L’elu­sió fis­cal de les grans fir­mes cos­ta 5.000 mi­li­ons a Es­pa­nya

Les mul­ti­na­ci­o­nals pa­guen un 20% menys a l’any del que els to­ca­ria, se­gons les Na­ci­ons Uni­des

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - Bar­ce­lo­na MÉS IN­FOR­MA­CIÓ SO­BRE LA FIS­CA­LI­TAT DE LES MUL­TI­NA­CI­O­NALS www.la­van­guar­dia.com

Ca­da any al món les ar­ques dels es­tats dei­xen d’in­gres­sar uns 462.000 mi­li­ons d’eu­ros en con­cep­te d’im­pos­tos so­bre els be­ne­fi­cis ob­tin­guts per les mul­ti­na­ci­o­nals al seu ter­ri­to­ri.

No és que els di­ners s’ha­gin es­fu­mat. Sim­ple­ment, grà­ci­es a una es­tra­tè­gia d’en­gi­nye­ria fis­cal molt agres­si­va, aques­tes grans em­pre­ses tras­lla­den els seus guanys de for­ma ar­ti­fi­ci­al a les se­ves fi­li­als ubi­ca­des en pa­ï­sos de bai­xa tri­bu­ta­ció.

Par­lem d’elu­sió fis­cal. So­bre el pa­per aques­tes ope­ra­ci­ons no cons­ti­tu­ei­xen pràc­ti­ques il·le­gals en sen­tit es­tric­te. Tam­poc no en­tren en joc ne­ces­sà­ri­a­ment els ano­me­nats pa­ra­di­sos fis­cals, si­nó es­tats que ofe­rei­xen un trac­ta­ment tri­bu­ta­ri molt fa­vo­ra­ble. A Eu­ro­pa, per exem­ple, els ca­sos més cone­guts són els d’Ir­lan­da i Ho­lan­da.

El me­ca­nis­me ha­bi­tu­al de trans­fe­rèn­ci­es té lloc mit­jan­çant l’es­que­ma de les co­mis­si­ons. Per exem­ple, hi ha una em­pre­sa amb seu a Du­blín que es que­da els be­ne­fi­cis ob­tin­guts a Es­pa­nya, pa­gant a la se­va fi­li­al es­pa­nyo­la un per­cen­tat­ge mí­nim so­bre aquests. Per efec­te d’aquest tras­llat comp­ta­ble, els guanys tri­bu­ta­ran ai­xí al pa­ís de l’em­pre­sa ma­re, que gau­deix de ti­pus in­fe­ri­ors als es­pa­nyols.

Aquests càl­culs són el fruit de les in­ves­ti­ga­ci­ons d’Alex Cob­ham, de la xar­xa Tax Jus­ti­ce Network i de l’aca­dè­mic txec Petr Jansky, que va pu­bli­car aques­ta set­ma­na l’Ins­ti­tut d’In­ves­ti­ga­ció Eco­nò­mic de la Uni­ver­si­tat de les Na­ci­ons Uni­des (UNU-WIDER) a Hèl­sinki. Els au­tors han re­vi­sat els pa­rà­me­tres uti­lit­zats per l’FMI i el ba­lanç fi­nal in­di­ca que el pa­ís que més pèr­du­es fis­cals pa­teix, en ter­mes ab­so­luts, és els EUA, amb 166.000 mi­li­ons d’eu­ros, per­què les se­ves com­pa­nyi­es, mul­ti­na­ci­o­nals de gran mi­da, són les que més re­cor­ren a aques­tes pràc­ti­ques d’elu­sió.

En can­vi, els es­tats més pe­na­lit­zats, en ter­mes de per­cen­tat­ge de pèr­du­es fis­cals so­bre el to­tal dels in­gres­sos tri­bu­ta­ris que re­cap­ten ca­da any, són els pa­ï­sos en vi­es de desen­vo­lu­pa­ment, ubi­cats ma­jo­ri­tà­ri­a­ment a l’Àfri­ca ja que te­nen unes ad­mi­nis­tra­ci­ons amb es­cas­sos re­cur­sos per vi­gi­lar les de­cla­ra­ci­ons em­pre­sa­ri­als. Allà el fisc re­cap­ta en­tre el 12% i el 40% menys.

