Pagesos i distribució
La recent Marxa Pagesa amb final a Barcelona pretenia posar en relleu que el preu que paga el consumidor pels aliments no es correspon amb el que cobren els pagesos. S’assignava el fet a una manca d’equitat per part de la cadena de distribució, alhora que es reclamaven preus remuneradors per a la pagesia. No hi puc estar més d’acord. En producte fresc és quasi una constant històrica que pagesos i ramaders donin la culpa dels seus mals a majoristes i minoristes perquè multipliquen per massa el preu que paguen al pagès.
Anem al problema econòmic de base. La distribució és un tipus d’activitat que té la capacitat de traslladar el seu valor afegit cap al consum a partir del preu de compra del producte agrari. Com que pot repercutir cap endavant els seus costos, rarament hi surt perdent. Si hi guanya massa o massa poc és una altra cosa, però per això ja hi ha la competència. En canvi, el pagès comença per afegir valor al producte; després, en funció de l’escassetat o l’abundància, el mercat li n’estableix el preu. Massa sovint aquest no cobreix els costos de producció i en resulten preus per hora treballada senzillament indignes. Quan això es repeteix, l’empobriment del sector està servit: cau la renda agrària individual, es renuncia a l’ofici, s’abandonen les terres, es despobla el camp, etcètera.
Així doncs, a diferència de la distribució, que suma al cost de compra de la carxofa el seu valor afegit, el productor de la carxofa afegeix valor i, després, en funció del mercat, coneix quin preu es reconeix a la seva contribució. El problema d’uns preus dignes per al pagès no té una solució fàcil, però cal actuar perquè ens hi juguem massa, no tan sols per una qüestió de dignitat sinó també de gestió del territori.
Una forma de garantir la renda agrària seria que la distribució doni prioritat als productes de proximitat
Una possibilitat clàssica és retirar producte del mercat en cas d’excés d’oferta per tal d’assegurar uns preus mínims; una altra és complementar les rendes del pagès. Són solucions massa defensives. Molt més interessants són els suggeriments que feia fa pocs dies en aquest diari Enric Llarch al voltant de la integració producció-distribució, que compta amb nombrosos exemples d’èxit a Catalunya, com a forma de retenir marges de distribució per a la pagesia.
No obstant, hi ha una altra possibilitat més simple que entroncaria producció i distribució sense necessitat d’integrar-les: que la distribució doni prioritat als productes de proximitat. Alguns supermercats catalans ho fan. És una forma de ser socialment responsable (reconeix la feina dels conciutadans) i una forma de minimitzar l’empremta ecològica dels productes que porten al darrere milers de quilòmetres de transport. Si aquesta pràctica de la distribució es reforcés amb una aposta pel producte ecològic per part de la pagesia, el contingut ecològic del producte es duplicaria. I, per cert, no aniria malament una reflexió (i molta acció) per part de la Generalitat respecte al model agrari que es vol per al futur.