De­si­gual­tat i redis­tri­bu­ció

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - Jo­sé Gar­cía Mon­tal­vo

Fa al­gun temps vaig es­col­tar una ex­mi­nis­tra es­pa­nyo­la, ja a l’opo­si­ció, par­lar de la “ca­tas­trò­fi­ca” si­tu­a­ció d’Es­pa­nya, on la de­si­gual­tat de la ren­da i la ri­que­sa s’ha­vi­en du­pli­cat, i la po­bre­sa s’ha­via tri­pli­cat. Sor­près per aques­ta afir­ma­ció vaig fer un re­pàs men­tal de tots els in­di­ca­dors de de­si­gual­tat i po­bre­sa dis­po­ni­bles i no vaig po­der tro­bar el més mí­nim in­di­ci de l’es­men­ta­da “ca­tàs­tro­fe”. És in­ne­ga­ble que la cri­si ha pro­vo­cat un sig­ni­fi­ca­tiu in­cre­ment de la de­si­gual­tat de la ren­da. No­ha pas­sat igua­lam­bla ri­que­sa, on Es­pa­nya té uns ni­vells de de­si­gual­tat bai­xos, ex­pli­cat fo­na­men­tal­ment per l’al­ta pro­por­ció d’ha­bi­tat­ge en pro­pi­e­tat, tot i que per a molts po­lí­tics ren­di­ment i ri­que­sa o peres i po­mes són el ma­teix.

Pe­rò tor­nem a la ren­da. L’ins­tru­ment ha­bi­tu­al per me­su­rar la de­si­gual­tat de la ren­da és l’ín­dex de Gi­ni que me­su­ra qui­na és la di­fe­rèn­cia en­tre la dis­tri­bu­ció de la ren­da ob­ser­va­da en un de­ter­mi­nat ter­ri­to­ri i la si­tu­a­ció de ren­des iguals per a tots els in­di­vi­dus. Per tant, l’ín­dex de Gi­ni té el va­lor 0 si hi ha igual­tat per­fec­ta i 100 en l’ex­trem de la de­si­gual­tat (per exem­ple un in­di­vi­du té to­ta la ri­que­sa). AEs­pa­nya el Gi­ni va pu­jar d’un 32,4 el 2008 a un 34,7 el 2014, fet que su­po­sa un in­cre­ment d’un 7%. D’aquí a do­blar n’hi ha un bon tros. Am­bla re­cu­pe­ra­ció de l’eco­no­mia, el Gi­ni va mi­llo­rar fins que el 2017 es va si­tu­ar en un 34,1, tot i que un 5,2% per so­bre del 2008. Com­pa­ra­ti­va­men­tam­blaUE­hem­pas­sat de te­nir un Gi­ni 1,07 ve­ga­des la mit­ja­na de laUEa 1,14 el 2017.

Adi­fe­rèn­cia del que mol­tes ve­ga­des es vol im­pli­car en la lec­tu­ra d’aquest aug­ment de la de­si­gual­tat es­pa­nyo­la la cau­sa no és que els “rics” gua­nyin molt més i els “po­bres” molt menys. En­tre un80% i un90% de l’in­cre­ment de la de­si­gual­tat ve ex­pli­cat per l’aug­ment de l’atur. I aquí hi ha un fet re­al­ment sor­pre­nent i una pre­gun­ta con­trà­ria a la que in­tu­ï­ti­va­ment sem­bla­ria: co­més pos­si­ble que quan en un pa­ís l’atur aug­men­ta d’un8% al un25% la de­si­gual­tat aug­men­ti tan “poc”? Aques­ta és la pre­gun­ta re­lle­vant. Co­més pos­si­ble que en­vi­ant a l’es­glaó més baix de la dis­tri­bu­ció un25% de la po­bla­ció, el Gi­ni no­més crei­xi un 7%? La re­a­li­tat és que el Gi­ni de les ren­des de mer­cat en­tre el 2007 i el 2014 va aug­men­tar­molt més, un 11,5%, pe­rò els me­ca­nis­mes de redis­tri­bu­ció de la ren­da van acon­se­guir re­bai­xar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment el seu in­cre­ment. De­fet, si tin­gués­sim en comp­te la pres­ta­ció de ser­veis pú­blics de sa­ni­tat o edu­ca­ció, per exem­ple, la de­si­gual­tat se­ria fins i tot me­nor. Pe­rò, s’hau­ria po­gut fer una cor­rec­ció més gran de la de­si­gual­tat a tra­vés de la redis­tri­bu­ció?

