Diva i dissident
GALINA VIXNÉVSKAIA (1926-2012)
Soprano, coneguda com la Maria Callas russa, vídua de Rostropóvitx
El genial violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx i la magnífica soprano Galina Vixnévskaia, marit i muller durant més de mig segle, eren una parella inseparable de la cultura russa i soviètica en la passada centúria. Rostropóvitx va morir el 2007, als 80 anys. Galina Vixnévskaia, que va ser batejada com la Maria Callas russa pels grans èxits al Bolxoi, va morir l’11 de desembre del 2012, als 86 anys, a casa seva als afores de Moscou.
Vixnévskaia va néixer a Leningrad, avui Sant Petersburg, i sempre va viure amb la seva característica veu. Als deu anys la mare li va regalar un gramòfon i un enregistrament d’Eugenio Oneguin, tota una premonició. Des d’aleshores, la música la va atrapar. Però abans de dedicar-s’hi professionalment, va haver de passar, com milions de compatriotes, una gran prova quan va sobreviure al setge de Leningrad.
Després de la guerra va intentar estudiar a l’Escola Rimski-Korsakov, que s’acabava de reobrir. Però ho va deixar córrer en comprovar que perdia la veu natural. Tampoc no va funcionar el primer matrimoni, amb un mariner, Grigori Vixnévski. Malgrat la separació, la soprano va mantenir aquest cognom (de soltera es deia Galina Ivanova).
Més tard va aconseguir unir-se al teatre Opereta de la província de Leningrad com a integrant del cor i cantant a temps parcial. Una lesió d’una de les principals cantants li va donar una oportunitat. Més tard, a la seva autobiografia del 1984, recordaria que aquest teatre va ser la seva única escola.
En aquella època es va casar amb el violinista Mark Rubin, amb qui va tenir un fill que va morir al cap de pocs mesos de néixer. El 1951 va estar a punt de morir de tuberculosi. Recuperada, l’any següent Galina Vixnévskaia va guanyar un concurs de cant organitzat pel teatre Bolxoi interpretant Aída, cosa que li va permetre incorporar-se a la companyia d’aquest teatre.
El 1953 es va convertir en tota una diva en interpretar Tatiana Larina a l’òpera de Txaikovski Eugenio Oneguin. Va encarnar també el paper de Doña Ana a El convidat de pedra i Lisa a La dama de piques, entre molts d’altres. El 1955 va conèixer el violoncel·lista, pianista i director d’orquestra Mstislav Rostropóvitx. Quatre dies després es van casar i només la mort, més de mig segle després, va aconseguir separar-los. Van tenir dues filles, Olga i Elena.
Vixnévskaia i Rostropóvitx eren presentats al món com a exemples de la cultura soviètica. Però la fama va xocar amb la política quan la parella va mostrar el seu suport a l’escriptor dissident Aleksandr Soljenitsin. Van caure en desgràcia i a començament dels setanta, el règim els va prohibir actuar dins de l’URSS i el 1974 els va retirar la ciutadania, que van recuperar el 1990. Obligats a exiliar-se, es van traslladar als Estats Units.
Vixnésvskaia va deixar l’òpera el 1982, amb una actuació estel·lar a l’Òpera Garnier de París. Als noranta va participar en diverses pel·lícules i el 2002 va fundar el seu propi teatre a Moscou.