Els Mossos d’Esquadra recuperen el càrrec de major
El cap de la policia catalana posa en relleu que els nous galons “blinden” la seva independència davant qualsevol vaivé polític
El Palau de la Generalitat va acollir ahir el nomenament de Josep Lluís Trapero com a nou major dels Mossos d’Esquadra. Va ser un acte sobri però amb una gran càrrega política i emocional a què van assistir gairebé tots els membres del Govern, capitanejats pel president Carles Puigdemont. La policia recupera, amb la designació de major, el càrrec de més alta representació en la seva estructura, i pel qual només va concursar Trapero.
No era un dia per a grans discursos. Serà aquest divendres, en la celebració del dia de les Esquadres, quan el major definirà els eixos del seu projecte per a la policia catalana els pròxims anys. Ahir va dedicar les seves primeres paraules als seus pares, immigrants a Santa Coloma de Gramenet, a la seva dona, a la seva família i als amics que l’han ajudat a modelar el seu caràcter i la seva personalitat. Després va posar en relleu la importància que té per a la institució recuperar una figura que, a parer seu, no hauria d’haver quedat mai vacant.
“Una immensa majoria dels mossos vivim aquesta professió des de la transcendència”, va dir Trapero, que va assegurar que els homes i les dones que porten l’uniforme de policia “no treballen de mosso, sempre són mossos”.
Puigdemont va ser igual de breu. Va aplaudir l’evolució de la policia catalana i va citar tres dels reptes que té al davant: la lluita contra el gihad is me, lac iber delinqüència i la gran xacra de la violència masclista. Després es va preguntar com era possible que els Mossos no tinguessin cadira i veu pròpia als fòrums internacionals en què es tracten temes que afecten la seguretat dels catalans. I va demanar al Govern central que convoqui d’una vegada la Junta de Seguretat, que no es reuneix des del 2009.
El president no va voler deixar passar l’oportunitat de fer una referència velada als escenaris polítics que s’acosten recordant als mossos que són una policia “compromesa amb la societat que serveixen” i “compromesa també amb el futur que elegeixin els catalans per a aquest país”.
Escoltant a primera fila hi havia els nous vuit comissaris que també van ser nomenats ahir per reforçar una estructura que arrossega un greu dèficit d’agents i a què aviat s’afegiran 500 mossos més. Ahir es va publicar la convocatòria, de la qual estava especialment orgullós el conseller d’Interior, Jordi Jané, principal valedor, amb el director de la policia, Albert Batlle, no només de Trapero, sinó també de la recuperació de la figura de major.
El càrrec estava vacant des del 2007, quan el major Joan Unió, que, per cert, no va ser convidat a l’acte d’ahir, va abandonar els Mossos. Durant tots aquests anys hi va haver un interès especial d’alguns polítics al capdavant de la Conselleria d’Interior de deixar buida la plaça i trencar la jerarquia natural de la policia. D’aquesta manera, els responsables polítics guanyaven poder i autoritat en la línia de comandament uniformada. No van ser poques les veus que van intentar fins a l’últim moment convèncer Jané, i fins i tot Puigdemont, que era un “error” recuperar la figura de major perquè, advertien, “es perpetuava” en el càrrec un comissari que no podria ser destituït mai. Els crítics no comptaven amb una reforma recent de l’organigrama que permet nomenar un segon major que es pugui fer càrrec de la direcció del cos.
En qualsevol cas, el major Trapero no manarà més del que ha pogut manar els últims anys al capdavant dels Mossos, des que va ser nomenat comissari en cap en substitució de Josep Milán, el 2013. Ni cobrarà més, ni tindrà més competències. Però sí que té a partir d’ara un reconeixement institucional i polític més important. Un paper que Trapero ha defensat sempre en benefici de la “maduresa” de la policia catalana i perquè els nous galons blinden més la seva independència davant qualsevol vaivé polític.
Durant els últims mesos de convulsió política no han estat pocs els que han intentat utilitzar els Mossos com a arma llancívola dels diferents bàndols, a favor o en contra del procés. Altres els han exigit que avancin públicament què faran si es convoca un referèndum, i des dels tribunals a Madrid se’ls obliga a retirar les urnes. Malgrat les pressions, Trapero ha aconseguit mantenir els mossos al marge del debat polític. I ha aconseguit blindar l’organització assumint personalment qualsevol actuació vinculada amb el procés. El ja major assegura que les tres barres gruixudes dels galons del seu nou uniforme reforcen més la independència de tot el cos.
Als Mossos alguns no veuen bé el seu nomenament. Ahir el sindicat SPC va tornar a criticar que l’elecció “no s’hagi fet amb garanties d’independència ni d’igualtat d’oportunitats”, i ha impugnat el concurs als tribunals. L’SME, per contra, posa en relleu la independència que guanya la màxima autoritat policial perquè té un càrrec “més impermeable” a qualsevol pressió política.