BONANYNOU, SA­BO­RÓS I FRESC

Afron­tar els ex­ces­sos cu­li­na­ris del Na­dal no és gens fà­cil. L’ini­ci d’any con­vi­da a una di­e­ta amb receptes sa­bo­ro­ses i di­ges­ti­ves que fa­ci obli­dar els ti­be­ris dels úl­tims di­es

La Vanguardia (Català) - ES - - En Forma -

Ar­ri­ba­da la pa­ta­ca­da de ge­ner cal tor­nar a cui­dar-se.

Des­prés dels co­pi­o­sos so­pars i di­nars na­da­lencs dels úl­tims di­es, és ara­mo­ment­de re­cór­rer als fo­gons a receptes sa­nes i de bon di­ge­rir. Per a molts, a més, aques­ta tor­na­da al bon men­jar –però sa­lu­da­ble i sen­se ex­ces­sos– coin­ci­di­rà­am­bels pro­pò­sits d’any nou d’ini­ci­ar una di­e­ta equi­li­bra­da per per­dre aquests qui­lets de­més­de ca­ra a la pri­ma­ve­ra. Aques­ta és la raó per la qual, en les lí­ni­es culinàries que es­cri­vim aquest­me­sa La­Van­guar­dia, hem­de­ci­dit ofe­rir una sè­rie de con­sells i receptes ver­sà­tils que acom­pa­nyin en aquest (de ve­ga­des cos­tós) ca­mí di­e­tè­tic post­na­da­lenc. Re­cór­rer a in­gre­di­ents bai­xos en ma­tè­ria gras­sa i a mol­tes ver­du­res com a guar­ni­ció –que apor­tin les vi­ta­mi­nes i la for­ça ne­ces­sà­ria per fer front a les tem­pe­ra­tu­res en­ca­ra hi­ver­nals– és el més clàs­sic; però el que mol­tes ve­ga­des no se sap és com do­nar vi­da a aquests sa­lu­da­bles plats, do­tant-los d’un toc di­ver­tit i ape­ti­tós que con­vi­di a men­jar. Ai­xò úl­tim és la clau de la fi­lo­so­fia de la nos­tra cui­na: tre­ba­llar amb pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat i tem­po­ra­da per con­ver­tir-los en receptes cre­a­ti­ves, sa­nes i ex­cep­ci­o­nals. Brous i con­so­més Ide­als per en­to­nar l’es­tó­mac du­rant una nit fre­da, els brous i con­so­més no te­nen per­què ser avor­rits. Al con­tra­ri, po­den ser ela­bo­ra­ci­ons que do­nen molt de si. Ai­xí ho de­mos­trem a les receptes del card ver­mell i de la blan­que­ta de po­llas­tre que se­guei­xen el re­por­tat­ge d’aquest­mes. De­peix, de carn, de bo­lets i tò­fo­na, de ver­du­res... n’hi ha per a tots els gus­tos i, amés, aquest ti­pus d’ela­bo­ra­ci­ons –que con­te­nen tots els nu­tri­ents ne­ces­sa­ris per al nos­tre or­ga­nis­me– són per­fec­tes per apri­mar-se. El­mé­sim­por­tant és blan­que­jar-los, és a dir, re­fre­dar-los per­què en so­li­di­fi­car-se a la ne­ve­ra pu­guem­re­ti­rar tot el seu greix. Una ve­ga­da fet, llest! Fà­cil­ment dis­po­sa­remd’un sen­zill i sa­lu­da­ble plat per so­par. Ver­du­res de tem­po­ra­da És ne­ces­sa­ri apro­fi­tar en la cui­na es­ta­ci­o­nal els pro­duc­tes de tem­po­ra­da. Per què? Per­què es­ta­ran al punt òp­tim de vi­ta­mi­nes i nu­tri­ents. Per ai­xò, per a les guar­ni­ci­ons dels lleu­gers plats que us pro­po­sem aquest­mes, re­co­ma­nem­fer