Ki­ru­na, la ciu­tat que vo­la a l’est

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIONAL - JOSÉ MA­RÍA PUIG DE LA BELLACASA Barcelona. Ser­vei es­pe­ci­al

Es pot tras­lla­dar to­ta una ciu­tat? La ciu­tat de Ki­ru­na, a Su­è­cia, sí.

Si­tu­a­da 140 qui­lò­me­tres al nord del cer­cle po­lar àr­tic, la mun­ta­nya Kii­ru­na­va­a­ra (mun­ta­nya de les per­dius) con­ti­nua sent ex­ca­va­da i és una de les mi­nes més fon­des del món (ar­ri­ba als 1.600 me­tres de pro­fun­di­tat). A cau­sa d’aques­ta mi­na, Ki­ru­na ce­deix so­ta la se­va ba­se, per la qual co­sa hi ha un pla per tras­lla­dar la po­bla­ció tres qui­lò­me­tres a l’est.

El nom de Ki­ru­na sem­bla pro­ce­dir del la­pó o sa­mi gi­ron, que vol dir per­diu blan­ca. Aquest ocell és pre­sent a l’es­cut de la ciu­tat, al cos­tat del sím­bol del fer­ro. El fer­ro sim­bo­lit­za la in­dús­tria mi­ne­ra, de vi­tal im­por­tàn­cia per a la ciu­tat, el tras­llat de la qual és ne­ces­sa­ri (lle­vat que es vul­gui tan­car la mi­na) per pro­ble­mes ge­o­lò­gics de sub­si­dèn­cia. El con­sell mu­ni­ci­pal va de­ci­dir el tras­llat de la ciu­tat i la se­va no­va lo­ca­lit­za­ció l’any 2011, en un am­bi­ent au­tèn­ti­ca­ment vi­si­o­na­ri.

Mol­tes em­pre­ses han ma­ni­fes­tat el desig de cons­truir a la no­va Ki­ru­na, la cre­a­ció de la qual pot du­rar 30 anys. Els pri­mers po­bla­dors van ar­ri­bar al lloc fa més de 6.000 anys. Nas­cu­da de la mi­na, Ki­ru­na viu de la mi­na, cone­gu­da des del se­gle XVII (quan ja s’hi va co­men­çar a tre­ba­llar) i ex­plo­ta­da des de fi­nals del se­gle XIX so­ta l’im­puls de Hjal­mar Lund­bohm, pri­mer director de l’em­pre­sa Lu­os­sa­va­a­ra-Ki­ru­na­va­a­ra AB (LKAB).

La ciu­tat té més pa­tri­mo­ni: l’Ins­ti­tut d’In­ves­ti­ga­ci­ons Es­pa­ci­als, l’Ins­ti­tut de Gla­ci­o­lo­gia i l’Ob­ser­va­to­ri de Ge­o­fí­si­ca, que de­pe­nen de la uni­ver­si­tat d’Es­to­colm, a més de l’Ins­ti­tut d’In­ves­ti­ga­ci­ons Bi­o­lò­gi­ques d’Abisko, el seu parc na­tu­ral. Però Ki­ru­na tam­bé man­té el seu atrac­tiu i es di­ver­teix. Té clubs i as­so­ci­a­ci­ons que prac­ti­quen la ca­ça, la pes­ca, l’esquí i les ac­ti­vi­tats a l’ai­re lliu­re en ge­ne­ral.

La cul­tu­ra la­po­na i el fi­nès han es­tat pre­sents i han evo­lu­ci­o­nat al com­pàs de la his­tò­ria de la ciu­tat. Ki­ru­na pre­ser­va la cul­tu­ra la­po­na o sa­mi; a l’es­tiu la ciu­tat acull un fes­ti­val que reu­neix nom­bro­sos mú­sics i ar­tis­tes, ai­xí com un de ci­ne­ma.

