Fabulosa Butterfly
Madama Butterfly
Autor: Giacomo Puccini, sobre el llibret de G.Giacosa i L. Illica Intèrprets: Miki Mori (CioCio-San), Yayoi Toriki (Suzuki), Andrés Veramendi (B.F. Pinkerton), Manuel Mas (Sharpless), Josep Ruiz (Goro), Samuel Peláez (Yamadori), Sinho Kim (Zio Bonzo), Laura Obradors (Kate Pinkerton), Carles Pachón (Commissario Imperiale), Xavier Casademont (Ufficiale del Registro), Joaquim Cornet (Zio Yakusidé). Orquestra i cor: Orquestra Simfònica del Vallès. Director: Rubén Gimeno. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Director: Daniel Gil de Tejada. Lloc i data: Sabadell, teatre La Faràndula, (20/4/2016).
Els Amics de l’Òpera de Sabadell han presentat la darrera òpera d’aquest any amb un títol que ha estat el més espectacular de tots. Han reproduït la producció, signada per Carles Ortiz i revitalitzada amb afegitons de qualitat, que ja s’havia fet fa uns quants anys: una Madama Butterfly amb el luxe de tenir no una cantant japonesa en el paper principal, sinó dues, ja que el paper de la minyona Suzuki també s’ha confiat a una mezzosoprano d’un nivell vocal i interpretatiu molt alt que ha fet un tàndem amb l’excel·lent i ben coneguda soprano Miki Mori, que ja havia cantat anteriorment aquest paper a Sabadell. Però realment, i malgrat algun problema de salut solventat a darrera hora, Miki Mori no m’havia convençut mai tant com en aquesta primera funció, en què ha cantat amb una gran interpretació del dramàtic paper de la ingènua noieta japonesa. Present en escena durant la major part de la funció, Miki Mori ens ha fet passar pels estats d’ànim més diversos que li imposava el paper, des de l’enamorament més intens fins a la lluita contra el desànim, des de l’esperança insegura fins a la desesperació, fins a arribar al suïcidi (no amb harakiri, impossible en una dona, sinó amb l’autodegollació). Tot plegat amb la interpretació vocal més perfecta i convincent.
La fidel Suzuki, interpretació de gran qualitat i vocalment sòlida i preparada, a càrrec de la mezzo Yayoi Toriki, també ha tingut un rendiment vocal i mímic de gran qualitat, i ha estat, a més a més, el puntal del tercet del darrer acte, en què ha assumit un protagonisme decisiu. El paper del frívol B.F. Pinkerton l’ha cantat el tenor Andrés Veramendi, que ja vam veure fa poc en el Calaf de la Turandot de la temporada passada de Sabadell; poc graciós escènicament, però vocalment molt consistent, en el seu paper relativament curt ha obtingut uns bons resultats que li han estat força reconeguts, coronats amb un Addio fiorito asil de qualitat.
Una perla esplèndida d’aquest joier de La Faràndula ha estat el veterà tenor Josep Ruiz, de llarguíssima trajectòria liceista, que ha fet un Goro molt més refinat i amb molts més matisos interpretatius que el que solem veure en escena. Seriós i ben instal·lat en el paper del cònsol Sharpless, el baríton Manuel Mas ha omplert l’escenari amb les seves ponderades intervencions. Eficaços el Yamadori de Samuel Peláez i el Zio Bonzo de Sinho Kim, les autoritats imperials (Carles Pachón i Xavier Casademont) i la noia americana de Laura Obradors.
Un altre luxe ha estat la direcció orquestral del magnífic Rubén Gimeno, que ha fet sonar esplèndidament l’Orquestra Simfònica del Vallès, i la qualitat del cor sabadellenc que ha rubricat amb les seves aportacions aquesta funció, una de les millors que hem vist a la casa.