“ARA MA­TEIX, AQUES­TA SÈ­RIE ÉS LA ME­VA VI­DA”

ZO­O­EY DESC­HA­NEL, pro­ta­go­nis­ta i pro­duc­to­ra de ‘New Girl’ (FOX i FDF)

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - ENTREVISTA -

Les co­mè­di­es pro­ta­go­nit­za­des per do­nes sem­bla que es­tan més de mo­da que mai. Una no­va apos­ta, dins d’aquest gè­ne­re po­pu­la­rit­zat per Tina Fey i el seu Rocke­fe­ller Pla­za, és New Girl. Amb la sin­gu­lar Zo­o­ey Desc­ha­nel com a pro­ta­go­nis­ta, la sè­rie ens ex­pli­ca la his­tò­ria de la Jess, una pro­fes­so­ra de pri­mà­ria amb ten­dèn­cia a po­sar-se a can­tar o a plo­rar de sob­te, i a por­tar ves­tits vin­ta­ge i càr­di­gans de punt. Quan el xi­cot la dei­xa amb el cor tren­cat i sen­se ca­sa, la Jess es veu obli­ga­da a tro­bar com­panys de pis i un nou lloc per viu­re. Ho fa­rà amb en Nick, l’Sch­midt i en Wins­ton, tres nois a qui els can­vi­a­rà for­ça la vi­da des­prés que la no­va in­qui­li­na s’ins­tal·li al seu pis de Los An­ge­les. La se­va ger­ma­na, Emily Desc­ha­nel, pro­ta­go­nit­za Bo­nes. Va ser ella qui la va con­vèn­cer per pas­sar a la te­le i fer una sè­rie amb FOX? No, però és una his­tò­ria in­teres­sant i molt més ro­màn­ti­ca que la re­a­li­tat [riu]. Ado­ro la me­va ger­ma­na, però no hi ha tin­gut res a veu­re. De fet, vaig ac­cep­tar el pa­per fins i tot abans d’ex­pli­car-li-ho. Em va en­can­tar el guió, em va en­can­tar el per­so­nat­ge, no ha­via in­ter­pre­tat mai nin­gú ai­xí, però es­ta­va dins del rang de co­ses que puc fer. Quan vaig lle­gir el pilot, vaig sa­ber exac­ta­ment qui era aque­lla per­so­na i te­nia mol­tís­si­mes ide­es de com in­ter­pre­tar-la. És molt di­ver­ti­da, de fet, és un dels per­so­nat­ges més di­ver­tits que he fet mai. A més, te­nim molt bons guio­nis­tes i em sen­to molt afor­tu­na­da i en­tre­tin­gu­da, ca­da set­ma­na, quan lle­gei­xo el nou guió per a la set­ma­na se­güent. Ens de­ia que la Jess, el seu per­so­nat­ge, és molt di­ver­ti­da. És molt dol­ça i com­ple­ta­ment càn­di­da, però, al­ho­ra, molt emo­ci­o­nal i ner­vi­o­sa. Té molt bo­nes in­ten­ci­ons, tot i que a ve­ga­des no sà­pi­ga exac­ta­ment què es­tà fent. Però em sem­bla que les reaccions que té quan se sent es­tra­nya són di­fe­rents de les d’una per­so­na nor­mal, i ai­xò sem­pre ho tro­bo di­ver­tit d’in­ter­pre­tar. Una de les se­ves ca­rac­te­rís­ti­ques és l’ob­ses­sió que té amb Dirty Dan­cing. Hi ha pel · lí­cu­les que a mi tam­bé m’agra­da mi­rar una ve­ga­da i una al­tra. Al fi­lo de la no­ti­cia n’és una, i Ci­ta en St. Lo­uis una al­tra. Em sem­bla que tots te­nim pel·lí­cu­les que ens en­can­ten per di­fe­rents mo­tius. Se­ria di­fí­cil tro­bar al­gú que no tin­gui una pel·lí­cu­la que ha­gi vist mi­li­ons de ve­ga­des, o que de­ci­dei­xi con­ti­nu­ar mi­rant si en­cén el te­le­vi­sor i l’es­tan fent. Par­li’ns d’aques­ta ve­na de can­tant oca­si­o­nal que té la Jess. Hi ha in­flu­ït el fet que