In­di­vi­du­a­lis­me i tec­no­lo­gi­aLa­pro­fes­so­raBu­xar­rais

La Vanguardia (Català) - ES - - En Fa­mí­lia -

Edu­ca­ci­óMal­grat la se­va trans­cen­dèn­cia per a la con­vi­vèn­cia, so­ci­ò­legs, fi­lò­sofs i pe­da­gogs as­se­gu­ren que­el res­pec­te es­tà­en­de­sús. “Ala so­ci­e­tat es­pa­nyo­la li fa fal­ta­ma­du­rar des del punt­de­vis­ta cí­vic, cal­més edu­ca­ció per­con­viu­re, per res­pec­tar-nos el­suns als al­tres; en­lloc­de­su­pri­mir l’as­sig­na­tu­rad’edu­ca­ció per a la ciu­ta­da­ni­a­com­ha­fet l’úl­ti­ma re­for­ma, cal­dria desen­vo­lu­par-la ori­en­ta­da a la cul­tu­ra cí­vi­ca ide­mo­crà­ti­ca i en­se­nyar­quèim­pli­ca la­con­vi­vèn­cia”, em­fa­tit­zaMar­taPos­ti­go, pro­fes­so­ra d’Èti­ca­de laU­ni­ver­si­tat­deMà­la­ga. Se­gons el seu pa­rer, enel fons el res­pec­te és edu­ca­ció, i l’edu­ca­ció “im­pli­ca apre­nen­tat­ge, tant a ca­sa­co­ma l’ins­ti­tut, per sa­ber res­pec­tar les al­tres per­so­nes i l’en­torn”. Per a aques­ta es­pe­ci­a­lis­ta­en­fi­lo­so­fi­a­mo­ral, que­a­ra s’ob­ser­vin­més­fal­tes­de­res­pec­te­no­té tant a veu­re am­bu­na­so­ci­e­tat­més­di­ver­sa­o­am­bels­nous­ca­nals de­co­mu­ni­ca­ci­ó­que­ens pro­por­ci­o­na la tec­no­lo­gia co­mam­bel fet­de­no­cui­dar l’edu­ca­ció i les­nor­mes cí­vi­ques tant­com­ho­fan a al­tres pa­ï­sos. “Siun­sap que­cal res­pec­tar les no­ies, ho­fa­rà al car­rer iho­fa­rà perW­hatsAp­po­a­llà­on­si­gui; i si aun­li en­se­nye­na res­pec­tar les­nor­mes­de­con­vi­vèn­cia, ano­em­bru­tar, ano­par­la­ren­ve­ual­ta, a res­pec­tar les per­so­nes­de l’en­torn, ho­a­pli­ca­rà al ci­ne­ma, a la pla­ça­o­al’au­to­bús”, exem­pli­fi­ca. El­que­sí­que­ha­con­tri­bu­ït­que ara s’ob­ser­vin­més­con­duc­tes ir­res­pec­tu­o­se­sen es­pais pú­blics és, se­gonsPos­ti­go, l’ex­pan­sió del con­su­mis­me. “Qu­an­vi­ví­e­me­nu­na­so­ci­e­ta­te­co­nò­mi­ca­ment­de­pri­mi­da eren­molt­po­ques­les per­so­nes que­a­na­ve­nal­ci­ne­ma­o­als res­tau­rants; avui la clas­se con­su­mis­ta s’ha am­pli­at i són mol­tes­més­les per­so­nes­que­hi van, però­non’hi­ha­proud’anar-hi, tam­bé cal sa­ber com­por­tar-s’hi”, des­criu. La­so­ci­ò­lo­gaMa­ría Sil­ves­tre­tam­bé­vin­cu­la les fal­tes de­res­pec­te­am­bu­na­so­ci­e­tat­mé­si­gua­li­tà­ria.“Va­lors tra­di­ci­o­nals­que­és im­por­tant trans­me­tre als fills coml’obe­di­èn­cia i el res­pec­te s’han vin­cu­lat er­rò­ni­a­men­ta l’au­to­ri­tat i la je­rar­quia, iquans’ha per­dut la le­gi­ti­mi­tat­del’au­to­ri­tat i s’han di­fós els prin­ci­pis d’igual­tat i la lli­ber­tat d’ex­pres­sió, s’ha des­di­bui­xat el que­su­po­sa el res­pec­te; però­que­les re­la­ci­ons si­guin més­ho­rit­zon­tals i igua­li­tà­ri­es­no­vol­dir­que­nos’ha­gi de­res­pec­tar l’al­tre”, ma­ni­fes­ta. I apun­ta­que­ai­xò s’ob­ser­va en­les fa­mí­li­es, onels­me­nors­han­pas­sat­de no­te­nir pri­vi­le­gis i exi­gir-los obe­di­èn­cia i res­pec­te a con­ver­tir-se enels reis­de­la ca­sa. des­lli­ga je­rar­quia i res­pec­te:“La­gent es res­pec­ta­poc per­què­la so­ci­e­tat és ca­da ve­ga­da­mé­sin­di­vi­du­a­lis­ta i es­pri­o­rit­za­mé­sa­llò d’un­que­el dels al­tre­so­el­bé co­mú; però­no­pots pre­ten­dre­que­et res­pec­tin si­no res­pec­tes, ésu­na­re­la­ció re­cí­pro­ca”. I em­fa­tit­za­que les fal­tes­de­res­pec­te so­vint­sem­blen­ní­mi­es–com no­sa­lu­da­re­nen­tra­re­nun­lloc–, però­es van­mul­ti­pli­cant i acu­mu­lant i s’ar­ri­ba aun­pun­te­nel qual, per­du­des­les