Sí que pots

La Vanguardia (Català) - ES - - Portada - Ri­tu­al han sor­git molts bar­ruts. Un bon amic i edi­tor, Ál­va­ro En­ter­ría, in­sis­teix en la ne­ces­si­tat de desem­mas­ca­rar els ne­o­io­gues, ne­o­tan­tres, ne­o­ve­dan­tes i al­tres, per­què so­vint tra­ei­xen l’es­sèn­cia d’aquests en­se­nya­ments. El que ha pas­sat amb els ne­o­io­gu

Oc­ci­dent de ve­ga­des ha de­va­lu­at les pràc­ti­ques de me­di­ta­ció d’Ori­ent. Anà­li­si de Ra­mi­ro Ca­lle

PREGUNTA | Em­dic Er­nes­ti tinc 28 anys. Vaig es­tu­di­ar psi­co­lo­gia i des de fa un pa­rell d’anys es­tic sum­ma­ment in­teres­sat en les fi­lo­so­fi­es i psi­co­lo­gi­es an­ti­gues d’Ori­ent. Sóc una per­so­na in­te­llec­tu­al­ment ri­go­ro­sa i em­dol cons­ta­tar fins a quin punt es mer­can­ti­lit­zen aquests en­se­nya­ments. Vaig co­men­çar a in­da­gar en el mind­ful­ness i em vaig ado­nar que era un al­tre sis­te­ma des­na­tu­ra­lit­zat. Per què hi ha aques­ta ten­dèn­cia a la des­na­tu­ra­lit­za­ció de les fi­lo­so­fi­es i psi­co­lo­gi­es d’Ori­ent? El cas és que ara no sé si he de se­guir o no un curs que ha­via co­men­çat i que veig que no co­breix les me­ves ex­pec­ta­ti­ves. RES­POS­TA | Es­ti­mat Er­nest, és molt im­por­tant que hi ha­gi per­so­nes que abor­din aquests te­mes amb se­ri­e­tat. La­men­ta­ble­ment, al mer­cat es­pi- ri­tu­al han sor­git molts bar­ruts. Un bon amic i edi­tor, Ál­va­ro En­ter­ría, in­sis­teix en la ne­ces­si­tat de desem­mas­ca­rar els ne­o­io­gues, ne­o­tan­tres, ne­o­ve­dan­tes i al­tres, per­què so­vint tra­ei­xen l’es­sèn­cia d’aquests en­se­nya­ments. El que ha pas­sat amb els ne­o­io­gues, per exem­ple, és ver­go­nyós ja que s’han con­ver­tit en sim­ple fit­ness que ali­men­ta la com­pe­tèn­cia, la imat­ge del cam­pió, el con­tor­si­o­nis­me ba­rat i fins i tot els cam­pi­o­nats de io­ga. Res no té a veu­re am­bel io­ga ge­nuí. Quan al­gu­na co­sa es po­sa de mo­da, per una ban­da es pro­pa­ga i pot aju­dar mol­tes per­so­nes, però per l’al­tre es cor­re el risc de des­na­tu­ra­lit­zar els en­se­nya­ments i els mè­to­des. Sem­pre afir­mo que, per exem­ple, els pri­mers tra­ï­dors a l’es­sèn­cia del io­ga van ser els men­tors hin­dús que van vi­at­jar als Es­tatsU­nits i van des­na­tu­ra­lit­zar les ensenyances per ren­di­bi­lit­zar-les. Ara ha pas­sat el ma­teix amb el que es diu mind­ful­ness i al­tra ve­ga­da a l’es­ce­na­ri dels Es­tatsU­nits, que te­nen una es­pe­ci­al ha­bi­li­tat per adul­te­rar aques­tes ensenyances ori­en­tals. N’hi ha que fins i tot es pre­sen­ten com a in­ven­tors o pa­res del mind­ful­ness, ro­bant-li ai­xí in­de­co­ro­sa­ment la ve­ri­ta­ble pa­ter­ni­tat. El pri­mer se­ria qües­ti­o­nar-se per què s’uti­lit­za a Es­pa­nya aquest ter­me i no el d’aten­ció ple­na. El se­gon és te­nir en comp­te que no és més que un ab­surd re­duc­ci­o­nis­me dels en­se­nya­ments de Bu­da cone­guts com a vi­pas­sa­na (vi­sió clara i pro­fun­da) i sa­ti­patt­ha­na (es­ta­bli­ment de l’aten­ció). Però s’ha de­va­lu­at i fal­se­jat l’en­se­nyan­ça per con­ver­tir-la en un sis­te­ma per com­ba­tre l’estrès, ser més efi­ci­ent en al­gu­nes par­cel·les la­bo­rals i fins i tot viu­re­més he­do­nís­ti­ca­ment el mo­ment pre­sent, obli­dant els pi­lars de l’aten­ció que han de ser l’èti­ca ge­nu­ï­na o la vir­tut i la sa­vi­e­sa. Pro­va de lle­gir-te, si es­tàs in­teres­sat ve­ri­ta­ble­ment en aquest te­ma, com veig, les obres del mon­jo ger­ma­no­sin­ga­lès i bu­dis­ta Nya­na­po­nika The­ra, da­vant els lli­bres del qual tots els mo­derns de l’ano­me­nat mind­ful­ness em­pal·li­dei­xen. En fi, ja sa­bem allò que tam­bé en l’àm­bit de l’au­to­de­sen­vo­lu­pa­ment i l’es­pi­ri­tu­a­li­tat, uns pre­fe­rei­xen la bi­ju­te­ria i d’al­tres la jo­ie­ria. Ca­das­cú que triï. Sem­pre va bé dis­cer­nir. Mol­tes grà­ci­es per es­criu­re’m. s

HIHA UNA TEN­DÈN­CIA ADEVALUAR LES ENSENYANCES D’ORI­ENT PERFER-LES REN­DI­BLES

Il·lus­tra­ció Pa­blo Amar­go

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.