Ofi­ci­nes de mar­ca (i mar­ca­des)

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - LLÀT­ZER MOIX

Ara­ta Iso­zaki es­tà as­so­ci­at a l’ar­qui­tec­tu­ra bar­ce­lo­ni­na grà­ci­es al Pa­lau Sant Jor­di, a l’Ane­lla Olím­pi­ca. La cons­truc­ció d’aques­ta obra va in­clou­re l’ele­va­ció, a 50 me­tres de ter­ra, d’una co­ber­ta de mil to­nes; aquell epi­so­di va te­nir ri­vets èpics. En els dar­rers deu anys, Iso­zaki ha desen­vo­lu­pat un al­tre pro­jec­te a Bar­ce­lo­na: una tor­re d’ofi­ci­nes al pas­seig de la Zo­na Fran­ca. Aques­ta tor­re, com la de Fo­reign Of­fi­ce Arc­hi­tects (FOA) que hi va créi­xer a la vo­ra, ha pro­gres­sat de ma­ne­ra molt més dis­cre­ta i més a poc a poc, ge­ne­rant més mal­de­caps.

No de­ba­des, tots dos pro­jec­tes, tot i ser de mar­ques de mol­ta ano­me­na­da, s’han vist mar­cats per la cri­si. Vis­ta amb pers­pec­ti­va, la co­sa es­ta­va can­ta­da: el pro­mo­tor era Ha­bi­tat, un dels pri­mers cai­guts del sec­tor im­mo­bi­li­a­ri, i el pro­pi­e­ta­ri ini­ci­al era Ca­ja Ma­drid, des­prés re­con­ver­ti­da en Bankia, pa­ra- dig­ma del crac ban­ca­ri. Però quan tot va co­men­çar, el 2002, el cli­ma era op­ti­mis­ta i ani­ma­va a pla­ni­fi­car, en una par­cel·la de 35.000 me­tres, sis tor­res d’ofi­ci­nes. No­més se’n van co­men­çar du­es i, des­prés d’un llarg perí­o­de de tur­bu­lèn­ci­es, tot just en­guany s’han co­men­çat a llo­gar.

Iso­zaki, que ales­ho­res con- si­de­ra­va su­perats els blocs de geometria tan­ca­da, va op­tar per un edi­fi­ci amb nu­cli cen­tral de co­mu­ni­ca­ci­ons i plan­tes de con­fi­gu­ra­ci­ons va­ri­a­bles, unes en U, les al­tres en L, que de­fi­ni­en enor­mes es- pais ex­te­ri­ors buits; i va op­tar per un edi­fi­ci que ad­me­tia am­pli­a­ci­ons mo­du­lars, en fun­ció de les exi­gèn­ci­es del mer­cat. Aques­ta su­per­po­si­ció de vo­lums, que dei­xa a la in­tem­pè­rie uns pi­lars de for­mi­gó de l’es­truc­tu­ra molt es­ca­nyo­lits, i uns tan­ca­ments de vi­dre en tres tons ver­do­sos, di­fe­ren­ci­ats per do­nar cer­ta iden­ti­tat a les em­pre­ses ar­ren­da­tà­ri­es, són els trets més des­ta­cats de l’edi­fi­ci. A ban­da del ves­tí­bul dis­se­nyat per l’ar­tis­ta Ka­zuko Fu­jie, que in­clou un tri­ple banc fet amb una gran pe­ça d’ala­bas­tre blanc.

Si a la tor­re d’Iso­zaki la pe­cu­li­ar for­ma és la con­se­qüèn­cia de la idea ge­ne­ra­triu del pro­jec­te, a la de FOA, el des­patx que for­ma­ven Alejandro Za­e­ra i Fars­hid Mous­sa­vi, sem­bla el fruit d’un apri­o­ris­me: l’edi­fi­ci, en al­çat, és una pu­ra T: un cos cen­tral amb grans vo­la­dis­sos a ban­da i ban­da, aguan­tats per una es­truc­tu­ra que es ma­ni­fes­ta amb for­ça re­re el mur cor­ti­na de vi­dre. L’apos­ta sem­bla, doncs, que es con­cen­tra en aques­ta so­lu­ció for­mal i que­den els in­te­ri­ors més avi­at poc cui­dats.

Per aca­bar, cal es­men­tar –i no en ter­mes gai­re fa­vo­ra­bles– la dis­po­si­ció dels dos edi­fi­cis da­munt la par­cel·la que com­par­tei­xen. Mal­grat que és ge­ne­ro­sa, els edi­fi­cis gai­re­bé es to­quen, tot i que les lí­ni­es del for­jat ni tan sols coin­ci­dei­xen. Ai, la cri­si!

LLI­BERT TEI­XI­DÓ

Els edi­fi­cis d’Iso­zaki i FOA a Dis­tric­te 38, a Bar­ce­lo­na

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.