ser­vir les ver­du­res­més­tí­pi­ques de ge­ner i fe­brer: co­li­flor, brò­co­li, ro­ma­nes­co i, l’es­tre­lla de la tem­po­ra­da, el pè­sol delMa­res­me (la “per­la ver­da” dels camps de la cos­ta ca­ta­la­na). Hi ha pot­ser res més­sa per fer ser­vir en una re­cep­ta que aquests úl­tims in­gre­di­ents? Per cui­nar les ver­du­res, una de les claus és bus­car aquest punt al den­te ve­ge­tal tan tí­pic de la nos­tra fi­lo­so­fia cu­li­nà­ria. Ai­xò con­sis­teix a tro­bar un punt de coc­ció on no fem malbé les pro­pi­e­tats i les vi­ta­mi­nes de la ver­du­ra i, al­ho­ra, man­tin­guem el co­lor del pro­duc­te per fer-ho desit­ja­ble. Acon­se­guir aquest al den­te és fà­cil. Si es vol cui­nar to­tes les ver­du­res jun­tes, al­ho­ra, n’hi hau­rà prou amb­do­nar un tall di­fe­rent a ca­da ver­du­ra, és a dir, ca­da una tin­drà el seu punt de coc­ció se­pa­ra­da­ment, però de­pe­nent del tall que li­do­nem­po­dem­fer que el punt de coc­ció de to­tes jun­tes coin­ci­dei­xi. Carns i pei­xo­sa­la­plan­xaTot­hom­sap­que­com­menys greix téun­pro­duc­te, més­pos­si­bi­li­tats exis­tei­xen­que que­di sec a la­plan­xa. Ai­xò­suc­ce­eix so­bre­to­tamb els pei­xos blaus, al­gu­nes parts del po­llas­tre co­mel pi­to­am­bla carn­de­ve­de­lla. En­no­po­sar resd’oli a la plan­xa, en­cui­nar­no­es dis­po­sa­de­res­de greix ad­di­ci­o­nal. Per ai­xòa la­plan­xa­que­den­bé els pro­duc­tes que­si­gui­nu­na­mi­ca­me­lo­sos, per­què­en­cui­nar-los dei­xe­na­nar el seu greix ique­den­ben­mar­cats. Nos­al­tres pro­po­sem una ma­ne­ra di­fe­rent de treu­re tot el seu joc a qual­se­vol carn o peix a la plan­xa: el ta­taki. Aquest­mè­to­de tra­di­ci­o­nal de la cui­na ja­po­ne­sa con­sis­teix amar­car su­au­ment a la plan­xa el pro­duc­te (per exem­ple, una bo­na ro­dan­xa de to­nyi­na) dei­xant-lo gai­re­bé cru per­què con­ser­vi to­tes les se­ves pro­pi­e­tats. Una ve­ga­da re­fre­dat per ta­llar la coc­ció, es trac­ta­ria de ma­ri­nar-lo en sal­sa de so­ja. Però tam­bé pot fer-se en vi­na­gre, cí­trics, en­cur­tits... les pos­si­bi­li­tats per pre­pa­rar el ma­ri­nat són in­fi­ni­tes. Aques­ta re­cep­ta amés–molt fe­ta ser­vir per a pei­xos­co­mel sal­mó, el ve­rat, el bo­nic o el so­rell– tam­bé és dig­na de mol­tes carns­com­la ve­de­lla o el­fi­let ibè­ric. No­més dos re­qui­sits cal com­plir per acon­se­guir ela­bo­rar un ta­taki per­fec­te­amb­carn: que aques­ta si­gui de bo­na qua­li­tat i que es­ti­gui ta­lla­da en for­ma de lin­got rec­tan­gu­lar per­què l’ama­ni­ment en ma­ri­nar es dis­tri­bu­ei­xi per igual a to­ta la pe­ça. Un úl­tim con­sell? Ser­vir a tem­pe­ra­tu­ra am­bi­ent. Bo­nany nou sa, sa­bo­rós i fresc. s

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.