El 1736, el go­ver­na­dor del com­tat de Väs­ter­bot­ten, Ga­bri­el Gy­llen­grip, va mos­trar al la­pó Amund Amunds­son Ma­gi la mun­ta­nya que con­te­nia quan­ti­tats in­gents de mi­ne­ral de fer­ro. El fer­ro­car­ril a Nar­vik, a la cos­ta no­ru­e­ga, ha per­mès his­tò­ri­ca­ment el trans­port de mi­ne­ral.

Els ur­ba­nis­tes i ar­qui­tec­tes te­nen mol­ta fei­na per dis­se­nyar i ins­tal·lar el nou pro­jec­te de ciu­tat (a tra­vés dels pro­jec­tes de di­ver­sos ga­bi­nets les pro­pos­tes dels quals ha ava­lu­at un ju­rat): un nou Ajun­ta­ment –Kris­ta­llen, que s’hau­rà d’inau­gu­rar el 2018–, una àrea re­si­den­ci­al amb més de 3.000 ha­bi­tat­ges, zo­nes co­mer­ci­als amb res­tau­rants i ca­fès, no­ves zo­nes d’ha­bi­tat­ges (amb pi­sos per a es­tu­di­ants), àre­es de ne­go­cis, un hos­pi­tal, una bi­bli­o­te­ca i edi­fi­cis cul­tu­rals, cons­truc­ció de no­ves in­fra­es­truc­tu­res com les de trac­ta­ment d’ai­gües re­si­du­als, el subministrament elèc­tric, car­re­te­res i lí­ni­es fer­ro­vi­à­ri­es.

S’ha es­ta­blert el principi que la no­va ciu­tat s’ani­rà cons­truint abans de des­man­te­llar l’ac­tu­al. Les au­to­ri­tats han de­ci­dit que els edi­fi­cis de va­lor his­tò­ric tam­bé es pre­ser­va­ran i s’ha es­tu­di­at l’im­pac­te de la no­va ciu­tat so­bre el medi am­bi­ent. Ki­ru­na tre­ba­lla so­bre la pre­mis­sa d’una es­tre­ta col·la­bo­ra­ció en­tre l’em­pre­sa mi­ne­ra LKAB i les au­to­ri­tats. Un parc, el Gruvs­tads­park (el parc de la mi­na, amb jocs i ins­tal·la­ci­ons per a nens i jo­ves), as­se­gu­ra­rà l’en­llaç i con­ne­xió en­tre la mi­na i la no­va re­a­li­tat ur­ba­na, col·la­bo­ra­ció en la qual van mos­trar in­terès més de se­tan­ta es­tu­dis pro­fes­si­o­nals.

La ciu­tat ha par­ti­ci­pat en la vi­sió de la no­va Ki­ru­na mit­jan­çant con­sul­tes pú­bli­ques, di­à­legs i reu­ni­ons. La po­bla­ció és cons­ci­ent que viu­rà en una no­va ciu­tat, que se­rà “la nos­tra ciu­tat”, di­uen.

Es pre­tén que si­gui una uni­tat co­he­rent des del punt de vis­ta me­di­am­bi­en­tal, fun­ci­o­nal i so­ci­al. Hi ha una di­fe­rèn­cia en­tre tras­lla­dar edi­fi­cis i tras­lla­dar una re­a­li­tat de va­lor cul­tu­ral. Se­rà com una po­sa­da al dia de la ciu­tat, que vol man­te­nir el va­lor his­tò­ric i l’he­rèn­cia cul­tu­ral.

L’urbs su­e­ca s’en­fon­sa per cul­pa de la se­va mi­na de fer­ro i per ai­xò en fa­ran una al­tra en un lloc més ferm Els pri­mers po­bla­dors van ar­ri­bar fa més de 6.000 anys al lloc on és ara

CHRISTIAN SCIENCE MONITOR / GETTY

Pol nord. La ciu­tat, que té pro­ble­mes ge­o­lò­gics, se­rà tras­lla­da­da a un nou em­pla­ça­ment a uns tres qui­lò­me­tres a l’est

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.