La tele que volem
En una reunió de treball amb una televisió privada a Madrid la setmana passada, una persona que ostenta un càrrec important em va preguntar per la situació actual de TV3. Aquesta persona estava perplexa i encuriosida pel fet que una televisió que havia estat líder indiscutible tant de temps (no només en audiència sinó també en qualitat i modernitat) ara estigués passant per un moment tan delicat. Em va reconèixer que sempre s’havien mirat el que es feia aquí perquè tenien TV3 com un model de referència. Malauradament, aquesta conversa és, en els darrers temps, molt habitual.
Fa pocs dies, el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va nomenar Vicent Sanchis com a nou director de TV3. Personalment, crec que té un gran repte al davant i molt poc temps per prendre decisions importants. La televisió no té temps ni el sector tampoc.
Des de PROA (Productors Audiovisuals Federats) hem prioritzat aquests darrers temps donar la veu d’alerta que calia protegir sobretot la nostra televisió pública. Fa un parell d’anys vam fer en solitari el manifest Salvem la producció independent, Salvem TV3 i tot just el mes passat vàrem liderar el manifest Més TV3, aquesta vegada acompanyats amb la immensa majoria del sector audiovisual. I ho vàrem fer perquè vèiem com s’anaven retallant constantment les inversions en continguts. I, en la majoria dels casos, en els continguts que hem fet històricament les productores. Des del 2010 fins al 2016 aquesta retallada ha estat de més del 50%. I, a més, sabem que en televisió les tendències són llargues i molt complicades de capgirar.
I què és una televisió sense bons continguts? Sabeu que, precisament ara, a tot el món de la comunicació es diu “El contingut és el rei”? Les grans empreses mediàtiques estan dedicant-hi tots els recursos.
El públic sap perfectament què vol veure i la competència cada cop és més ferotge. Hi ha producte audiovisual a totes les pantalles de la casa, ja sigui a la paret, a la taula o fins i tot a la butxaca. Ho podem consumir en directe, en horaris establerts o quan vulguem. Però sigui com sigui ningú no ens pot oferir proximitat, llengua i cultura com ho ha fet i ho ha de continuar fent TV3. Davant de tots aquests reptes només podem fer una cosa: posar-nos al dia i recuperar el temps perdut amb urgència. Hi ha talent, idees i una indústria capaç de fer-ho. És absolutament necessari que es capgiri la tendència i tornem a fer de TV3 aquella televisió que coneixen a tot el món i que la competència vol copiar. Ningú parlarà de nosaltres sinó ho fem nosaltres mateixos.
És imprescindible un full de ruta professionalitzat i actualitzat i dotar-lo dels recursos necessaris. De passada direm que no han de sortir forçosament del pressupost del Govern. Hi ha alternatives. Només demanem voluntat política.