‘Bullying’: res­pon­sa­bi­li­tats ins­ti­tu­ci­o­nals

La Vanguardia (Català) - - TENDÈNCIES - Sil­via Car­ras­co, Ri­ta Vi­llà i Ma­ri­bel Pon­fer­ra­da Grup Emi­gra. Uni­ver­si­tat Au­tò­no­ma de Bar­ce­lo­na

L’im­pac­te del co­nei­xe­ment de la re­a­li­tat que es viu als cen­tres en re­la­ció amb el bullying i les recomanaci­ons ba­sa­des en la re­cer­ca, que n’hi ha mol­ta, és gai­re­bé in­e­xis­tent. Els do­cu­ments ofi­ci­als que hi ha ser­vei­xen de ben poc per a la pre­ven­ció i en­ca­ra menys per a la res­tau­ra­ció del do­lor i la in­jus­tí­cia pa­ti­des.

Vi­vim en la fic­ció que les es­co­les ca­ta­la­nes són en­torns de­mo­crà­tics i que el mal cli­ma de cen­tre o les con­di­ci­ons que afa­vo­rei­xen el bullying són cau­sa­des per l’alum­nat. L’ab­sèn­cia dels agents clau per pre­ve­nir, in­ter­ve­nir i re­pa­rar ni tan sols hi són es­men­tats, as­pec­te es­pe­ci­al­ment greu quan a més po­den ac­tu­ar in­vo­lun­tà­ri­a­ment de bys­tan­ders, se­gons con­fir­ma la re­cer­ca: ni es par­la del pro­fes­so­rat. Molt bons pro­fes­si­o­nals de l’edu­ca­ció ob­ser­ven ca­da dia com molts d’al­tres no es­tan a l’al­tu­ra de la res­pon­sa­bi­li­tat que les fa­mí­li­es i la so­ci­e­tat hi di­po­si­tem. Hi ha ter­ror a dir les co­ses pel seu nom i en can­vi és clau iden­ti­fi­car les con­duc­tes in­com­pa­ti­bles amb els va­lors que pre­di­quem. Si bé el bullying pot ser in­es­pe­cí­fic, és ob­vi que no ac­tu­ar con­tra el mas­clis­me, el ra­cis­me i l’ho­mo­fò­bia di­fí­cil­ment pot con­tri­buir a cre­ar ac­ti­tuds de res­pec­te, em­pa­tia i co­o­pe­ra­ció ac­ti­ves en­tre iguals i en­tre tots els mem­bres de la co­mu­ni­tat es­co­lar. L’alum­nat de la ma­jo­ria de cen­tres no sen­ten a par­lar de res de ai­xò a clas­se en to­ta l’es­co­la­ri­tat.

Al­guns exem­ples d’aques­tes ab­sèn­ci­es són molt ob­vis: el pro­to­col de me­di­a­ció vi­gent, desen­vo­lu­pat en el De­cret de Drets i Deu­res de l’alum­nat, diu ex­plí­ci­ta­ment que no es pre­veu­ran te­mes de vi­o­lèn­cia de gè­ne­re o ra­cis­me, en­tre al­tres co­ses in­ex­pli­ca­bles; el llarg i de­ta­llat do­cu­ment con­tra la ra­di­ca­lit­za­ció i la is­la­mo­fò­bia ela­bo­rat per la Ge­ne­ra­li­tat i apli­cat des del ju­li­ol 2016 no­més in­clou una pà­gi­na con­tra “ra­cis­me” o “is­la­mo­fò­bia” si l’estudiant “té la per­cep­ció” que ai­xò li pas­sa: ni es plan­te­ja una ava­lu­a­ció de cen­tre, ni de ma­te­ri­als, ni de llen­guat­ge, ni d’in­ter­ven­ci­ons pro­ac­ti­ves.

Com a part de la mis­sió prin­ci­pal de les es­co­les hi és ab­sent allò que hau­ria de ser-hi en pri­mer lloc: l’ob­jec­tiu de vet­llar pel benes­tar emo­ci­o­nal de l’alum­nat, per so­bre de tot, do­nant ei­nes al pro­fes­so­rat per fer-ho. Vi­vim en temps de­cla­ra­tius, po­dem par­lar de va­lors que cre­iem co­muns com res­pec­te i con­fi­an­ça, res­pon­sa­bi­li­tat i co­o­pe­ra­ció, igual­tat i de­mo­crà­cia. Pe­rò sen­se la for­mu­la­ció d’aques­ta mis­sió i la pre­sa de cons­ci­èn­cia que cal dur-la a ter­me se­ri­o­sa­ment, a ban­da de vet­llar pels apre­nen­tat­ges aca­dè­mics, és molt di­fí­cil que hi ha­gi ac­tu­a­ci­ons clares, sis­te­mà­ti­ques i ava­lu­a­des als cen­tres, com ara: un pla d’ava­lu­a­ció del benes­tar emo­ci­o­nal de ca­da alum­ne com a part de la tu­to­ria com­par­ti­da per tot el pro­fes­so­rat, ac­ci­ons de su­port i se­gui­ment in­di­vi­du­al, anà­li­si pe­ri­ò­di­ca dels grups na­tu­rals i de les di­nà­mi­ques en­tre in­di­vi­dus i grups... Tot allò que la re­cer­ca ens diu que fun­ci­o­na i que, en de­fi­ni­ti­va, és res­pon­sa­bi­li­tat de l’ad­mi­nis­tra­ció edu­ca­ti­va, que no pot al·le­gar desconeixe­ment.

L’ob­jec­tiu ha de ser vet­llar pel benes­tar emo­ci­o­nal de l’alum­ne

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.