Eu­ro­pa, en aler­ta

Un dò­lar fort i un iuan fe­ble per­ju­di­quen Ale­ma­nya, el Bre­xit és un fac­tor d’in­es­ta­bi­li­tat i el rumb po­lí­tic a Ità­lia pre­o­cu­pa

La Vanguardia (Català) - Diners - - EN PORTADA - Andy Ro­bin­son

Ale­ma­nya­ha­es­ta­tel­gran­be­ne­fi­ci­a­ri de la cri­si de l’eu­ro pro­vo­ca­da per la des­fe­ta fi­nan­ce­ra del 2008. AmbT­rum­pa­laCa­saB­lan­ca, però, Berlín po­dria es­tar a punt de com­pro­var el pe­rill de ba­sar el mo­del de crei­xe­ment en un su­perà­vit co­mer­ci­al­prò­xim aun9% del PIB.

Des­prés de les pu­ja­des de ti­pus de la Fed i la mi­ni­guer­ra co­mer­ci­al en­tre laXi­nai elsEUA, sem­bla­que la po­tèn­cia ex­por­ta­do­ra ale­ma­nya es­tà atra­pa­da, com­les se­ves­ho­mò­lo­gues ex­por­ta­do­res asi­à­ti­ques, en una pin­ça des­truc­ti­va d’un dò­lar fort­que en­ca­reix el preu dels­com­po­nents im­por­tats ipe­ru­ni­uan xi­nès que tor­na a ser el ve­hi­cle pel qualBei­jing ga­ran­teix la seva com­pe­ti­ti­vi­tat. La desac­ce­le­ra­ció de la Xi­na i d’al­tres eco­no­mi­es emer­gents, al seu torn, ja in­ci­deix en les ex­por­ta­ció ale­ma­nyes

La pro­duc­ció in­dus­tri­al d’Ale­ma­nya va cau­re in­es­pe­ra­da­ment l’últim tri­mes­tre, i tot ique­no­hi­ha pe­rill im­mi­nent de re­ces­sió, so­nen les alar­mes a Eu­ro­pa en un mo­ment de grans reptes po­lí­tics. Ità­lia, per­la­se­va­ban­da, am­b­ex­por­ta­ci­ons ma­nu­fac­tu­re­res que com­pe­tei­xen amb la Xi­na i Àsia, sor­ti­rà per­ju­di­ca­da de la no­va con­fi­gu­ra­ció de can­vi­mun­di­al.

Per si ai­xò fos po­ca co­sa, el Bre­xit co­men­ça a sem­brar la por, bé pel fet que pu­gui fra­cas­sar –una sor­ti­da des­con­tro­la­da des­en­ca­de­na­ria el ca­os–, bé per­què po­dria pros­pe­rar i cre­ar un exem­ple pe­ri­llós per a pa­ï­sos po­lí­ti­ca­ment in­sub­mi­sos com Ità­lia. Si la Fed pas­sa­de­se­rel­bom­be­ral­pos­si­ble­pi­rò­man de l’eco­no­mia mun­di­al, el fi­nal del pro­gra­ma de com­pra de deu­te del Banc Cen­tral Eu­ro­peu ame­na­ça de res­sus­ci­tar l’ano­me­nat­do­om­lo­op–bu­cle­del’apo­ca­lipsi–, que, des­prés d’ex­po­sar els bancs a la cri­si d’en­deu­ta­ment so- bi­rà, va­es­tar gai­re­bé­a­punt­de­pro­vo­car el col·lapse de l’eu­ro el 2011.

La­gran in­còg­ni­ta és l’im­pac­te­de la no­va fa­se mo­ne­tà­ria en els 170 bi­li­ons (amb b) de dò­lars de deu­te pú­blic i pri­vat que ar­ros­se­ga el món des de la cri­si. Per bé que les grans mul­ti­na­ci­o­nals nord-ame­ri­ca­nes han acon­se­guit des­pa­lan­que­jar des de la cri­si, en al­tres pa­ï­sos, es­pe­ci­al­ment la Xi­na, Fran­ça, i elCa­na­dà, el­deu­te­de­le­s­em­pre­ses se si­tua en ni­vells rè­cord (ve­geu el grà­fic). La col·lo­ca­ció de deu­te de bai­xa qua­li­tat ha es­tat fà­cil grà­ci­es als bai­xos ti­pus, però se­rà un al­tre fac­tor­de­ris­ce­nu­nen­torn­de­pu­ja­des de ti­pus.

