Mal­sons gàs­trics

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURE TV - Ser­gi Pà­mi­es

La sè­rie La Ri­e­ra (TV3 i 33) ha en­trat en una fa­se de de­li­ris gas­tro­nò­mics i gàs­trics molt in­teres­sant. La com­pe­tèn­cia en­tre els dos res­tau­rants de fic­ció, La Bar­ra del Port i el Can Ri­e­ra pri­mi­ge­ni tu­ne­jat per l’im­pe­ri­a­lis­me em­pre­sa­ri­al del malè­fic Grup Ba­tea, cul­mi­na en un con­curs te­ò­ri­ca­ment pres­ti­gi­ós que, en la pràc­ti­ca, deu ha­ver fet riu­re molt els guio­nis­tes que l’han ba­te­jat. Nom del con­curs (i no és bro­ma): Cui­nem amb fa­ves. La im­mi­nèn­cia del con­curs ha exa­cer­bat l’es­tu­pi­de­sa, l’am­bi­ció i la va­ni­tat dels xefs pro­ta­go­nis­tes. D’una ban­da, l’ex­te­nu­ant Ser­gi, cui­ner de pell fi­na i dis­curs es­pi­ral. De l’al­tra, l’hi­per­sus­cep­ti­ble, ma­quia­vèl·lic, bar­rut i me­di­o­cre Ed­gar. Si em plan­te­ges­sin el dilema d’ha­ver de tri­ar en­tre l’un i l’al­tre com a únic com­pany en una illa de­ser­ta, el més pro­ba­ble és que, com a es­pec­ta­dor fidel, op­tés per su­ï­ci­dar-me i ofe­gar-me en el meu pro­pi vò­mit (es­fe­ri­fi­cat o amb re­duc­ci­ons so­bre­po­sa­des de vi­na­gres i olis di­ver­sos, per des­comp­tat).

Aques­ta set­ma­na, ve­ient-los pre­pa­rar els plats de fa­va (fi­nal­ment el Ser­gi s’ha es­ti­mat pre­sen­tar una idea del seu col·le­ga

PLE­GAT SEM­BLA­VA EL GUIÓ D’UNA AS­TRA­CA­NA­DA VODEVILESCA I COS­TU­MIS­TA PAS­SA­DA PEL SE­DÀS D’UNA RE­CON­VER­SIÓ MO­DER­NA POSTALMODOVARIANA

–i es­clau– Sal­va), he tor­nat a pen­sar que pot­ser se­ria una bo­na idea in­cor­po­rar a la sè­rie un ca­meo d’Al­ber­to Chi­co­te, que aca­ba d’es­tre­nar la ter­ce­ra tem­po­ra­da de Pe­sa­di­lla en la co­ci­na (La Sexta). Chi­co­te apor­ta­ria a la trans­cen­dèn­cia so­fis­ti­ca­da de La Ri­e­ra un sen­tit co­mú de pro­xi­mi­tat i una in­du­men­tà­ria cro­mà­ti­ca­ment de­li­rant i psi­co­trò­pi­ca, que con­tras­ta amb la cru­e­sa, tal com ra­ja, del per­so­nat­ge. De ve­ga­des els ad­dic­tes a La Ri­e­ra ac­cep­tem l’evo­lu­ció de la tra­ma ar­ru­fant el nas i co­me­tem l’error de sos­pi­tar que l’es­tu­pi­de­sa i la in­su­por­ta­ble pas­to­si­tat re­tò­ri­ca dels xefs i la in­subs­tan­ci­a­li­tat dels con­flic­tes ex­po­sats són in­ver­sem­blants. Però, ve­ient l’es­tre­na de Pe­sa­di­lla en la co­ci­na, la re­a­li­tat des­men­teix els nos­tres des­con­fi­ats di­agnòs­tics. Chi­co­te va ater­rar a la Ta­ber­na la Conc­ha, del po­ble El Ro­cío, a Hu­el­va. El res­tau­rant és una ca­tàs­tro­fe fa­mi­li­ar, amb uns pa­res des­es­pe­rats i uns ges­tors, Antonio i Andrés, que, a ban­da de ser res­pec­ti­va­ment el maî­tre i el cui­ner del lo­cal, tam­bé són ma­tri­mo­ni (amb les imat­ges d’in­ti­mi­tat dan­tes­ca que ai­xò ge­ne­ra en la ment in­to­xi­ca­da de l’es­pec­ta­dor). El pano­ra­ma de la cui­na i el ni­vell de ca­os or­ga­nit­za­tiu eren tan exa­ge­rats, tan opo­sats als prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals de la Mar­ca Es­paña, que tot ple­gat (la cui­na, el ser­vei, la nul·la vo­lun­tat de mi­llo­rar) sem­bla­va el guió d’una as­tra­ca­na­da vodevilesca i cos­tu­mis­ta pas­sa­da pel se­dàs d’una re­con­ver­sió mo­der­na postalmodovariana. Antonio, que su­pera els ni­vells de sus­cep­ti­bi­li­tat de l’Ed­gar i el Ser­gi junts, no to­le­ra­va cap crí­ti­ca. I per jus­ti­fi­car la prò­pia i mo­nu­men­tal in­com­pe­tèn­cia, cri­da­va his­tè­ri­ca­ment: “¡Es­to es una ta­ber­na, no un res­tau­ran­te!”.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.