La Vanguardia (Català)

Oficines de marca (i marcades)

- LLÀTZER MOIX

Arata Isozaki està associat a l’arquitectu­ra barcelonin­a gràcies al Palau Sant Jordi, a l’Anella Olímpica. La construcci­ó d’aquesta obra va incloure l’elevació, a 50 metres de terra, d’una coberta de mil tones; aquell episodi va tenir rivets èpics. En els darrers deu anys, Isozaki ha desenvolup­at un altre projecte a Barcelona: una torre d’oficines al passeig de la Zona Franca. Aquesta torre, com la de Foreign Office Architects (FOA) que hi va créixer a la vora, ha progressat de manera molt més discreta i més a poc a poc, generant més maldecaps.

No debades, tots dos projectes, tot i ser de marques de molta anomenada, s’han vist marcats per la crisi. Vista amb perspectiv­a, la cosa estava cantada: el promotor era Habitat, un dels primers caiguts del sector immobiliar­i, i el propietari inicial era Caja Madrid, després reconverti­da en Bankia, para- digma del crac bancari. Però quan tot va començar, el 2002, el clima era optimista i animava a planificar, en una parcel·la de 35.000 metres, sis torres d’oficines. Només se’n van començar dues i, després d’un llarg període de turbulènci­es, tot just enguany s’han començat a llogar.

Isozaki, que aleshores con- siderava superats els blocs de geometria tancada, va optar per un edifici amb nucli central de comunicaci­ons i plantes de configurac­ions variables, unes en U, les altres en L, que definien enormes es- pais exteriors buits; i va optar per un edifici que admetia ampliacion­s modulars, en funció de les exigències del mercat. Aquesta superposic­ió de volums, que deixa a la intempèrie uns pilars de formigó de l’estructura molt escanyolit­s, i uns tancaments de vidre en tres tons verdosos, diferencia­ts per donar certa identitat a les empreses arrendatàr­ies, són els trets més destacats de l’edifici. A banda del vestíbul dissenyat per l’artista Kazuko Fujie, que inclou un triple banc fet amb una gran peça d’alabastre blanc.

Si a la torre d’Isozaki la peculiar forma és la conseqüènc­ia de la idea generatriu del projecte, a la de FOA, el despatx que formaven Alejandro Zaera i Farshid Moussavi, sembla el fruit d’un apriorisme: l’edifici, en alçat, és una pura T: un cos central amb grans voladissos a banda i banda, aguantats per una estructura que es manifesta amb força rere el mur cortina de vidre. L’aposta sembla, doncs, que es concentra en aquesta solució formal i queden els interiors més aviat poc cuidats.

Per acabar, cal esmentar –i no en termes gaire favorables– la disposició dels dos edificis damunt la parcel·la que comparteix­en. Malgrat que és generosa, els edificis gairebé es toquen, tot i que les línies del forjat ni tan sols coincideix­en. Ai, la crisi!

 ?? LLIBERT TEIXIDÓ ?? Els edificis d’Isozaki i FOA a Districte 38, a Barcelona
LLIBERT TEIXIDÓ Els edificis d’Isozaki i FOA a Districte 38, a Barcelona

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain