Comp­te amb les pa­par­res!

Sa­ni­tat aler­ta sen­de­ris­tes i ra­ma­ders de la pre­sèn­cia del vi­rus de la fe­bre he­mor­rà­gi­ca de Cri­mea-Con­go a Es­pa­nya

La Vanguardia (Català) - - TENDÈNCIES - CELESTE LÓ­PEZ Ma­drid

Comp­te amb les pa­par­res! Aquest és el mis­sat­ge que ha llan­çat el Mi­nis­te­ri de Sa­ni­tat aques­ta ma­tei­xa set­ma­na da­vant l’ar­ri­ba­da del bon temps, una ex­po­si­ció més gran als ani­mals i l’aug­ment les sor­ti­des al camp, prin­ci­pal­ment de sen­de­ris­tes que bus­quen llocs poc tran­si­tats i mig sal­vat­ges. El mo­tiu és la cons­ta­ta­ció, mit­jan­çant nous es­tu­dis, que a Es­pa­nya cir­cu­la el vi­rus de la fe­bre he­mor­rà­gi­ca de Cri­mea-Con­go (FHCC). Es trac­ta d’un vi­rus le­tal en­tre el 10% i el 40% dels ca­sos. L’aler­ta es­pa­nyo­la es jus­ti­fi­ca per tres cau­ses: la pro­xi­mi­tat de l’Àfri­ca, d’on ar­ri­ben aus mi­gra­tò­ri­es pro­ce­dents de zo­nes en­dè­mi­ques, l’àm­plia pre­sèn­cia del vec­tor im­pli­cat en la trans­mis­sió (en aquest cas, la pa­par­ra, so­bre­tot, la Hya­lom­ma) i les con­di­ci­ons cli­mà­ti­ques.

Els ex­perts sa­ben que el FHCC és aquí des de, co­ma mí­nim, el 2010, quan van tro­bar pa­par­res cap­tu­ra­des en cér­vols pro­ce­dents de Cà­ce­res. In­ves­ti­ga­ci­ons poste­ri­ors a Ex­tre­ma­du­ra, To­le­do, Os­ca i Se­gò­via en­tre els anys 2011 i 2014 van evi­den­ci­ar la pre­sèn­cia de vi­rus FHCC ex­clu­si­va­ment en pa­par­res Hya­lom­ma lu­si­ta­ni­cum, pro­ce­dents de la zo­na de Cà­ce­res abans es­men­ta­da.

A més, el setembre del 2016 el Cen­tre Na­ci­o­nal de Mi­cro­bi­o­lo­gia va con­fir­mar la in­fec­ció per vi­rus de la fe­bre he­mor­rà­gi­ca de Cri­mea-Con­go en du­es per­so­nes. Els dos ca­sos es van de­tec­tar a la Co­mu­ni­tat de Ma­drid: un ho­me de 62 anys men­tre pas­se­ja­va pel camp en un mu­ni­ci­pi d’Àvi­la, que va mo­rir al cap de pocs di­es, i la sa­ni­tà­ria, de 50 anys, que el va aten­dre a la uni­tat de cu­res in­ten­si­ves.

Des­prés de la de­tec­ció d’aquests ca­sos hu­mans, a fi­nals de setembre del 2016 es va po­sar en mar­xa un es­tu­di ba­sat en un mos­treig de pa­par­res per ana­lit­zar la cir­cu­la­ció del vi­rus en on­ze co­mar­ques ra­ma­de­res de qu­a­tre co­mu­ni­tats (Cas­te­lla i Lleó, Cas­te­lla-la Man­xa, Ma­drid i Ex­tre­ma­du­ra) i els re­sul­tats han iden­ti­fi­cat pa­par­res in­fec­ta­des cap­tu­ra­des en ani­mals sil­ves­tres, so­bre­tot cér­vols, a set de les on­ze co­mar­ques. No es van tro­bar re­sul­tats po­si­tius en bes­ti­ar do­mès­tic.

