L’‘infern’ multicultural suec
La ultradreta mundial està obsessionada amb la suposada epidèmia de crim i violacions al país escandinau
Els suecs estan acostumats que els polítics estrangers els citin, però sol ser com a exemple a seguir. Per la seva taxa d’atur (la més baixa de la UE), pel seu sistema educatiu, el seu generós Estat de benestar, les seves polítiques d’igualtat de gènere... Per això, el fet que el president dels Estats Units en persona es referís a Suècia i no ho fes per lloar-la sinó al contrari, per retratar-la com un país fracassat, en flames, ha deixat els suecs entre perplexos i indignats.
“Mireu el que està passant aquesta nit a Suècia”, va dir Donald Trump en un acte multitudinari divendres. Hi va haver moltes mofes, perquè a Suècia aquella nit no havia passat res d’especialment destacable i era més aviat una vetllada avorrida per als telenotícies. Després es va saber que el president havia estat veient a la Fox un documental del productor Ami Horowitz, que denuncia la suposada epidèmia de violència i violacions que viu aquell país a conseqüència d’haver deixat entrar una horda de refugiats i immigrants.
Horowitz no està sol. Tan rossa, tan tolerant i progressista, tan perfecta, des de fa un parell d’anys Suècia s’ha convertit en un blanc favorit de la ultradreta mundial. La miríada de mitjans digitals de notícies alternatives, webs i blogs ultra nacionalistes, islamòfobs o racistes a seques han trobat al país escandinau l’exemple ideal per il·lustrar els perills d’acollir massa estrangers (sobretot si són musulmans). El que era un paradís, diuen, s’ha convertit en un infern de caos i destrucció per culpa del multi culturalisme.
N’hi ha prou amb una simple recerca a Google. “Els immigrants imposen la xaria a Suècia”, llança
Breitbart, el mitjà ultradretà on Trump va fitxar el seu estrateg en cap. “Suècia: capital de la violació a Occident”, diu el think tank de Nova York Gatestone. “La policia sueca perd el control davant la crisi de refugiats i el nombre de zones sense llei augmenta a 55”, adverteix
Russia Today. “Suècia s’enfonsa en el caos: demanen a l’exèrcit que detingui l’onada de crims i violència a Malmö”, titula Alerta Digital . El lector descobrirà després que qui crida a l’exèrcit és un polític del partit xenòfob Demòcrates de Suècia, força que va entrar al Parlament l’any 2010.
Precisament, diversos diputats d’aquesta formació estan al darrere de webs suecs de la mateixa factura, les notícies dels quals alimenten els seus webs germans a la resta del món.
“L’extrema dreta, que sempre ha cregut que el multiculturalisme porta a la destrucció, utilitza qualsevol notícia, des d’un crim fins a uns disturbis, que pugui ser connectada amb la immigració o els refugiats. El missatge és: això és el que passa quan ens deixem portar per polítics que ignoren la veritat del multiculturalisme, mentre les víctimes són la gent corrent,” assenyala Daniel Poohl, director d’Expo, fundada el 1995 per Stieg Larsson, i publicació de referència sobre la ultradreta escandinava.
Suècia, amb la seva aura de societat socialdemòcrata i oberta, és un objectiu idoni. Els aldarulls als suburbis de les grans ciutats, amb molta població immigrant i alt atur, són un tema favorit dels ultres. No s’inventen els episodis –ahir a la matinada, a Rinkeby, Estocolm, la policia va ser atacada a pedrades–, però no s’obliden mai de donar-los cobertura. “Encaixa perfectament en el relat de l’extrema dreta que fins i tot els més tolerants tinguin problemes amb la immigració”, afegeix Poohl.
La narrativa és que l’elit política amaga deliberadament el que passa en favor del políticament correcte i que són ells que revelen la veritat. En aquest sentit anava l’últim tuit de Trump: “Els mitjans de NOTÍCIES FALSES estan dient que la immigració a gran escala a Suècia està funcionant d’allò més bé. NO!”.
Les dades dibuixen una imatge molt més complexa i matisada. Els experts asseguren que el relat de la ultradreta utilitza les estadístiques al seu gust. El crim va pujar un 3% el 2016, però ha descendit un 5% en l’últim decenni. Sí que és cert, en canvi, que Suècia lidera el rànquing de denúncies de violació i que aquestes s’han disparat en els últims deu anys. Però això es deu, assenyala el criminòleg Alberto Chrysoulakis, de la Universitat de Malmö, al fet que el 2005 i el 2013 Suècia va ampliar la definició de violació, per incloure actes que en altres països ni tan sols són castigats. També que hi ha més inclinació a denunciar.
Chrysoulakis es mostra així mateix escèptic amb la vinculació entre immigració i crim. No és una qüestió d’origen sinó de classe social. “Hi ha una sobrerepresentació dels criminals nascuts a l’estranger, com en altres països. Però no cometen els crims pel simple fet de ser immigrants, sinó que hi ha una sèrie de factors psicològics i sociològics que estan entrellaçats i no es poden ignorar. Els barris on creixen i viuen, el control familiar, l’associació amb delinqüents, el compromís amb l’escola...”
Amb tot just 10 milions d’habitants, Suècia ha estat tradicionalment un dels països europeus amb una política d’asil més generosa. Als noranta, durant les guerres de l’ex-Iugoslàvia, va rebre més de cent mil refugiats. En l’onada migratòria del 2015 va ser el país que més refugiats per habitant va acollir. Les sol·licituds d’asil es van doblar fins a arribar a 163.000, un terç dels quals era sirià. El Govern, amb els Demòcrates de Suècia escalant en les enquestes, va decidir endurir les normes d’asil i introduir controls fronterers temporals, que va justificar per “donar oxigen” a un sistema d’acollida a punt del col·lapse. El 2016 les sol·licituds van caure a 29.000.
Trump insisteix: “Els mitjans diuen que la immigració a Suècia a gran escala funciona d’allò més bé. No!” Els experts asseguren que el relat utilitza les estadístiques al seu gust: el crim ha baixat un 5% en deu anys