PA­LAUS SO­TA TER­RA

El me­tro deMos­cou és una me­ra­ve­lla de l’en­gi­nye­ria ali­e­na a èpo­ques i can­vis po­lí­tics que cap­ti­va tant a vi­at­gers com a vi­si­tants

La Vanguardia (Català) - ES - - A Casa - Text

Jo­sep M. Pa­lau Ri­be­ray­gua LaU­ni­óSo­vi­è­ti­ca va col·lap­sar fa tres dè­ca­des, però hi­haun­lloc so­ta ter­ra­on­con­ti­nua gau­dint­de­bo­na sa­lut: el­me­tro­deMos­cou. Le­nin i molts d’al­tres per­so­nat­ges his­tò­rics con­ti­nu­en als seus pe­des­tals i mo­saics, ambl’ex­cep­ció d’Sta­lin, que­va ser subs­ti­tu­ït per­co­loms­de­la­pa­ui al­tres va­ri­ants cre­a­ti­ve­sen­di­ver­ses es­ta­ci­ons. De ve­ga­des es di­ri­a­que­mi­re­namb dis­gust als per­so­nat­ges­que­pas­sen el dia as­se­gut­sen un­ra­có, enes­pe­ci­al a l’hi­vern, quan­les­tem­pe­ra­tu­res ex­te­ri­ors bai­xen­mé­sen­llà dels20­graus so­ta ze­ro. El­xoc en­tre re­a­li­tat i uto­pia es fa del tot evi­den­ten aquests ca­sos. El pro­jec­te de l’apo­te­ò­sic me­tro­deMos­cou es va en­fron­tar a una for­ta oposició. Les­com­pa­nyi­es de tram­vi­es hi ve­ie­nu­ne­ne­mic clar i els ar­qui­tec­tes te­mi­en per la in­te­gri­tat dels edi­fi­cis de la su­per­fí­cie. Però el­co­mu­nis­me­tri­om­fant va do­nar el vis­ti­plau a l’obra l’any 1931 i la­pri­me­ra lí­nia –la ver­me­lla, és clar– es va inau­gu­rar el 1935. Avui, co­ma­hir, uneix dos grans parcs mu­ni­ci­pals pas­sant pel cen­tre­de la ciu­tat i la pla­ça de lesT­res es­ta­ci­ons. Es cal­cu­la que els va­gons del me­tro­mos­co­vi­ta tras­lla­den ca­da dia més­pas­sat­gers que els de Lon­dres iNo­vaYork junts, mal­grat que des­prés de la cai­gu­da del­co­mu­nis­me els preus­no­han dei­xat d’aug­men­tar. Els can­vis po­lí­tics tam­bé van­su­po­sar una ona­da de ve­ne­dors en els anys no­ran­ta, an­si­o­sos d’en­trar dins l’economia de­mer­cat per la por­ta del dar­re­re, cap­tant els seus cli­ents a les an­da­nes. Al’ac­tu­a­li­tat, aques­ta ac­ti­vi­tat es­tà­més­que re­gu­la­da. Com­les es­glé­si­es a l’edat mit­ja­na, elPa­lau del pro­le­ta­ri­at ofe­ri­au­na­doc­tri­na bà­si­ca il·lus­tra­da als seus usu­a­ris. I amés, am­bu­nalt sen­tit ar­tís­tic. Tot i ai­xò, els mo­tius de­co­ra­tius va­na­nar can­vi­an­tamb el pas del­temps. Les pri­me­res es­ta­ci­ons re­flec­tei­xen­de­ma­ne­ra molt clara el clas­si­cis­me so­vi­è­tic i la rup­tu­ra am­bles avant­guar­des, sent Alek­seiDushkin qui va con­ce­bre les­mé­s­es­pec­ta­cu­lars, in­clo­sa la­de Kro­pótkinska­ia, que­no­con­té sím­bols so­vi­è­tics. Per ai­xò­re­sul­tau­na­de­les­mé­sin­tem­po­rals ibo­ni­ques de­to­te­sam­bla se­va vol­ta blan­ca i les­co­lum­nes­de mar­bre. La­fei­na d’Alek­seiDushkin­va re­bre di­ver­sos pre­mis in­ter­na­ci­o­nals­que­van­fer ulls clucs a les ide­o­lo­gi­es. Du­rant la IIGu­er­raMun­di­al es va con­ti­nu­ar tre­ba­llant i es va inau­gu­rar la lí­nia bla­va. Els mo­saics­deNo­vokuz­nétska­ia els va re­a­lit­zar a Le­nin­gra­del pin­torVíc­torFo­lov­du­rant el set­ge. Ell va mo­rir, però­la se­va obra va ar­ri­bar in­tac­ta a la ca­pi­tal. Des­prés, du­rant el­sanys cin­quan­ta, es va es­tre­nar la lí­nia cir­cu­lar­que­re­pro­du­eix so­ta ter­ra l’Anell dels jar­dins­de­la su­per­fí­cie ique­re­flec­teix el no­ues­ta­tus­de­po­tèn­cia ven­ce­do­ra­de l’URSS, amb

Els pi­lons bai­xos i qua­drats re­co­berts de mar­bre blanc ca­rac­te­rit­zen l’es­ta­ció de Ki­evskaya La Ca­pe­lla ibè­ri­ca, si­tu­a­da a la pla­ça Ro­ja, és l’úni­ca en­tra­da al bar­ri de Ki­tai Go­rod

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.