Un crim al Raval destapa l’altra violència domèstica
“Era previsible”, diuen els veïns de la dona que va matar la seva parella, una altra dona; les baralles entre totes dues eren constants
Per raons òbvies no es pot qualificar d’homicidi masclista o d’un altre cas de violència de gènere, però sí de violència domèstica. Més pragmàtics, els veïns de l’immoble del número 8 del passatge Sant Bernat, al barri del Raval de Barcelona, el defineixen com “una mort anunciada”. Una veïna d’aquesta finca, l’Ana, de 53 anys i nacionalitat espanyola, va matar la matinada de dissabte a diumenge la seva parella, la Pili, de 57 i també espanyola. Les baralles entre totes dues dones, que mantenien una tempestuosa relació des de fa anys entre elles i amb l’alcohol, eren freqüents.
Els veïns estaven acostumats a trucar a la Policia, que poca cosa hi podia fer perquè quan els agents arribaven les dues dones es negaven a obrir la porta i deien que només havia estat una discussió i que tot estava en ordre a casa seva. Però els veïns expliquen que la Pili, amb una corpulència molt inferior a la de la seva parella, apareixia moltes vegades per l’escala amb blaus, després d’un nou episodi de crits, amenaces i baralles. “Ens hem cansat de presentar denúncies davant els Mossos d’Esquadra, d’avisar l’administrador de la finca i, fins i tot, el Síndic de Greuges... Però no va servir de res”, explica una veïna que viu al replà de baix. “Amb l’arribada de la Policia –afegeix aquesta mateixa font– acabava la discussió entre elles i fins i tot insultaven els agents. Aquí tots els veïns pensàvem que això podria passar qualsevol dia: era una mort més que anunciada”.
I va passar. Cap a les 2.30 hores d’aquest diumenge, l’Ana va començar a colpejar les portes dels seus veïns, mentre cridava: “L’he matada! L’he matada!”. Un veí va entrar al pis i va trobar el cos de l’altra dona, de bocaterrosa i inert, tot i que encara respirava. Quan van arribar les assistències sanitàries, tot i això, no van poder fer més que certificar la seva mort. L’agressora, que passarà a disposició judicial en les pròximes hores, li va clavar un ganivet de cuina al pit. No era la primera vegada que l’amenaçava amb una arma blanca. Un veí li va arrabassar una vegada un ganivet mentre amenaçava l’altra dona.
L’observatori espanyol contra l’LGBTfòbia, entre altres plataformes de defensa dels drets de les persones no heterosexuals, com ara Colega Madrid, va reaccionar ahir al crim del barri del Raval sol·licitant una llei amb mesures de protecció i recursos similars als que es destinen a les víctimes de violència de gènere perquè la violència entre gais i lesbianes deixi de ser “invisible” i “de segona categoria”.
Aquesta associació diu que la violència de vegades no té adjectius. És només violència. L’observatori lamenta especialment que el desenllaç “era esperable” pels veïns, que assistien amb impotència a la violència d’una dona sobre l’altra, fins i tot denuncien haver vist sovint seqüeles de violència física en la dona morta. “La violència domèstica intragènere en parelles homosexuals és una realitat invisible i un gran tabú que pateixen en silenci moltes persones homosexuals i que generalment no es denuncia ni es comptabilitza”, diu el col·lectiu.
Estudis sociològics fets als Estats Units, el Canadà o Austràlia estableixen que les taxes de violència en llars gais o lèsbiques són comparables o fins i tot superiors a les llars heterosexuals. Colega Madrid recorda que un dels últims estudis fet per l’investigador Richard Carroll, de la Universitat Northwestern de Chicago i publicat el setembre del 2014, indica que entre un 25% i un 75% de les parelles homosexuals són víctimes d’episodis de violència domèstica.
Col·lectius gais volen que la violència entre parelles del mateix sexe rebi el mateix tracte que la violència de gènere