Indignació olímpica amb Colau
El menyspreu municipal a Samaranch provoca la cancel·lació d’un acte convocat per l’alcaldessa
Dilluns farà 30 anys d’ençà que l’aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, el barceloní Juan Antonio Samaranch, va comunicar al món que corresponia a “la ville de Barcelona” organitzar els Jocs del 1992. La commemoració d’aquella data assenyalada en la història de la capital catalana agafarà l’alcaldessa Ada Colau a Quito, on tindrà un paper destacat en la cimera internacional de ciutats. Per a la seva tornada d’Amèrica, Colau havia convocat un dinar privat al palauet Albéniz amb un grup de personalitats que van tenir un paper rellevant en aquella designació i en l’aventura olímpica. Tot i això, un incident esdevingut fa uns dies a l’Ajuntament ha provocat que molts dels comensals hagin declinat la invitació i que el dinar s’hagi cancel·lat.
El detonant d’aquesta insubordinació olímpica no és cap altre que la decisió del govern municipal de retirar d’una escultura cedida per Samaranch la llegenda que indicava que la peça, que s’exhibeix al pati d’entrada de la casa consistorial, és un regal a la ciutat del qual va ser president del COI.
L’esborrament de l’empremta de Juan Antonio de Samaranch de l’escultura arrenca abans de l’estiu, en què la CUP va presentar una iniciativa reclamant la retirada d’aquesta obra de l’artista Joan Mora, argumentat la vinculació entre del donant i el règim franquista. La formació de l’alcaldessa va acceptar a mitges l’exigència. El que va fer va ser eliminar la llegenda gravada a la peanya de l’escultura que deia: “El president del Comitè Internacional Olímpic, J.A. Samaracnh, a la seva ciutat en record dels Jocs de la XXV Olimpíada”. Una vegada efectuada aquesta operació, l’estàtua va tornar al mateix lloc, circumstància que el grup de la CUP ha retret a l’alcaldessa. L’obra relegada ara a l’anonimat representa una bossa d’esport amb els cinc cèrcols olímpics gravats al seu llom i sobre la qual descansa una torxa dels Jocs.
L’alcaldessa havia encarregat a Enric Truñó, exregidor socialista i membre destacat del comitè organitzador
S’havia programat un dinar privat amb 40 artífexs destacats de Barcelona’92
dels Jocs de Barcelona, que organitzés el dinar per al dia 18. L’agenda d’Ada Colau va portar a traslladar aquest acte privat i sense convocatòria formal a dijous, dia 20. A la taula s’havien d’asseure unes trenta persones, incloses figures tan importants de la candidatura olímpica com l’exalcalde Narcís Serra; el primer comissari del projecte del 1992, Roma Cuyàs; el conseller delegat del comitè organitzador dels Jocs, Josep Miquel Abad; el vicepresident del comitè, Josep Lluís Vilaseca; i el director general d’Esports de Barcelona’92, Manuel Fonseca. La majoria dels convidats es van mostrar disposats en primera instància a anar a la cita del palauet Albéniz. Tot i això, quan van tenir coneixement del menyspreu cap a la figura de Sa-
L’eliminació del nom del líder del COI d’una escultura va molestar els convidats
maranch, molts d’ells van començar a desertar. En vista de la falta de quòrum, abans-d’ahir es va optar per desconvocar el dinar.
Per als qui van declinar la invitació –entre ells alguns dels anomenats cobitos, persones que van llaurar una relació d’amistat durant l’etapa preolímpica que encara es manté–, el gest de retirar el nom de Samaranch de l’escultura es va considerar “una indignitat” i un “acte de desagraïment” cap a una persona que, al marge del seu passat franquista, va tenir un paper determinant en la concessió dels Jocs del 1992 a Barcelona. Algunes fonts apunten que el ressò de la decisió ha arribat fins a Lausana. A la seu del COI no ha agradat gens el tracte donat per Barcelona a una escultura cedida per Samaranch en condició de president del Comitè. És un factor a tenir en compte si algun dia la ciutat es decanta per presentar la seva candidatura a uns Jocs d’Hivern.
CiU i PP no van estar d’acord amb l’operació esborrament. De fet, el grup popular, el 27 de juliol, ja va alertar de l’intent del govern –o, més ben dit, de BComú, perquè els seus socis del PSC no comparteixen en absolut aquesta decisió– de retirar una peça que “recorda un dels moments més importants de la història de Barcelona”.