Alemanya aposta per més càmeres de vigilància
El Parlament aprova noves mesures contra el terrorisme
Els atacs d’islamistes radicalitzats que va patir Alemanya durant l’any passat, i en concret l’atemptat de desembre contra una fira de Nadal de Berlín en la qual van morir dotze persones, han propiciat un intens debat polític sobre seguretat que va generant pautes d’actuació. Així, a la matinada de dijous a divendres, després d’una dilatada sessió parlamentària, el Bundestag (Cambra Baixa) va aprovar una sèrie de mesures de seguretat, entre elles la instal·lació de més càmeres de vigilància en espais públics, i fins i tot als uniformes de la policia.
Entre els llocs on les empreses privades de seguretat podran ara instal·lar videocàmeres amb més facilitat figuren centres comercials, aparcaments, estadis i poliesportius, i trens i autobusos, mentre que els agents de policia podran instal·lar petites càmeres portàtils al seu uniforme. A més, la policia federal tindrà la potestat de col·locar sistemes de vigilància que llegeixin i documentin de manera automàtica les matrícules dels vehicles a les fronteres.
El Govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, amb la cancellera democristiana, Angela Merkel, al capdavant, argüeix que amb aquestes disposicions es podrà protegir millor la població. El text es basa en un paquet de propostes sobre seguretat interior anunciades l’any passat pels ministres d’Interior, el democristià Thomas de Maizière, i de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas. Però l’oposició, formada per Aliança 90-Els Verds i el partit esquerrà Die Linke, va criticar les mesures argumentant que laminen llibertats fonamentals dels ciutadans sense que això garanteixi millores en la seguretat pública.
En realitat, les autoritats de protecció de dades dels lands hauran de continuar revisant i autoritzant les peticions per instal·lar videocàmeres –per exemple en uns grans magatzems o en un gimnàs–, però ara estaran citades a pensar més en termes de seguretat. De fet, el text inclou una modificació legal qualificant d’“especial interès” la protecció de la vida, de la salut i de la llibertat. Segons alguns experts, aquest canvi dificultarà en el futur al·legar el dret a la privacitat per bloquejar qualsevol nova mesura de vigilància.
D’altra banda, el Govern va patir ahir un contratemps quan el Bundesrat (Cambra Alta) va rebutjar considerar “països segurs” Algèria, el Marroc i Tunísia, una qualificació que formava part del pla de Merkel per accelerar el rebuig de les sol·licituds d’asil de ciutadans d’aquells països. La proposta havia passat el tràmit del Bundestag, però davant els dubtes suscitats sobre el respecte als drets humans en aquells països, el juliol passat va ser retirada de l’ordre del dia del Bundesrat –la cambra representativa dels lands– poc abans que toqués celebrar-se la sessió.
Ahir el text va tornar al ple de la mà del land de Baviera, governat pels socialcristians de la CSU, socis de la CDU de Merkel, i partidaris d’endurir les lleis d’asil. Però no va ser aprovat davant el vot contrari dels lands en els governs de coalició del qual participen Els Verds o Die Linke. Aquests partits van recordar que a Tunísia l’homosexualitat està penada, que a Algèria els violadors que es casen amb les seves víctimes menors d’edat queden sense càstig i que al Marroc es persegueix els qui reivindiquen la independència del Sàhara Occidental.
En política d’asil, el Bundesrat rebutja considerar “països segurs” Algèria, Tunísia i el Marroc