Nadia Murad

ACTIVISTA YAZIDITA

Nadia Murad va aconseguir escapar-se de l’Estat Islàmic i ara lluita en defensa de les dones esclavitzades. Acaba de rebre el premi Václav Havel del Consell d’Europa a la defensa dels drets humans i és finalista al premi Sàkharov.

L’activista yazidita Nadia Murad, que va sobreviure al segrest i l’esclavitud sexual sota el jou de l’Estat Islàmic, ha estat guardonada amb el premi Václav Havel a la defensa dels drets humans, que concedeix el Consell d’Europa. Murad, amb la també activista yazidita Lamiya Aji Baixar, és així mateix una de les tres candidatures finalistes al premi Sàkharov que cada any concedeix el Parlament Europeu. Amb elles, són finalistes el periodista turc Can Dündar i el líder històric dels tàrtars de Crimea, Mustafa Dzhemilev. El 27 d’octubre es coneixerà la decisió definitiva de l’Eurocambra.

Nadia Murad Basee i Lamiya Aji Baixar han estat proposades pels socialistes i els liberals. Totes dues defensen les dones esclavitzades sexualment per l’Estat Islàmic, després d’haver aconseguit sobreviure al seu segrest, quan els terroristes van prendre la muntanya Sinjar –al nord de l’Iraq– l’estiu del 2014. L’ONU va nomenar Murad al setembre ambaixadora per a la dignitat de les víctimes del tràfic d’éssers humans, i lluita perquè la persecució contra els yazidites sigui considerada con un genocidi.

Can Dündar, ex-redactor en cap del diari Cumhuriyet, va ser arrestat el novembre del 2015 per publicar fotografies d’un camió dels serveis secrets turcs enviant armes de contraban a grups rebels sirians. Mesos més tard va ser condemnat a cinc anys i deu mesos de presó per “revelació de secrets d’Estat”, però la sentència encara no s’ha executat, perquè el periodista l’ha recorregut i actualment viu exiliat a Berlín, després d’haver sobreviscut a un intent d’assassinat. Ha estat proposat per Els Verds, l’Esquerra Europea i l’EFDD, el grup parlamentari del britànic Nigel Farage.

Proposat pels populars, Mustafa Dzhemilev és l’expresident de l’Assemblea Popular dels tàrtars de Crimea. Quan era un nadó va ser deportat amb la seva família a Àsia Central i no va poder tornar fins 45 anys després. Antic dissident soviètic, ara tampoc no pot tornar a Crimea, des de l’annexió russa de la península el 2014.