La Vanguardia (Català)

Pulcre, deliciós Rossini

- Missa solemne Petita

Autor: Gioacchino Rossini Intèrprets: Beñat Egiarte, Marta Mathéu, Marina Rodríguez-Cusí i José Antonio López (veus solistes); Josep Buforn (piano); Juan de la Rubia (harmònium). Orfeó Català Direcció: Josep Vila i Casañas Lloc i data: Palau de la Música Catalana (1/XII/2015)

Com han canviat els temps! Si els nobles fundadors de l’Orfeó Català (1891) haguessin sospitat que un dia la coral de la seva creació cantaria al Palau de la Música Catalana una obra de l’aleshores vilipendia­t i maltractat Rossini (que per als amants de la música d’aquells temps era el compendi de totes les maldats de l’òpera italiana), possibleme­nt haurien incendiat el local.

No exagero gaire, no; la música per a la gent de pro d’aquella època només era acceptable si era alemanya i especialme­nt la wagneriana. Cinquanta anys més tard, als Concerts de Can Bartomeu, dels quals tenim un índex molt complet (1948-1960, aprox.), no hi trobareu els noms de Rossini, Bellini i Donizetti i tampoc gaire Verdi ni Puccini. Ara, en canvi, l’Orfeó Català ha cantat sota la direcció de Josep Vila i Casañas, una pulcra, cuidada i deliciosa versió de la

que el compositor es va permetre el luxe de dedicar “al bon Déu” amb un deix d’ironia molt propi del seu tarannà de “bon vivant”.

L’ocasió ha estat esplèndida, no sols pel nivell ofert per l’Orfeó, sinó per la qualitat immensa dels intèrprets, començant –és de justícia subratllar-ho– pel refinament increïble del piano solista de Josep Buforn, que ha fet sentir matisos màgics en el seu acompanyan­t pianístic, sense defallir ni un sol moment en la seva tasca, brillantme­nt secundat també per Juan de la Rubia a l’harmònium, ja que s’ha fet sentir l’obra en la forma original (excepte alguns passatges d’orgue que han estat un luxe innecessar­i).

Els solistes de primera categoria han inclòs el tenor Beñat Egiarte, que ha reaparegut al Palau

ROGER ALIER Si els nobles fundadors de l’Orfeó Català (1891) haguessin sospitat que un dia la coral cantaria una obra de Rossini...

lluint una veu elegant i de timbre nítid i penetrant, especialme­nt en la seva intervenci­ó solista, la primera del conjunt.Magnífica també la soprano Marta Mathéu, que ha tingut més ocasions de lluïment per la major extensió de la seva particel·la, i molt ben cantat també el rol de la contralt (en música religiosa és obligat dir-ho així) Marina Rodríguez-Cusí, que feia temps que no sentíem aquí. Ha arrodonit el quartet solista el baix-baríton José Antonio López, amb molta eficàcia.

El cor ha funcionat a molt bon nivell i la direcció musical, atinada i plena de matisos, ha permès als espectador­s gaudir d’aquesta obra singular i única del gran compositor de Pesaro, ara ja “redimit” dels seus pecats.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain