Pul­cre, de­li­ci­ós Ros­si­ni

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - Mis­sa so­lem­ne Pe­ti­ta

Au­tor: Gi­o­acc­hi­no Ros­si­ni In­tèr­prets: Beñat Egi­ar­te, Mar­ta Mat­héu, Ma­ri­na Ro­drí­guez-Cu­sí i Jo­sé An­to­nio Ló­pez (veus so­lis­tes); Jo­sep Bu­forn (pi­a­no); Ju­an de la Ru­bia (har­mò­ni­um). Or­feó Ca­ta­là Di­rec­ció: Jo­sep Vi­la i Ca­sañas Lloc i data: Pa­lau de la Mú­si­ca Catalana (1/XII/2015)

Com han can­vi­at els temps! Si els no­bles fun­da­dors de l’Or­feó Ca­ta­là (1891) ha­gues­sin sos­pi­tat que un dia la coral de la se­va cre­a­ció can­ta­ria al Pa­lau de la Mú­si­ca Catalana una obra de l’ales­ho­res vi­li­pen­di­at i mal­trac­tat Ros­si­ni (que per als amants de la mú­si­ca d’aquells temps era el com­pen­di de to­tes les mal­dats de l’òpe­ra ita­li­a­na), pos­si­ble­ment hau­ri­en in­cen­di­at el lo­cal.

No exa­ge­ro gai­re, no; la mú­si­ca per a la gent de pro d’aque­lla èpo­ca no­més era ac­cep­ta­ble si era ale­ma­nya i es­pe­ci­al­ment la wag­ne­ri­a­na. Cin­quan­ta anys més tard, als Con­certs de Can Bar­to­meu, dels quals te­nim un ín­dex molt com­plet (1948-1960, aprox.), no hi tro­ba­reu els noms de Ros­si­ni, Be­lli­ni i Do­ni­zet­ti i tam­poc gai­re Ver­di ni Puc­ci­ni. Ara, en can­vi, l’Or­feó Ca­ta­là ha can­tat so­ta la di­rec­ció de Jo­sep Vi­la i Ca­sañas, una pul­cra, cui­da­da i de­li­ci­o­sa ver­sió de la

que el com­po­si­tor es va per­me­tre el lu­xe de de­di­car “al bon Déu” amb un deix d’iro­nia molt pro­pi del seu ta­ran­nà de “bon vi­vant”.

L’oca­sió ha es­tat es­plèn­di­da, no sols pel ni­vell ofert per l’Or­feó, si­nó per la qua­li­tat im­men­sa dels in­tèr­prets, co­men­çant –és de jus­tí­cia subrat­llar-ho– pel re­fi­na­ment in­cre­ï­ble del pi­a­no so­lis­ta de Jo­sep Bu­forn, que ha fet sen­tir ma­ti­sos mà­gics en el seu acom­pa­nyant pi­a­nís­tic, sen­se de­fa­llir ni un sol mo­ment en la se­va tas­ca, bri­llant­ment se­cun­dat tam­bé per Ju­an de la Ru­bia a l’har­mò­ni­um, ja que s’ha fet sen­tir l’obra en la for­ma ori­gi­nal (ex­cep­te al­guns pas­sat­ges d’or­gue que han es­tat un lu­xe in­ne­ces­sa­ri).

Els so­lis­tes de pri­me­ra ca­te­go­ria han in­clòs el te­nor Beñat Egi­ar­te, que ha re­a­pa­re­gut al Pa­lau

ROGER ALIER Si els no­bles fun­da­dors de l’Or­feó Ca­ta­là (1891) ha­gues­sin sos­pi­tat que un dia la coral can­ta­ria una obra de Ros­si­ni...

lluint una veu ele­gant i de tim­bre ní­tid i pe­ne­trant, es­pe­ci­al­ment en la se­va in­ter­ven­ció so­lis­ta, la pri­me­ra del con­junt.Mag­ní­fi­ca tam­bé la so­pra­no Mar­ta Mat­héu, que ha tin­gut més oca­si­ons de llu­ï­ment per la ma­jor ex­ten­sió de la se­va par­ti­cel·la, i molt ben can­tat tam­bé el rol de la con­tralt (en mú­si­ca re­li­gi­o­sa és obli­gat dir-ho ai­xí) Ma­ri­na Ro­drí­guez-Cu­sí, que fe­ia temps que no sen­tí­em aquí. Ha ar­ro­do­nit el qu­ar­tet so­lis­ta el baix-ba­rí­ton Jo­sé An­to­nio Ló­pez, amb mol­ta efi­cà­cia.

El cor ha fun­ci­o­nat a molt bon ni­vell i la di­rec­ció musical, ati­na­da i ple­na de ma­ti­sos, ha per­mès als es­pec­ta­dors gau­dir d’aques­ta obra sin­gu­lar i úni­ca del gran com­po­si­tor de Pe­sa­ro, ara ja “redi­mit” dels seus pe­cats.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.