La ma­re­de­deu de Nú­ria: his­tò­ria d’un se­grest

Un do­cu­men­tal i un lli­bre acla­rei­xen les cir­cums­tàn­ci­es de la sos­trac­ció de la ma­re­de­deu ro­mà­ni­ca el 1967

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - JOSEP PLAYÀ MASET Bar­ce­lo­na

Han ha­gut de pas­sar 50 anys per po­der re­ve­lar al­guns dels se­crets que en­vol­ta­ven un dels epi­so­dis més des­co­ne­guts de l’opo­si­ció al fran­quis­me. Se sa­bia que el 1967 un grup d’ac­ti­vis­tes van se­gres­tar la imat­ge ro­mà­ni­ca de la Ma­re de Déu de Nú­ria, en la vi­gí­lia de la ce­ri­mò­nia de co­ro­na­ció ca­nò­ni­ca, i la van re­te­nir du­rant més de qua­tre anys, fins que va ser tor­na­da so­ta se­cret de con­fes­sió. Ara la pu­bli­ca­ció del lli­bre Mos­sèn, ens han pres la ma­re­de­deu!, de Ma­nu­el Cas­te­llet i Rosa Anna Fe­lip, i l’es­tre­na del do­cu­men­tal El se­grest de Nú­ria, de Ze­ba Pro­duc­ci­ons, di­ri­git per Edu­ard Mi­guel, ofe­reix per pri­me­ra ve­ga­da da­tes, noms i al­tres de­talls de to­ta l’ope­ra­ció.

Aquest es­trany se­grest no­més s’ex­pli­ca per l’apa­ri­ció d’un na­ci­o­na­lis­me ca­ta­là d’arrels ca­tò­li­ques que es va opo­sar al fran­quis­me. En pocs anys coin­ci­dei­xen l’afer Ga­lin­so­ga, els Fets del Pa­lau, les de­cla­ra­ci­ons d’abat Es­car­ré a Le Mon­de, la Ca­put­xi­na­da, la ma­ni­fes­ta­ció de ca­pe­llans a Bar­ce­lo­na i el no­me­na­ment de Mar­ce­lo Gonzá­lez Mar­tín, que va ori­gi­nar la cam­pa­nya “Vo­lem bis­bes ca­ta­lans”. I el 1967 s’anun­cia la co­ro­na­ció ca­nò­ni­ca de la Ma­re de Déu de Nú­ria en una ce­ri­mò­nia que ha­via de pre­si­dir el mi­nis­tre de Jus­tí­cia, An­to­nio María de Ori­ol i Ur­qui­jo, en re­pre­sen­ta­ció del Cau­di­llo.

Va ser Xa­vi­er Polo, mem­bre de l’Aca­dè­mia de Llen­gua Ca­ta­la­na, qui va te­nir la idea de se­gres­tar la imat­ge de la Ma­re de Déu, no no­més per boi­co­te­jar els ac­tes pro­gra­mats, si­nó com a cam­pa­nya de pro­pa­gan­da con­tra el rè­gim. Prè­vi­a­ment ha­via es­tu­di­at les pos­si­bi­li­tats de se­gres­tar la Ma­re de Déu del Pi­lar, el Sant Cal­ze de Va­lèn­cia, el Crist de Le­pant de la ca­te­dral de Bar­ce­lo­na i la imat­ge de la Mer­cè de Bar­ce­lo­na, però les va anar des­car­tant. Fi­nal­ment, i amb la col·la­bo­ra­ció de dos ac­ti­vis­tes més, Josep Al­me­da i Ne­me­si So­là, es van de­ci­dir per Nú­ria i van acor­dar una ope­ra­ció de la qual molt po­ques per­so­nes van conèi­xer els de­talls. Ne­me­si So­là, for­ner i pas­tis­ser, an­tic mem­bre de l’Es­co­la­nia de Mont­ser­rat i res­pon­sa­ble d’un agru­pa­ment es­col­ta, de 29 anys, es va con­ver­tir en el cap de l’es­ca­mot i va re­clu­tar cinc per­so­nes per dur a ter­me l’ac­ció.

El dis­sab­te 8 d’agost del 1967 dos jo­ves es­col­tes, de qui en­ca­ra es man­té en se­cret la iden­ti­tat, van ser els en­car­re­gats de pu­jar pri­mer a Nú­ria amb el cre­ma­lle­ra per as­se­gu­rar-se que no hi ha­via obs­ta­cles per a l’ope­ra­ció. Dos jo­ves més, Xa­vi­er Mar­gais, tre­ba­lla­dor d’una em­pre­sa d’as­se­gu­ran­ces de Bar­ce­lo­na, de 20 anys, i Ton Ri­bas, si­de­rúr­gic de l’Hos­pi­ta­let, de 34 anys, tots dos ex­cur­si­o­nis­tes i mi­li­tants del Front Na­ci­o­nal de Ca­ta­lu­nya, hi van pu­jar a peu, de nit, des de Qu­e­ralbs. Una ve­ga­da a Nú­ria no­més van ha­ver de tom­bar una por­ta per ac­ce­dir al cam­bril i ro­bar la imat­ge. La van po­sar en una mot­xi­lla, amb un casc d’al­pi­nis­ta al da­munt, i en com­pa­nyia dels al­tres dos jo­ves van em­pren­dre el des­cens. A Qu­e­ralbs els es­pe­ra­va un xo­fer, An­to­ni Bo­a­de­lla, pè­rit quí­mic, que els va tras­lla­dar fins a una ma­sia de Vall­gor­gui­na (Va­llès Ori­en­tal), que te­nia llo­ga­da Ne­me­si So­là.