vos­tè si­gui can­tant pro­fes­si­o­nal? A la Jess li agra­da ex­pres­sar-se can­tant, for­ma part de la se­va es­tra­nye­sa. Però ai­xò, en re­a­li­tat, va ser idea de la cre­a­do­ra de la sè­rie, Liz Me­riwet­her. Hi va ha­ver una èpo­ca en què ana­va a tre­ba­llar amb me­tro, a No­va York, i te­nia un te­ma mu­si­cal es­pe­cí­fic per als tra­jec­tes. Pen­sar en aquell te­ma mu­si­cal l’aju­da­va a fer el llarg ca­mí fins a la fei­na, que, a més, no li agra­da­va. I m’hi vaig sen­tir molt iden­ti­fi­ca­da, quan vaig lle­gir el guió. Vaig pen­sar: “Se­ré la Mary Ty­ler Mo­o­re”. Allò de for­mar part de la mul­ti­tud però que, al­ho­ra, tot­hom t’es­ti­gui mi­rant. Em va sem­blar molt bo­nic i en­tra­nya­ble que al per­so­nat­ge li agra­dés can­tar, però que, al ma­teix temps, fos una no­ia nor­mal. És la pri­me­ra ve­ga­da que pro­ta­go­nit­za una sè­rie. Es­tà gau­dint de la no­va ex­pe­ri­èn­cia te­le­vi­si­va? Molt. Però he de dir que ara ma­teix aques­ta sè­rie és la me­va vi­da, li­te­ral­ment. Sóc al set tot el dia, ro­dant. I la ma­jor part del temps lliu­re el pas­so fent co­ses per pre­pa­rar-me per a la fei­na: tre­ba­llant en el guió de la prò­xi­ma set­ma­na, pen­sant què fa­rem en el fu­tur, as­se­gu­rant-me que tot tin­gui sen­tit, me­mo­rit­zant el di­à­leg, tre­ba­llant en el per­so­nat­ge... I aca­bo sen­se fer mol­tes co­ses nor­mals que fa­ria, per­què no tinc temps. Fa me­sos que no he anat al su­per­mer­cat [riu]. Su­po­so que a la fal­ta de temps hi con­tri­bu­eix el fet que, a més d’ac­tu­ar, si­gui pro­duc­to­ra de la sè­rie. M’agra­da aju­dar a do­nar for­ma a la sè­rie i for­mar part de les de­ci­si­ons que s’han de pren­dre al set. Sem­pre m’he con­si­de­rat ac­triu, sóc al set per ac­tu­ar, però tam­bé per aju­dar que la sè­rie es pu­gui fer i que la his­tò­ria es pu­gui ex­pli­car. Aquest era el ti­pus d’in­tèr­pret que vo­lia ser, i sen­to que pro­duir és una pro­gres­sió na­tu­ral a par­tir d’ai­xò. Com és ai­xò de viu­re amb tres nois? En­ca­ra que si­gui en la fic­ció... És ge­ni­al. Els ac­tors són fan­tàs­tics i és molt di­ver­tit tre­ba­llar-hi, ens ho pas­sem molt bé. I, com que es­tic tant de temps amb ells, una mi­ca tinc la sen­sa­ció que re­al­ment visc amb tres ho­mes [riu]. Ac­tu­al­ment, és po­pu­lar en un ter­reny més al­ter­na­tiu, amb la car­re­ra mu­si­cal i tam­bé grà­ci­es a aques­ta sè­rie de te­le­vi­sió. Sim­ple­ment, faig el que m’agra­da i, per tant, qui em vul­gui mi­rar o es­col­tar, que ho fa­ci. No in­ten­to cul­ti­var o se­lec­ci­o­nar el ti­pus de fans que tinc. Sem­pre he pen­sat que si fas al­gu­na co­sa i t’agra­da, i tens la sen­sa­ció que val la pe­na, al fi­nal hi hau­rà al­tra gent a qui tam­bé li agra­di. Però no sóc pas una es­nob, sim­ple­ment faig el que faig i la gent ho mi­ra i, amb una mi­ca de sort, li agra­da. Pa­tri­cia Puentes

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.