QUÈCREIEUQUEESNECESSITA PER SER FE­LIÇ A LA FEI­NA

La Vanguardia (Català) - ES - - En Família -

“A di­fe­rèn­cia d’Ho­lan­da o An­gla­ter­ra, aquí és tot molt en­do­gà­mic. En al­tres pa­ï­sos hi ha més pos­si­bi­li­tats que t’aga­fin si véns d’àre­es di­fe­rents”. Ri­card Al­fa­ro tam­bé opi­na que “el pro­ble­ma és que aquí les com­pa­nyi­es són molt con­ser­va­do­res. S’ar­ris­quen poc, apos­ten so­bre va­lor se­gur. I en­ca­ra són una mi­ca re­ti­cents a fit­xar al­gú que ve d’una car­re­ra pro­fes­si­o­nal di­fe­rent de l’ha­bi­tu­al o de la con­ven­ci­o­nal”. De fet, fins ara una de les prin­ci­pals ob­jec­ci­ons per no can­vi­ar de car­re­ra pro­fes­si­o­nal era que, si s’ha­vi­an tri­at uns es­tu­dis uni­ver­si­ta­ris, ja te­ni­en mar­cat el ca­mí. Pot ser que al­guns van néi­xer per exer­cir un ofi­ci, però la idea do­mi­nant con­sis­tia en què la for­ma­ció era la que ma­na­va i in­flu­ïa i que, una ve­ga­da es­co­lli­da una op­ció, era molt pro­ble­mà­tic fer mar­xa en­re­re. Aquest ar­gu­ment con­ti­nua sent và­lid, però no­més fins a un cert punt. Abans un ele­gia car­re­ra pro­fes­si­o­nal, en cas de no te­nir una clara vo­ca­ció (o fins i tot te­nint-la), so­ta la pres­sió in­du­ï­da dels pa­res. Era en molts ca­sos una de­ci­sió pri­me­ren­ca, fruit d’una pre­de­ter­mi­na­ció fa­mi­li­ar. Els jo­ves no te­ni­en in­for­ma­ció, hi ha­via po­ca lli­ber­tat per ele­gir. I era una elec­ció trans­cen­den­tal, per­què gai­re­bé no hi ha­via mo­bi­li­tat, un es ju­bi­la­va fent el que ha­via co­men­çat a fer. En aquest sen­tit, car­re­ra i pro­fes­sió es­ta­ven es­tre­ta­ment vin­cu­la­des: els es­tu­dis eren de­ter­mi­nants per de­fi­nir una pro­fes­sió que s’exer­ci­ria al llarg de to­ta la vi­da. Ara el pano­ra­ma ha can­vi­at. La tra­di­ció fa­mi­li­ar ja no té el pes que te­nia. La de­ci­sió de la car­re­ra pro­fes­si­o­nal, lliu­re, és tar­da­na, so­bre­vin­gu­da i al­guns ca­sos, im­pro­vi­sa­da. Però –i aquí rau la no­ve­tat– im­por­ta poc, per­què la re­la­ció en­tre es­tu­dis i pro­fes­sió s’ha di­lu­ït: un pot fer una car­re­ra i de­di­car-se a pro­fes­si­ons di­fe­rents. Per ai­xò, pren­dre una de­ci­sió equi­vo­ca­da avui ja no és un er­ror ir­re­ver­si­ble. Al con­tra­ri. Les em­pre­ses (len­ta­ment) co­men­cen a poc a poc a va­lo­rar, a més dels es­tu­dis, les no­tes o els càr­recs, l’es­til per­so­nal, l’ac­ti­tud, l’his­to­ri­al d’ex­pe­ri­èn­cia no pro­fes­si­o­nal i no aca­dè­mi­ca. Can­vi­ar d’ori­en­ta­ció la­bo­ral mai ha es­tat tan fà­cil com ara. Ales­ho­res, per què no fer-ho? s

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.