Josep-Ra­fa­el Car­re­ras de Na­dal i Al­bert Ma­nent van ser els en­car­re­gats de di­fon­dre un co­mu­ni­cat fir­mat per una in­e­xis­tent Co­mis­sió de Sa­cer­dots i de Mi­li­tants d’Ac­ció Ca­tò­li­ca, que su­pe­di­ta­va el re­torn de la imat­ge a tres con­di­ci­ons: el no­me­na­ment de bis­bes ca­ta­lans, el re­torn de l’abat Es­car­ré a Ca­ta­lu­nya i la di­mis­sió del bis­be Mar­ce­lo Gonzá­lez. El se­grest va te­nir, com és lò­gic, més re­per­cus­sió a la prem­sa in­ter­na­ci­o­nal que a la d’aquí, que el va qua­li­fi­car de “ro­ba­to­ri sa­crí­leg”. Però la ce­ri­mò­nia de co­ro­na­ció es va ce­le­brar amb to­ta la pom­pa, tot i que amb una rè­pli­ca de la imat­ge de guix i es­cas­sa pre­sèn­cia de pú­blic.

Cas­te­llet i Fe­lip han ras­tre­jat el pa­ra­dor de la imat­ge du­rant els qua­tre anys, sis me­sos i vint di­es que va es­tar re­tin­gu­da. Va es­tar suc­ces­si­va­ment a can Pu­ja­des de Vall­gor­gui­na; en un pis del car­rer Puig Cas­te­llar, del bar­ri d’Hor­ta; a la ca­sa Mi­là, de la Ram­bla de Vi­la­no­va i la Gel­trú, i, ja els úl­tims di­es, a un pis del car­rer Gui­lle­ri­es, de Grà­cia.

Quan es va sa­ber que Nar­cís Ju­bany se­ria no­me­nat ar­que­bis­be de Bar­ce­lo­na es va com­plir la ter­ce­ra con­di­ció exi­gi­da. La res­ta de bis­bes ja eren ca­ta­lans i l’abat Es­car­ré ha­via mort i ha­via es­tat en­ter­rat a Mont­ser­rat. Lla­vors el ma­teix Ne­me­si So­là va pre­pa­rar la de­vo­lu­ció i va con­tac­tar amb l’ad­vo­cat i his­to­ri­a­dor Josep Be­net per­què fes d’in­ter­me­di­a­ri.

El 28 de ge­ner del 1972 Josep Be­net i la se­va es­po­sa, Flo­rèn­cia Ven­tu­ra, es van em­por­tar la imat­ge en el seu Re­nault Daup­hi­ne i la van lliu­rar a can Ma­ça­na, al peu de Mont­ser­rat, a mos­sèn Fre­de­ric Ba­ra, se­cre­ta­ri del bis­be d’Ur­gell, Joan Mar­tí Ala­nis. La ma­re­de­deu va ar­ri­bar a la Seu d’Ur­gell aque­lla ma­tei­xa nit i el bis­be va or­de­nar que es por­tés im­me­di­a­ta­ment a Nú­ria. Ho van fer dos sa­cer­dots, Ne­me­si Mar­quès i Llu­ís Ser­dà, de ma­ne­ra que a prop de la una de la ma­ti­na­da ar­ri­ba­ven al san­tu­a­ri. Pel ca­mí es van tro­bar un con­trol de la Gu­àr­dia Ci­vil, però els van dei­xar pas­sar.

Molts d’aquests pro­ta­go­nis­tes, que ni es co­nei­xi­en lla­vors, van coin­ci­dir aquest di­marts a la seu de l’Ins­ti­tut d’Es­tu­dis Ca­ta­lans, on es va pre­sen­tar el do­cu­men­tal de 52 mi­nuts (que es po­drà veu­re el 8 de ju­li­ol pel Ca­nal 33). Tam­bé hi era En­ric La­hoz, que quan hi va ha­ver el se­grest era vi­ca­ri de Ri­bes de Fre­ser i or­ga­nis­ta de Nú­ria. Pel sol fet que era aque­lla nit a Nú­ria i que era cone­gut per les se­ves ac­ti­tuds pro­gres­sis­tes va ser in­ter­ro­gat di­ver­ses ve­ga­des, acu­sat del ro­ba­to­ri i pro­ces­sat, fins que el seu cas va ser so­bre­se­gut per fal­ta de pro­ves. La­hoz va pren­dre la pa­rau­la per agrair que sor­tís a llum la ve­ri­tat i va afe­gir un la­ment: “Hau­ria agra­ït lla­vors una pa­rau­la d’aju­da del bis­bat per tots els pro­ble­mes que vaig ha­ver de su­por­tar”. Cor­res­po­nia tan­car l’ac­te al bis­be d’Ur­gell, Joan En­ric Vi­ves, que va ofe­rir aques­tes dis­cul­pes a La­hoz i es va fe­li­ci­tar per l’es­cla­ri­ment d’“aques­tes pe­ti­tes his­tò­ri­es” que for­men part de la me­mò­ria del pa­ís.

ELS AMAGATALLS

La ma­re­de­deu va es­tar ama­ga­da més de qua­tre anys en qua­tre llocs di­fe­rents

ELS AU­TORS

Ne­me­si So­là va di­ri­gir l’ope­ra­ció i Xa­vi­er Mar­gais i Ton Ri­bas es van en­dur la imat­ge

EL FI­NAL

Josep Be­net i la se­va do­na van tor­nar la ta­lla al se­cre­ta­ri del bis­be a can Ma­ça­na

SAN­TU­A­RI DE NÚ­RIA

La ta­lla de fus­ta de la Ma­re de Déu de Nú­ria, del se­gle XII

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.