“IN­TEN­TO SER EN SON GOKU, APREN­DRE DE CA­DA COM­BAT”

AMB DANI MA­TEO, pre­sen­ta­dor d’‘el in­ter­me­dio: In­ter­na­ti­o­nal Edi­ti­on’

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - EL MEU PRIMER COP… -

“Ja co­nei­xeu les no­tí­ci­es, ara us ex­pli­ca­rem la ve­ri­tat”, és el tret de sor­ti­da di­a­ri d’El in­ter­me­dio (La Sex­ta). Per si no en te­ní­eu prou, ca­da cap de set­ma­na el pro­gra­ma té una In­ter­na­ti­o­nal Edi­ti­on. Si hi ha gent que no té fei­na, a Dani Ma­teo li surt per les ore­lles; ai­xò sí, per mè­rits pro­pis. Hu­mo­ris­ta, pre­sen­ta­dor i ac­tor, aquest ca­ta­là bri­llant es va do­nar a conèi­xer grà­ci­es a Sé lo que hi­cis­teis. S’aca­ba d’es­tre­nar El in­ter­me­dio: In­ter­na­ti­o­nal Edi­ti­on. Men­tre tots els jo­ves emi­gren a l’es­tran­ger, vos­tè por­ta l’es­tran­ger a ca­sa. És per­què no par­la an­glès? Em sem­bla que és per­què al­gú s’ha de que­dar, hem de­ci­dit ser la re­sis­tèn­cia. Fins que to­ta aques­ta gent que se n’ha anat a fo­ra a apren­dre no tor­ni amb els co­nei­xe­ments, a por­tar-nos les se­ves ex­pe­ri­èn­ci­es de les so­ci­e­tats avan­ça­des, com als hòb­bits, nos­al­tres, des d’aquí, ani­rem apor­tant el que pu­guem. Se­ria capaç de pro­nun­ci­ar cor­rec­ta­ment el nom dels cinc col·la­bo­ra­dors que té als cinc con­ti­nents? Cos­ta mol­tís­sim! Per exem­ple, a Ji­a­nyang Huang li di­em Tra­bau, com el can­tant. Però és xi­nès: per què es com­pli­ca­va tant la vi­da, que s’ha­gués po­sat Jo­an, com tots els xi­ne­sos de­cents. Si ell es vol dir una co­sa es­tra­nya hau­rà d’aguan­tar que li par­lem d’una ma­ne­ra es­tra­nya. El in­ter­me­dio: In­ter­na­ti­o­nal Edi­ti­on. A qui se li va ocór­rer? És una idea ge­ni­al del di­rec­tor, que va dir: “Tinc po­ca fei­na, fa­ré una edi­ció de cap de set­ma­na”. La idea era aga­far la vi­sió d’El in­ter­me­dio i em­por­tar-se-la a pas­se­jar, fer un re­cor­re­gut pels mit­jans es­tran­gers, a veu­re què hi pas­sa. Ai­xò ens aju­da a aga­far pers­pec­ti­va de les co­ses. El que es­tà pas­sant aquí és per des­es­pe­rar-se, però vi­at­jar et de­mos­tra que el que di­uen els avis és ve­ri­tat, que a tot ar­reu se’n fan, de bo­lets, quan plou. Ve­ient com es re­so­len els pro­ble­mes en al­tres llocs, aprens a en­fo­car els teus. S’ima­gi­na­tre­ba­llan­taIn­te­re­co­no­mía, o és un acu­dit do­lent? No vull en­ga­nyar nin­gú, el mi­llor és dir la ve­ri­tat: de­tes­to In­te­re­co­no­mía. Dis­si­mu­lar no et por­ta en­lloc. De­tes­to la se­va ma­ne­ra de fer pe­ri­o­dis­me, les se­ves ma­ne­res gro­lle­res, la ma­ne­ra en què in­sul­ten la gent, les men­ti­des que di­uen sis­te­mà­ti­ca­ment, i de­tes­to, so­bre­tot, que sent gent in­tel·li­gent fa­cin tan mal ús de la se­va in­tel·li­gèn­cia. Ara, si la pre­gun­ta és: si ha­gués d’ali­men­tar els meus fills i el con­te­ni­dor aquell dia es­ti­gués buit, fa­ria una crò­ni­ca per a In­te­re­co­no­mía? Pro­ba­ble­ment, sí. Par­lant de con­te­ni­dors, a El in­ter­me­dio di­a­ri trac­ta l’ac­tu­a­li­tat. Amb la re­a­li­tat na­ci­o­nal, més que fer-ne hu­mor, no li vé­nen ga­nes de cre­mar-los? Hi ha di­es do­lo­ro­sos, però aques­ta