En aquest punt, Ricardo Mo­li­na, res­pon­sa­ble de la­bo­ra­to­ri d’En­to­mo­lo­gia Mè­di­ca de l’Ins­ti­tut de Sa­lut Carles III, acla­reix que les pa­par­res del gè­ne­re Hya­lom­ma no te­nen res a veu­re amb les que tro­bem, per exem­ple, en els gos­sos, “que són d’una al­tra es­pè­cie”. Les que trans­me­ten la fe­bre he­mor­rà­gi­ca es ca­rac­te­rit­zen per­què bus­quen “ac­ti­va­ment” el ver­te­brat que in­fec­ten. La dels gos­sos, al con­tra­ri, es que­da qui­e­ta en es­pe­ra que pas­si un ani­mal o per­so­na per pu­jar-hi.

L’es­tu­di dei­xa clar que el risc de con­ta­gi a hu­mans a Es­pa­nya és molt baix, però cre­uen que s’ha d’aler­tar els que es con­si­de­ra que són els prin­ci­pals grups de risc: ra­ma­ders, fo­res­tals, agri­cul­tors, ve­te­ri­na­ris, ai­xí com les per­so­nes que fan fei­nes de sa­cri­fi­ci i es­cor­xat d’ani­mals. Tam­bé els ca­ça­dors i les per­so­nes que fan ac­ti­vi­tats lú­di­ques d’ai­re lliu­re en zo­nes ru­rals sen­se la de­gu­da pro­tec­ció.

El Mi­nis­te­ri de Sa­ni­tat es di­ri­geix es­pe­ci­al­ment a aquests grups, als que de­ma­nen que ex­tre­min les pre­cau­ci­ons (po­sar-se ro­ba de mà­ni­ga llar­ga i pan­ta­lons llargs, por­tar bo­tes, evi­tar as­seu­re’s a ter­ra i fer ser­vir re­pel·lents) ja que el vi­rus de l’FHCC es trans­met no no­més per la pi­ca­du­ra de pa­par­res, si­nó tam­bé per con­tac­te amb la sang o els tei­xits d’ani­mals in­fec­tats du­rant la ma­tan­ça o l’es­cor­xat, o im­me­di­a­ta­ment des­prés. L’Or­ga­nit­za­ció Mun­di­al de la Sa­lut as­se­nya­la

La re­co­ma­na­ció: fer ser­vir bo­tes, ves­tir ro­ba amb mà­ni­ga, pan­ta­lons llargs i re­pel·lent, i evi­tar as­seu­re’s a ter­ra

tam­bé que hi pot ha­ver trans­mis­sió en­tre és­sers hu­mans en ca­sos de con­tac­te es­tret amb sang, se­cre­ci­ons, òr­gans o al­tres lí­quids cor­po­rals de per­so­nes in­fec­ta­des.

Els ex­perts re­co­ma­nen que quan aca­ba la jor­na­da o la sor­ti­da al camp, els ciu­ta­dans es re­vi­sin mi­nu­ci­o­sa­ment el cos (les pi­ca­du­res de pa­par­res no so­len ser do­lo­ro­ses) ja que una pa­par­ra in­fec­ta­da que s’ad­he­rei­xi a una per­so­na ne­ces­si­ta al­menys 48 ho­res per trans­me­tre-li el vi­rus. Si es tro­ba, cal treu­re­la im­me­di­a­ta­ment fent ser­vir unes pin­ces, sub­jec­tant-la fer­ma­ment el més a prop pos­si­ble de la pell i es­ti­rant amb su­a­vi­tat cap amunt. Des­prés, cal ne­te­jar bé la fe­ri­da amb ai­gua i sa­bó. Si du­rant els di­es se­güents apa­reix fe­bre o erup­ció a la pell, l’afec­tat ha d’anar im­me­di­a­ta­ment a un cen­tre mè­dic i in­for­mar que li ha pi­cat una pa­par­ra.

LLIBERT TEIXIDÓ

Els ex­perts acon­se­llen que, des­prés d’una sor­ti­da al camp, els ex­cur­si­o­nis­tes re­vi­sin pos­si­bles pi­ca­du­res

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.