És més, fins i tot als Es­tats Units les rà­ti­osd’en­deu­ta­men­tem­pre­sa­ri­al da­vant els seus ac­tius lí­quids i in­gres­sos se si­tu­en en ni­vells molt alts. El des­pa­lan­que­ja­ment dels Es­tats Units té molt a veu­re­am­bel mer­cat al­cis­ta a la bor­sa, que ha abai­xat­la rà­ti­o­del­deu­ted’una­em­pre­sa da­vant la seva ca­pi­ta­lit­za­ció bor­sà­ria. Ai­xò ha mi­llo­rat el risc cre­di­ti­ci com­si fos un aval. Am­bel col·lapse bor­sa­ri, però, la “ga­ran­tia” es co­men­ça a es­vair. “Ac­ce­dir al­crè­dit­no­se­rà­tan­fà­cil­des­prés­de la cai­gu­da bor­sà­ria, de ma­ne­ra que hi hau­rà re­ta­lla­des­de cos­tos imol­tes em­pre­ses hau­ran de re­es­truc­tu­rar­part­del­seu­deu­te”, va­dirS­te­veB­litz. És­més: “La­su­pres­sió dels ren­di­ments al mer­cat de deu­te a cau­sa­de­la po­lí­ti­ca­de­laFed­ha­e­le­vat­le­sin­ver­si­ons­de­les­fa­mí­li­e­sa­la bor­sa”, diu Blitz. Aques­tes fa­mí­li­es tam­bé re­sul­ta­ran per­ju­di­ca­des pel mer­cat bai­xis­ta a la bor­sa.

Ex­pres­sat en el llen­guat­ge de Wall Stre­et, si l’ex­pan­sió quan­ti­ta­ti­va que ha fet la Fed i els al­tres bancs cen­trals va acon­se­guir rein­flar les bor­ses i ai­xí sal­var un sis­te­ma ja ir­re­me­ia­ble­ment de­pen­dent dels mer­cats fi­nan­cers, es tem que el perí­o­de ac­tu­al de con­trac­ció quan­ti­ta­ti­va tin­gui l’efec­te con­tra­ri.

Si­a­més­té­llo­cu­na­con­jun­tu­ra­en què coin­ci­dei­xi la in­fla­ció, la por bor­sà­ria i el pe­rill de re­ces­sió, les ex­pec­ta­ti­vess’en­tris­ti­ran­dràs­ti­ca­ment. El grup d’anà­li­si bri­tà­ni­ca Ox­ford Eco­no­mics ad­ver­teix sobre un risc que l’eco­no­mia mun­di­al na­ve­gui cap a un ano­me­nat Tri­an­gle de les Ber­mu­des. “Una re­ces­sió és im­pro­ba­ble el 2019 [...], però el pe­rill és més ele­vat que en cap al­tre mo­ment des de la gran cri­si fi­nan­ce­ra (2008) i s’ajun­ten una sè­rie de ris­cos sen­se pre­ce­dents”, ad­ver­teix Ga­bri­el Ster­ne, d’Ox­ford Eco­no­mics. “El gran te­mo­ré­su­na­for­ta­con­trac­ci­ó­de­la­li­qui­di­tat, un fet que va te­nir un im­pac­te ter­ro­rí­fic en la gran cri­si fi­nan­ce­ra del 2008”.

D’aquí­ve­la­de­cla­ra­ci­ó­de­di­lluns pas­sat del se­cre­ta­ri del Tre­sor dels EUA Ste­ve Mnunc­hin, des­prés de reu­nir-se amb els sis grans bancs de Wall Stre­et, que “hi ha prou li­qui­di­tat”. Va ser una fra­se que, pel fet d’evo­car aquells temps de por es­cè­ni­ca de l’oc­tu­bre del 2008, va te­nir efec­tes con­tra­pro­du­ents.

Les po­lí­ti­ques de la Fed han des­vi­at els es­tal­vis fa­mi­li­ars cap a les bor­ses

El Bre­xit és un fac­tor a té­mer: per si no surt bé i és un ca­os, o per si surt bé i s’es­cam­pa el seu exem­ple

LEON NEAL / AFP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.