bo­nes­ma­ne­res, sem­bla­que­no­som hu­mans”. Mar­tí­nez-Ote­ro­creu­que­la­man­ca­de tac­te­am­bels al­tres­tam­bé­es ve­uaug­men­ta­da­pel fet­que­mol­tes re­la­ci­ons es­tan in­ter­vin­gu­des per les tec­no­lo­gi­es. “Avui l’ac­ti­tud, en­ge­ne­ral, és­menys sen­si­ble cap als al­tres, les se­ves­ne­ces­si­tats, els seus drets; no­s­em­pre­hi­ha­pro­uem­pa­tia, pot­ser per la pres­sa, per l’es­très i per l’om­ni­pre­sèn­ci­a­de­la tec­no­lo­gia, que­fa­que­les al­tres per­so­nes apa­re­guin­menys ní­ti­des, se les cone­gui pit­jor i es per­di im­pli­ca­ció per­so­nal i la pru­dèn­ci­a­e­nel trac­te”. El con­ta­giHi­hau­na­ni­mi­tat en­tre els ex­perts­que­el res­pec­te, com­la res­ta­de va­lors, es trans­me­ti s’aprèn, ique­e­na­quest àm­bit pa­res i es­co­la te­ne­nun­pa­per fo­na­men­tal. Pe­rò­tam­bé­dei­xen­clar­que­no­són els únics res­pon­sa­bles­que­pro­li­fe­rin les fal­tes­de­res­pec­te a la so­ci­e­tat. “El res­pec­te és qües­tió d’edu­ca­ció i l’edu­ca­ci­ó­no­de­pèn­no­més­de­la fa­mí­lia ide l’es­co­la; comp­ten­tam­bé­els po­lí­tics, els mit­jans­de­co­mu­ni­ca­ció i tots els agents so­ci­als­que­do­nen­la pau­ta­de­com cal com­por­tar-se, que­ser­vei­xen­de­mo­de­li so­ci­a­lit­zen du­rant la in­fan­te­sa i l’ado­les­cèn­cia”, afir­ma Vic­to­ri­aCamps. I res­sal­ta­que­les co­ses s’apre­nen no­no­més­per­què­al­gú les en­se­nyi, si­nó­tam­bé­per os­mo­si, per con­ta­gi­oin­flu­èn­cia. “Si tot l’en­torn és ir­res­pec­tu­ós, per­més­quet’en­se­nyin a ser res­pec­tu­ós no­se t’aca­ba in­cul­cant res”, diu. Pel­que­fa a aques­ta qües­tió, Bu­xar­rais cri­da l’aten­ció so­bre les in­ter­ven­ci­ons­de­po­lí­tics i fa­mo­so­sen mit­jans­de­co­mu­ni­ca­ció:“Hi­ha­pro­gra­mes­que­són una­temp­tat con­tra la­dig­ni­tat­de­les per­so­nes, una man­ca­de­res­pec­te cons­tant, i si els nens i els jo­ves ve­uen­la­man­ca­de­res­pec­te­co­mu­na­co­sa ha­bi­tu­al, co­mu­na­co­sa­que­es fa in­o­pas­sa res, l’aca­ben pre­nent ai­xí” i la tras­lla­den a la se­va quo­ti­di­a­ni­tat. Mar­tí­nez-Ote­ro­o­pi­na­que­fo­men­tar el res­pec­te “pas­sa per en­for­tir la­mi­ra­da per­so­nal cap als al­tres, per sa­ber­que­els al­tres són per­so­ne­samb­ne­ces­si­tats, drets, et­cè­te­ra, ique­hemd’ac­tu­a­ram­bla cau­te­la de­gu­da­e­nels as­sump­tes­que­pu­guin te­ni­ru­nim­pac­te en­la­con­vi­vèn­cia”. Per ai­xò­pro­pug­nau­na­au­to­re­gu­la­ció so­ci­al d’un­marc­de cor­te­si­a­que­re­gei­xi tant les re­la­ci­ons­con­ven­ci­o­nals­com­les del ci­be­res­pai. Ma­ría Sil­ves­tre as­se­gu­ra que si en la dè­ca­da dels cin­quan­ta la so­ci­e­tat va ser capaç d’es­ta­blir un marc co­mel dels drets hu­mans, ara hau­ria de po­der es­ta­blir un marc ètic de mí­nims, de res­pec­te i d’as­pec­tes que no po­den ser vul­ne­rats per una afir­ma­ció exa­ge­ra­da dels prin­ci­pis in­di­vi­du­als. “Te­nim el dret d’opi­nar, de sen­tir, d’ac­tu­ar­co­ma in­di­vi­dus, però aquest dret­hem­de veu­re’l i en­ten­dre’l dins del con­sens ètic al qual­he­mar­ri­bat­co­ma so­ci­e­tat”, apun­ta. I afe­geix que ai­xò im­pli­ca pas­sar d’una edu­ca­ció en­fo­ca­da a l’in­di­vi­du en si ma­teix a una al­tra que edu­qui l’in­di­vi­du en so­ci­e­tat. “Po­ten­ci­em ha­bi­li­tats i capa­ci­tats en els nens però dei­xe­mal mar­ge al­tres qües­ti­ons, coml’èti­ca, que són im­por­tants per a la con­vi­vèn­cia”, re­fle­xi­o­na. s

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.