Cristina Campos
ESCRIPTORA
L’escriptora Cristina Campos debuta en la novel·la amb Pan de limón con semillas de amapola, els drets de la qual ja han estat venuts a Alemanya, Itàlia i Polònia. I se’n podria fer un film, tot i haver-se publicat fa poc temps.
Abans de la seva publicació ja es convertia en promesa. Els seus drets ja havien estat venuts a Alemanya, Itàlia i Polònia. Seleccionada juntament amb deu novel·les més de tot el món per participar en les coproduccions cinematogràfiques del Festival de Cinema de Berlín, fet que permetria convertir-la en pel·lícula, la seva rebuda va ser molt bona.
Camí de l’adaptació cinematogràfica, ens arriba una proposta plàcida i reconfortant. Pan de limón con semillas de amapola ( Planeta), de Cristina Campos, és una targeta de visita al món de l’evocació. La història de dues germanes, molt diferents i unides per un sòlid secret, l’antic forn de llenya, la distància, una herència. “Olor d’infantesa. Olor de llar”, anuncien.
“Ha estat un honor arribar fins aquí, una experiència preciosa i amb això em quedo –explica l’autora, Cristina Campos– perquè treballo en el cinema des de fa vint anys. Sóc molt realista, sé que finançar una pel·lícula és molt complicat... gairebé un miracle! En realitat el meu somni era publicar una novel·la i això ha passat”.
Cristina Campos (Barcelona, 1975) llicenciada en Humanitats, s’estrena en literatura, però no és aliena a les arts cinematogràfiques. Parella del director de cinema Jaume Balagueró, va acabar els seus estudis a la universitat alemanya de Heidelberg. Treballa des de fa deu anys com a directora de càsting en cinema i televisió i aquesta és la seva òpera prima dins del món de la literatura. Un projecte que feia molt de temps que tenia pendent.
Minimalista, sensorial, mediterrània, descobreix uns personatges femenins de paradigmes eterns. La relació frater- nal truncada per desacords, els amors que marxen i tornen, la cadena maternal, se succeeixen amb tanta naturalitat “com es gaudeix del pa acabat de fer”.
Les germanes Marina i Anna es retroben durant l’hivern del 2010 en un petit poble de Mallorca per vendre una fleca que han heretat d’una dona que no coneixen. D’allà sorgeix la peripècia d’aquestes dues dones tan diferents. “Volia escriure una història íntima que parlés de sentiments arrelats a la condició femenina”. Reconeix que bona part d’aquesta anàlisi l’ha tret del seu propi grup d’amigues; “És un cercle molt sòlid, amb elles comparteixo la vida, ens escoltem, ens aconsellem. Crec que, en gran mesura, m’hi vaig inspirar”.
Els dos perfils de les protagonistes poden ser antagònics. La Marina, 45 anys, treballa a Etiòpia com a cooperant d’MSF i comparteix la seva vida amb en Mathias, metge. L’Anna, de 49 anys, amb prou feines ha sortit de l’illa que la va veure néixer. Casada amb un home que no estima des de fa massa temps, es retroba amb el primer amor de la seva vida, un mariner del port de Valldemossa amb qui recupera una relació pendent.
Per somiar, Cristina Campos es queda amb els poblets de la serra de Tramuntana, a Mallorca. “Vaig voler dibuixar la història de quatre dones molt diferents entre elles i suposo que el missatge subjacent del llibre és la possibilitat de l’amistat, fins i tot en aquest supòsit”. Per cert, la recepta del pa de llimona amb llavors de rosella –una de les que apareixen en el llibre– és recepta original que l’autora va repetir moltes vegades fins a trobar un gust únic.
“Fa 20 anys que treballo en cinema: sé que finançar un film és un miracle! El meu somni era novel·lar...”