat de re­duir el pro­ta­go­nis­me de l’au­to­mò­bil. “Un 60% de l’es­pai pú­blic –diu– es­tà de­di­cat al cot­xe in­o­mé­so­fe­rei­xun20% de­la mo­bi­li­tat”. Ad­ver­teix que, mal­grat la mi­llo­ra que s’ob­té del trans­port pú­blic, l’ús del ve­hi­cle pri­vat re­gis­tra una ten­dèn­cia a l’al­ça.

Car­los Co­nill tam­bé opi­na que cal redis­se­nyar les ciu­tats per res­trin­gir l’ús­del’au­to­mò­bil. Des­ta­ca la ini­ci­a­ti­va de cre­ar zo­nes de bai­xes emis­si­ons (ZBE), en les quals els ve­hi­cles més con­ta­mi­nants no pu­guin cir­cu­lar en un ho­ra­ri de­ter­mi­nat. Per exem­ple, la ZBE Ron­des de Bar­ce­lo­na.

Una al­tra ini­ci­a­ti­va que des­ta­ca Car­les Co­nill és l’ex­ten­sió a tot el ter­ri­to­ri d’apar­ca­ments d’in­ter­can­vi mo­dal ( park and ri­de) com els­que­hi­ha­a­prop­de­le­ses­ta­ci­ons de Cas­tell­de­fels i Sant Jo­an Des­pí, de ma­ne­ra que la gent pu­gui dei­xar allà els seus au­to­mò­bils i aga­far el tren. Però és ne­ces­sa­ri que aquest ús més gran del tren va­gi acom­pa­nyatd’im­por­tants in­ver­si­ons per a la mi­llo­ra del ser­vei de Ro­da­li­es de Ren­fe.

Llu­ís Ale­gre, di­rec­tor tèc­nic de l’Au­to­ri­tat del Trans­port Me­tro­po­li­tà de Bar­ce­lo­na, coin­ci­deix en l’opinió que els cot­xes ocu­pen mas­sa es­pai pú­blic i ge­ne­ren gran con­ta­mi­na­ció. “El nos­tre rep­te –afir­ma– és re­duir el nom­bre de ve­hi­cles pri­vats, en be­ne­fi­ci del trans­port pú­blic, i re­cu­pe­rar part de l’es­pai que ocu­pen per a al­tres mit­jans de trans­port més sos­te­ni­bles”. Afe­geix que el rep­te de les ad­mi­nis­tra­ci­ons pú­bli­ques, en aquest sen­tit, és mi­llo­rar el trans­port pú­blic en l’àrea me­tro­po­li­ta­na, ja que re­co­neix que es tro­ba al lí­mit de la se­va capa­ci­tat. Ja trans­por­ta mil mi­li­ons de per­so­nes a l’any. L’ob­jec­tiu­que­es­tà plan­te­jat és ar­ri­bar als 1.200 mi­li­ons el 2025 i re­duir un 20% la mo­bi­li­tat amb au­to­mò­bil en to­ta l’àrea me­tro­po­li­ta­na.

Llu­ís Ale­gre ex­pli­ca que a Bar­ce­lo­na hi en­tren­mig mi­lió de cot- xes al dia, que s’afe­gei­xen als 400.000que­ja hi­haa la ciu­tat. Un pro­ble­ma ad­di­ci­o­nal és el crei­xe­ment pro­gres­siu del trans­port a cau­sa de l’au­ge del co­merç elec­trò­nic i de l’ac­ti­vi­tat més gran de les em­pre­ses de dis­tri­bu­ció. Ai­xò fa­que­hi ha­gi fins a247.000 fur­go­ne­tes en mo­vi­ment cons­tant per to­ta l’àrea me­tro­po­li­ta­na.