La capa­ci­tat redis­tri­bu­ti­va de la des­pe­sa so­ci­al i la pres­ta­ció de ser­veis pú­blics de­pèn de dos fac­tors: el vo­lum de pres­su­post des­ti­nat a aques­tes par­ti­des i la se­va efi­cà­cia. Enl’úl­ti­ma set­ma­na tant l’OCDE­com­laUE­han cri­dat l’aten­ció a Es­pa­nya per la ine­fi­ci­ent ori­en­ta­ció de les trans­fe­rèn­ci­es so­ci­als. Es­pa­nya apa­reix, ambPor­tu­gal, Ità­lia iG­rè­cia, a la cua de la clas­si­fi­ca­ció. AEs­pa­nya les fa­mí­li­e­sam­bin­gres­sos bai­xos re­ben menys trans­fe­rèn­ci­es mo­ne­tà­ri­es que les fa­mí­li­e­samb­més in­gres­sos. L’OCDE cal­cu­la que les fa­mí­li­es del20% in­fe­ri­or de la dis­tri­bu­ció de la ren­da van re­bre no­més un55% del pa­ga­ment mit­jà cor­res­po­nent a to­tes les fa­mí­li­es men­tre que les que se si­tu­en en el20% su­pe­ri­or van re­bre un60% més que la fa­mí­lia mit­ja­na. I si par­lés­sim de pres­ta­ció de ser­vei pú­blics aquest re­sul­tat fins i tot se­ria més dra­mà­tic. Po­sem di­ver­sos exem­ples: el fa­mós xec na­dó es con­ce­di­a­amb in­de­pen­dèn­cia de la ren­da fa­mi­li­ar. Per tant, qual­se­vol, en­ca­ra que la se­va ren­da fa­mi­li­ar su­perés el mi­lió d’eu­ros, po­dia co­brar-lo. Un al­tre exem­ple en pres­ta­ció de ser­veis pú­blics. Ales uni­ver­si­tats pú­bli­ques, ex­cep­te aCa­ta­lu­nya, ara per ara, els fills de fa­mí­li­es benes­tants pa­guen el ma­teix que els fills de fa­mí­li­es am­bun ni­vell so­ci­o­e­co­nò­mic­molt in­fe­ri­or. Per tant, re­ben una sub­ven­ció, al vol­tant del85% del preu pú­blic, que és in­de­pen­dent de la ren­da. És di­fí­cil pen­sar en un me­ca­nis­me menys redis­tri­bu­tiu, te­nint en comp­te que l’OCDE tam­bé aler­ta de l’es­cas­sa pro­gres­si­vi­tat del sis­te­ma fis­cal es­pa­nyol. I per des­grà­cia les for­ces més re­ac­ci­o­nà­ri­es de la uni­ver­si­tat, que en temps pas­sats va ser una ins­ti­tu­ció pro­gres­sis­ta, van con­vo­car ma­ni­fes­ta­ci­ons la set­ma­na pas­sa­da per po­sar fi a l’úni­ca opor­tu­ni­tat de redis­tri­bu­ció que pro­por­ci­o­na el sis­te­ma ca­ta­là de ta­ri­fa­ció so­ci­al de la uni­ver­si­tat on els rics re­ben una sub­ven­ció me­nor que els alum­nes de clas­ses menys afa­vo­ri­des, i les uni­ver­si­tats uti­lit­zen aquests re­cur­sos per re­duir els preus pú­blics dels alum­nes de fa­mí­li­e­samb­menys re­cur­sos i els alum­nes que no as­so­lei­xen els re­qui­sits aca­dè­mics exi­gits per a la gra­tu­ï­tat de la­ma­trí­cu­la.

Cer­ta­ment hi ha al­guns au­tors que ar­gu­men­ten que és més efi­ci­ent, en ter­mes de redis­tri­bu­ció, pro­por­ci­o­nar pres­ta­ci­ons uni­ver­sals en lloc de di­ri­gir­les als que te­nen menys re­cur­sos. L’ar­gu­ment des­can­sa en la hi­pò­te­si que si les trans­fe­rèn­ci­es són uni­ver­sals els ciu­ta­dans es­ta­ran més dis­po­sats a pa­gar im­pos­tos i es po­dran de­di­car més re­cur­sos a des­pe­sa so­ci­al. Tan­ma­teix, és di­fí­cil pen­sar que al­gú vul­gui pa­gar més im­pos­tos si rep menys del que pa­ga, co­sa que ne­ces­sà­ri­a­ment hau­ria de pas­sar si el sis­te­ma és redis­tri­bu­tiu. Amés, l’evi­dèn­cia em­pí­ri­ca dis­po­ni­ble in­di­ca que les es­tra­tè­gi­es se­lec­ti­ves di­ri­gi­des a in­cre­men­tar les trans­fe­rèn­ci­es dels que més les ne­ces­si­ten fun­ci­o­nen bé a molts pa­ï­sos.

En­re­sum, els me­ca­nis­mes de redis­tri­bu­ció de la ren­da en el cas es­pa­nyol han fun­ci­o­nat i han per­mès es­mor­teir l’im­pac­te bru­tal que la cri­si i l’aug­ment de l’atur hau­ri­en po­gut te­nir so­bre la de­si­gual­tat. Amb­tot, aquest amor­ti­ment hau­ria po­gut ser molt su­pe­ri­or si el sis­te­ma­ha­gués es­tat efi­caç i en lloc de redis­tri­buir re­cur­sos cap als­més afa­vo­rits ha­gués con­cen­trat la se­va aten­ció en el grup dels més ne­ces­si­tats.

AvísEn l’úl­ti­ma set­ma­na, la UE i l’OCDE han cri­dat l’aten­ció a Es­pa­nya per la ine­fi­ci­ent ori­en­ta­ció de les trans­fe­rèn­ci­es so­ci­als

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.