és, per a mi, la fun­ció de l’hu­mor, és un bàl­sam per a la vi­da que aju­da a no per­dre la pers­pec­ti­va. Un pro­gra­ma ai­xí és molt ne­ces­sa­ri, que, a més d’in­for­mar-te, t’aju­da a no en­fa­dar-te, per­què en­fa­dar-te no et dei­xa ac­tu­ar, no és pràc­tic. Ens que­da mol­ta fei­na per fer, tot se’ns ha es­fon­drat. S’ha de co­men­çar de ze­ro. Ne­ces­si­ta­rem molt d’hu­mor. En un dels seus mo­nò­legs més re­ei­xits d’El Club de la Co­me­dia (La Sex­ta), de­ia que li van en­se­nyar que tot és pit­jor del que et pro­me­ten. Però a vos­tè no li ha anat pas mala­ment, oi? No es­pe­ra­va ar­ri­bar fins aquí ni de bro­ma. Es­pe­ra­va te­nir un pro­gra­met de rà­dio, era el meu som­ni. Fe­ia, a Rà­dio Grà­cia [Bar­ce­lo­na], un pro­gra­ma noc­turn que va subs­ti­tuir El ce­men­te­rio, de Ju­an Car­los Or­te­ga. Uns me­sos des­prés vaig ar­ri­bar jo amb La noc­he del or­ni­tor­rin­co, que era do­len­tís­sim, a di­fe­rèn­cia del d’en Ju­an Car­los. No van ser uns ini­cis gai­re pro­me­te­dors. Com ha evo­lu­ci­o­nat des de Sé lo que hi­cis­teis fins a El in­ter­me­dio? In­ten­to ser una mi­ca com en Son Goku, in­ten­to apren­dre de ca­da com­bat. Les tèc­ni­ques del ri­val. En tots els pro­gra­mes he après mol­tes co­ses, ha es­tat la gran sort, es­tar amb gent molt bo­na, amb mol­tís­sim ta­lent, des que vaig co­men­çar. Se t’aca­ba en­gan­xant en­ca­ra que no ho vul­guis, per os­mo­si, a ai­xò dec el fet d’ha­ver mi­llo­rat. Al co­men­ça­ment, era do­lent; és la mer­da del YouTu­be, que et veus! Ha de­cla­rat que no par­ti­ci­pa en l’ela­bo­ra­ció dels guions, però dei­xa es­pai a la im­pro­vi­sa­ció? Una co­sa bo­na d’El in­ter­me­dio del cap de set­ma­na és que hi ha més mar­ge per a la im­pro­vi­sa­ció, a les en­tre­vis­tes o amb en Chayan­ne. Amb ell, o im­pro­vi­ses o es­tàs mort. No se’l pot lli­gar, és una àni­ma lliu­re. Són les parts que m’agra­den més, sóc fill de la im­pro­vi­sa­ció. YU [Los 40 Prin­ci­pa­les] és un pro­gra­ma de rà­dio que es pot veu­re a la te­le. Ai­xò és te­le? És rà­dio? Te­le? O rà­dio? O ke ase? Es­tem en temps molt es­tranys, tot es­tà con­nec­tat. El fu­tur és ara, res no és no­més una co­sa. L’ide­ò­leg del pro­gra­ma és To­ni Gar­ri­do i ha acon­se­guit, en un mo­ment molt com­pli­cat, unir mol­tes co­ses ne­ces­sà­ri­es per ai­xe­car un pro­jec­te: pa­tro­ci­na­dor, emis­so­ra, gent... I co­brem per tre­ba­llar! No té gai­re temps lliu­re, però, si po­gués tri­ar, en quin pro­gra­ma li agra­da­ria par­ti­ci­par? Em mo­ri­ria per fer un ca­meo a la sè­rie Lo­uie, del bo i mi­llor que he vist en se­gles. Hau­ria tra­ves­sat oce­ans de temps per mi­rar aques­ta sè­rie. O, per exem­ple, a Ex­tras; al prò­xim pro­gra­ma que fa­ci Ricky Ger­vais tam­bé hi puc sor­tir, pa­gant di­ners. Ra­joy, Merkel i Ho­llan­de que­den per mi­rar El in­ter­me­dio. Aca­bi l’acu­dit. I aca­ben fent l’amor: se­ria molt bo­nic, amb El in­ter­me­dio de fons, les no­tí­ci­es de cor­rup­ció, un cant a la vi­da, s’aca­ben fent l’un a l’al­tre el que ens es­tan fent a tots. Que bo­nic. Mia Men

© GRU­PO AN­TE­NA 3

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.