Pel que fa a Es­pa­nya, les pèr­du­es per al fisc ar­ri­ben als 5.500 mi­li­ons de dò­lars (5.000 mi­li­ons d’eu­ros) anu­als. S’es­ti­ma que l’im­post de so­ci­e­tats re­cap­ta el 20% menys del que hau­ria de re­cap­tar. El pa­ís pa­teix, per efec­te de l’es­tra­tè­gia fis­cal du­ta a ter­me per les mul­ti­na­ci­o­nals, una dis­mi­nu­ció del 0,4% del seu PIB ca­da any.

Aques­tes da­des ali­men­ten la re­cent po­lè­mi­ca so­bre quant pa­guen les em­pre­ses en im­post de so­ci­e­tats a Es­pa­nya. Se­gons el mi­nis­te­ri d’Hi­sen­da, els grups con­so­li­dats tan sols tri­bu­ta­ri­en un ti­pus efec­tiu del 7% so­bre el re­sul­tat comp­ta­ble grà­ci­es a l’en­gi­nye­ria fis­cal, men­tre que l’Ade­af afir­ma que si es con­si­de­ra la ba­se im­po­sa­ble el per­cen­tat­ge pu­ja a més del 26%. En tot cas, les fir­mes grans pa­guen menys que les pe­ti­tes.

“És un fe­no­men que ca­rac­te­rit­za la ma­jor part de les grans so­ci­e­tats, per­què les pi­mes no te­nen la capa­ci­tat d’efec­tu­ar ope­ra­ci­ons fis­cals tan com­ple­xes,” pun­tu­a­lit­za Jo­sé Ma­ría Mo­lli­ne­do, se­cre­ta­ri del sin­di­cat de Tèc­nics de l’Agèn­cia Tri­bu­tà­ria.

L’OCDE l’úl­tim any ha dut a ter­me una ini­ci­a­ti­va in­ter­go­ver­na­men­tal per­què les em­pre­ses pa­guin im­pos­tos al ma­teix pa­ís on s’ob­tin­guin be­ne­fi­cis. Un dels ob­jec­tius és que els es­tats in­for­min en de­tall de l’ac­ti­vi­tat du­ta a ter­me per les mul­ti­na­ci­o­nals al seu ter­ri­to­ri.

“A la pràc­ti­ca les ad­mi­nis­tra­ci­ons fis­cals no te­nen gai­re capa­ci­tat d’in­ter­ven­ció, ja que no es trac­ta d’ope­ra­ci­ons il·lí­ci­tes. Però cre­iem que les mul­ti­na­ci­o­nals hau­ri­en d’exer­cir tam­bé una res­pon­sa­bi­li­tat so­ci­al pa­gant els seus im­pos­tos, amb la qual co­sa una via se­ria que els ciu­ta­dans tin­gues­sin ac­cés a aques­tes da­des per fer pressió,” subrat­lla Mo­lli­ne­do.

La pa­rà­li­si nor­ma­ti­va ha ar­ri­bat a l’ex­trem que l’únic or­ga­nis­me que fins ara ha de­ci­dit pren­dre-hi car­tes ha es­tat la Co­mis­sió Eu­ro­pea, so­ta el pre­text que aques­tes pràc­ti­ques atemp­ten con­tra la com­pe­tèn­cia al mer­cat únic. En es­pe­ra que es re­sol­gui un re­curs ju­di­ci­al, Brus­sel·les va exi­gir a Ap­ple que as­su­mís uns 13.000 mi­li­ons d’eu­ros en im­pos­tos que va evi­tar pa­gar apro­fi­tant-se del baix rè­gim fis­cal ir­lan­dès.

A es­ca­la glo­bal, les mul­ti­na­ci­o­nals s’es­tal­vi­en uns 460.000 mi­li­ons d’eu­ros

Les em­pre­ses dels EUA apro­fi­ten les se­ves fi­li­als per mi­ni­mit­zar la càr­re­ga fis­cal

Aques­tes pràc­ti­ques són le­gals i Hi­sen­da té pocs re­cur­sos per cap­tar di­ners

THO­MAS SAMSON / AFP

Una pro­tes­ta de l’as­so­ci­a­ció At­tac en con­tra de la po­lí­ti­ca fis­cal de les mul­ti­na­ci­o­nals

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.