Metralla de Franco
Quan Humberto Rivas es va imposar recrear amb la seva mirada fotogràfica escenaris de la guerra incivil no va dubtar a escollir el castigat mur eclesial de la plaça Sant Felip Neri.
Certs llibres i guies recullen una llegenda urbana quan asseguren que els impactes que van destrossar els carreus van ser deguts a un afusellament, però ell sabia molt bé que havien estat provocats pels impactes de la metralla quan esclataven les bombes llançades pels avions.
Era una empremta que, assabentat de les circumstàncies, prenia un significat molt excepcional, no debades Barcelona havia merescut la dubtosa rellevància d’haver estat la primera gran ciutat en què la destinatària dels atacs aeris era la població, no pas els objectius militars.
Humberto Rivas va escollir un moment molt precís del dia perquè la il·luminació natural li facilités un realçament de la textura pètria, que, reforçada amb la velocitat i l’obertura de diafragma, adquireix una qualitat humanitzada, intensa, emocionant. Aquesta obra és una de les que integren la compromesa i torbadora exposició que l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona dedica al fotògraf. No us la perdeu.
El 1938 estava fatalment condemnat a ser l’any més
El mur martiritzat de l’església de Sant Felip Neri va ser recreat per Humberto Rivas
mortífer pels bombardejos aeris contra Barcelona. El 30 de gener, diumenge, a les nou del matí i després a les 11.20 hores, una esquadrilla de trimotors Savoia-Marchetti van llançar la seva càrrega infernal.
Una de les bombes va caure sobre el refugi de l’església de Sant Felip Neri. Era un lloc que només oferia protecció improvisada, ja que era sota la sagristia. Com sempre s’actuava davant l’alarma aèria, hi van baixar nens i adolescents de la Protecció de Menors, que hi estava instal·lada. La volta del refugi no era de pedra, sinó falsa i de maó tapiat, i ho va destrossar tot, juntament amb dos pisos. El balanç va ser de 42 morts, 22 dels quals eren nens.
Ramón Franco, anarquista i maçó, havia estat elegit el 1931 diputat a Corts per Barcelona, adscrit a Esquerra Republicana de Catalunya. Quan va esclatar la Guerra, el seu germà el va ascendir a tinent coronel, el va enviar a Mallorca i li va atorgar el comandament de l’aviació nacional. El general Kindelán no va ser informat i es va sentir molt ofès.
Ramón Franco va voler participar molt activament en les operacions bèl·liques, principalment en els bombardejos de la costa peninsular i sobretot contra Barcelona.
El 28 d’octubre del 1938, poc després de sortir de Pollença, va caure al mar. Alguns investigadors sospiten que pretenia bombardejar Barcelona, amb motiu de la desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a la Diagonal.
Em dol que Ramón Franco encara tingui un carrer al seu nom, malgrat que ja ho vaig destacar fa uns vint anys. Els polítics no poden al·legar ignorància. Una dada més per sumar a la denúncia en què es basa l’exposició del Born.