Llu­ís Ale­gre tam­bé des­ta­ca que la tran­si­ció cap a nous mit­jans de mo­bi­li­tat ha de com­por­tar un can­vi d’ hà­bits de­la po­bla­ció. As­se­nya­la, en aquest sen­tit, quec os ta­que els ciu­ta­dans apos­tin de de­bò per la bi­ci­cle­ta i diu que els sis-cents qui­lò­me­tres de car­rils bi­ci que hi ha a la re­gió me­tro­po­li­ta­na –dos­cents dels quals a Bar­ce­lo­na– es­tan in­frau­ti­lit­zats.

Mi­quel Mar­tí in­ter­vé per des­ta­car que l’ob­jec­tiu ha de ser que to­ta l’àrea me­tro­po­li­ta­na es­ti­gui in­ter­con­nec­ta­da, amb mi­llors so­lu­ci­ons glo­bals, i amb al­ter­na­ti­ves de trans­port clares per­què, a par­tir d’aquí, el ciu­ta­dà pu­gui es­co­llir. Tam­bé as­se­nya­la que cal te­nir pre­sent que el trans­port pú­blic ne­ces­si­ta el trans­port pri­vat i tam­bé al re­vés, per­què cap dels dos no pot so­lu­ci­o­nar per si ma­teix el pro­ble­ma­de mo­bi­li­tat.

Al­fon­so Dí­az del Río Di­rec­tor de Pro­jec­tes Es­tra­tè­gics de Fer­ro­vi­al Ser­vi­ci­os “Cal mi­llo­rar la con­nec­ti­vi­tat fí­si­ca i di­gi­tal a tra­vés de la in­ter­mo­da­li­tat dels di­fe­rents mit­jans de trans­port”

Un 60% de l’es­pai pú­blic es­tà de­di­cat al cot­xe i no­més ofe­reix un 20% de la mo­bi­li­tat

La in­ver­sió per mi­llo­rar el ser­vei que pres­ta Ro­da­li­es de Ren­fe és ca­da ve­ga­da més ur­gent

Adrià Go­mi­la Di­rec­tor del Ser­vei de Mo­bi­li­tat de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lo­na “La no­va mo­bi­li­tat ha de ser se­gu­ra, sos­te­ni­ble, sa­lu­da­ble i equi­ta­ti­va, tant des del punt de vis­ta ter­ri­to­ri­al­com­fí­sic i eco­nò­mic”.

Mi­quel Mar­tí Es­cur­sell Con­se­ller de­le­gat de Mo­ven­tia “La tran­si­ció cap al nou mo­del de mo­bi­li­tat sos­te­ni­ble s’ha de co­or­di­nar i apli­car sen­se ge­ne­rar alar­mis­mes en la so­ci­e­tat”

És clau afa­vo­rir un can­vi en els hà­bits de trans­port dels ciu­ta­dans

Hi ha més de sis-cents qui­lò­me­tres de car­ril bi­ci i s’uti­lit­zen per so­ta de la se­va capa­ci­tat

Llu­ís Ale­gre Di­rec­tor tèc­nic de l’Au­to­ri­tat del Trans­port Me­tro­po­li­tà de Bar­ce­lo­na “Cal re­duir el nom­bre de ve­hi­cles pri­vats en be­ne­fi­ci del trans­port pú­blic i d’al­tres mit­jans de trans­port més sos­te­ni­bles”

Car­les Co­nill Di­rec­tor de Ser­veis de Mo­bi­li­tat Sos­te­ni­ble de l’AMB “La ta­ri­fa pla­na me­tro­po­li­ta­na, el bus Ex­prés, el Me­tro­bús i la tar­ge­ta ver­da con­tri­bui­ran a mi­llo­rar la mo­bi­li­tat dels ciu­ta­dans”

Car­los Mar­mo­le­jo Pro­fes­sor ti­tu­lar de l’Es­co­la Tèc­ni­ca Su­pe­ri­or d’Ar­qui­tec­tu­ra de Bar­ce­lo­na “L’ac­tu­al mo­del de mo­bi­li­tat és ine­fi­caç, ja que es­tà sus­ten­tat en l’ús ex­ces­siu de l’au­to­mò­bil pri­vat, que in­flu­eix en tot”

ANA JIMÉNEZ

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.