Pre­ven­ció de pla­gues

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Quim Mon­zó

Di­me­cres, Ra­quel An­drés Du­rà par­la­va, en l’edi­ció di­gi­tal de La Vanguardia, d’un ar­tis­ta de car­rer que ha pas­sat a ser cone­gut com “el Bansky va­len­cià”. Es fa dir Es­cif i pin­ta grans mu­rals a les pa­rets de la ciu­tat de Va­lèn­cia, amb un es­til que efec­ti­va­ment po­dria re­cor­dar el del gra­fi­ter bri­tà­nic, si no fos per­què els d’aquest són d’una qua­li­tat grà­fi­ca su­pe­ri­or. En un dels gra­fits d’Es­cif es ve­uen tres po­li­ci­es amb es­cut i casc de pro­tec­ció col­pe­jant amb les por­res un enor­me lli­bre que és a ter­ra. Po­dria ben bé ser un di­buix del de­ma­gò­gic El Ro­to, però cal te­nir en comp­te que molts gra­fits de Bansky tam­bé ho po­den sem­blar. És el que pas­sa amb bo­na part d’aques­ta evo­lu­ció gra­fi­te­ra de l’ano­me­nat art de guer­ri­lla.

Fa co­sa d’un pa­rell de me­sos, al car­rer Gui­llem de Cas­tro va apa­rèi­xer un mu­ral amb di­ver­ses me­nes d’es­ca­ra­bats, pa­ne­ro­les i ra­tes, amb un es­lò­gan que vol fer re­fe­rèn­cia al tu­ris­me mas­siu que tam­bé pa­teix la ca­pi­tal va­len­ci­a­na: “Pre­ven­ci­ón de pla­gas. Pi­sos. Apar­ta­men­tos. Res­tau­ran­tes”. Ra­quel An­drés Du­rà ex­pli­ca que no va ser fins aquest di­lluns que Es­cif va pu­bli­car a la se­va pà­gi­na web Stre­et Against (so­bre­tot, que l’an­glès no fal­ti) una ex­pli­ca­ció del seu mu­ral: “Va­lèn­cia, com tan­tes al­tres ciu­tats, es­tà pa­tint les con­se­qüèn­ci­es de la tu­ris­ti­fi­ca­ció d’al­guns bar­ris. Són molts els tu­ris­tes ex­prés que ar­ri­ben en ra­mats a con­su­mir la ciu­tat; de­vo­rant, en­go­lint, de­fe­cant i fu­gint ve­loç­ment de l’es­ce­na­ri del crim. Com a part de la fes­ti­vit­za­ció de les ciu­tats, al­guns es­pon­ta­nis han cre­at vi­si­tes guia­des als mu­rals i gra­fits de la ciu­tat. Igual que es­tà suc­ceint en d’al­tres sec­tors, la cultura de bar­ri menys­prea els ha­bi­tants lo­cals, se­du­ï­da per l’apa­rent ren­di­bi­li­tat d’un tu­ris­me crei­xent. Pa per a avui, fam per a de­mà”. A Es­cif li mo­les­ta que, es­sent tan com­ba­tiu con­tra la mas­si­fi­ca­ció tu­rís­ti­ca, els seus mu­rals for­min part de les ru­tes de gra­fits que al­gu­nes em­pre­ses or­ga­nit­zen per Va­lèn­cia. Des de la ma­tei­xa re­gi­do­ria de Tu­ris­me de l’Ajun­ta­ment els llo­en com a es­pais de cre­a­ció on els ar­tis­tes ex­po­sen “les se­ves obres a la vis­ta de tot­hom i em­be­llint fa­ça­nes amb rei­vin­di­ca­ci­ons o ex­pres­si­ons de l’art més ac­tu­al”. (Cai­xa, co­bri.)

Fa temps que ai­xò dels banskys –su­po­so que els dic­ci­o­na­ris ac­cep­ta­ran avi­at la pa­rau­la– es­tà sor­tint de ma­re. Als Es­tats Units la no­ve­tat dels úl­tims anys són els banskys de dre­tes. N’hi ha di­ver­sos. El més cone­gut es fa dir Sa­bo. És un ex­ma­ri­ne de l’exèr­cit es­ta­tu­ni­denc, nas­cut a Te­xas i que, des­prés de dei­xar la mi­lí­cia, va es­tu­di­ar art a Los An­ge­les, on ara viu. Fan de­cla­rat de Do­nald Trump, evi­dent­ment. Pe­ti­tes mos­tres del seu art rei­vin­di­ca­tiu: “Els re­pu­bli­cans són el nou punk”, “que es fo­ti la pau”, “que es fo­ti el Ti­bet”... No en te­ní­em prou amb els banskys d’es­quer­res que ara n’hi ha tam­bé de dre­tes. Ben avi­at cla­va­ràs una pun­ta­da de peu a ter­ra i te’n sor­ti­ran mil.

Ben avi­at cla­va­ràs una pun­ta­da de peu a ter­ra i et sor­ti­ran mil ‘banskys’

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.