EXPOSICIÓ PINTURA SILENCI

La Vanguardia (Català) - Diners - - ALTERNATIVES - Tomás Pa­re­des

De­ve­ga­des, per veu­re-hi­més, per veu­re-hi, cal re­cór­rer a la boi­ra, per­què aclu­cant els ulls l’es­pec­ta­dor s’en­tes­ta a treu­re’n l’ai­gua clara. És el que­pas­sa en la po­e­sia de Ma­llar­mé, en els­haikus de Bas­ho.

Lá­za­ro­no ésXa­vi­erValls, en­ca­ra que­ho­sem­bli enun­pri­mer cop d’ ull, ha ar­ri ba­tau n am­bi­ent mo­ran di à més se­das­sat per­la llum. Ni és Cris­ti­no de Ve­ra, que vol tra­duir Zur­barán al llen­guat­ge ac­tu­al. Ni és Mo­ran­di, que in­sis­tia a apre­hen­dre el re­vés­de les am­po­lles i pots del seu es­tu­di.

Des de fa molts anys, Lá­za­ro ha ex­pe­ri­men­tat re­a­lis­me, ex­pres­si­o­nis­me, imat­ges de fi­li­a­ció con­cep­tu­al, fins que va apren­dre, im­pel·lit pot­ser­per la blan­cor em­blan­qui­na­da­del seu po­ble, que l’únic que és im­por­tant és la claror i el silenci, ai­xò sí, ve­lats, per exi­gir a la­mi­ra­da l’es­forç de tro­bar el que­no­més s’in­si­nua en­les se­ves te­les i gra­fits.

Lá­za­ro era molt per­fec­ci­o­nis­ta en el di­buix. Ara­ha ce­dit, per­què la vi­bra­ci­ó­no­es por­ta bé am­bel for­ma­lis­me per­fec­te. I va­dei­xar de re­pre­sen­tar per pre­sen­tar una ma­ne­ra­de sen­tir que or­de­na i en­ri­queix el seu or­be.

Ju­an Car­losLá­za­ro (Fre­ge­nal­de la Si­er­ra, 1962), lli­cen­ci­at per Se­vi­lla, ex­po­sa des del 1989, i aques­ta és la se­va 29a in­di­vi­du­al, a part de col·lec­ti­ves i fi­res. Aquí reu­nei­xun con­juntd’olis i di­bui­xos, da­tats del 2016 fins al pre­sent. En­for­mats breus, que és el que es­mun­ta­a­ra.

L’afa­vo­reix la ma­ne­ra­de mos­trar la se­va obra, enu­na ga­le­ri­a­pis, amb­ta­ri­ma de fus­ta, que és co­mes­ta­rà a les ca­ses­dels seus col·lec­ci­o­nis­tes. I amb­de­talls que s’agra­ei­xen, co­ma­com­pa­nyar el qua­dre­am­bels ob­jec­tes i les frui­tes­de què se ser­veix la se­va ico­na, com­la pintura N.º 9, 2018, oli/te­la, 27x41 cm, 1.500 eu­ros, que re­pro­du­ïm.

La­po­e­sia es fa amb­pa­rau­les, de ve­ga­des la pintura mos­tra una at­mos­fe­ra que con­si­de­rem po­è­ti­ca. Aques­ta pin­tu­ra­no­és po­e­sia, però fon for­mes i fons fins a acon­se­gui­run­clí­max te­bi o fred que en sar­ri­ba a emo­ci­o­nar com un bon po­e­ma.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.