Carlos Raluy
DIRECTOR DEL CIRC RALUY
Carlos Raluy ha rebut en herència l’emblemàtic bar London del Raval. El local, que ha estat tancat més d’un any, reobrirà les seves portes amb ànims renovats a començaments de l’any que ve. Així se salva un patrimoni de la ciutat.
El circense Carlos Raluy va anunciar ahir que el centenari London Bar reobrirà les seves portes a començaments de l’any que ve a tot estirar. Se li ha de donar una mà de pintura, canviar algunes lleixes, preparar la nova programació d’espectacles... L’objectiu del fill del fundador del circ Raluy és recuperar els vells i molt llunyans anys de glòria, aquells temps en què va ser punt de trobada de malabaristes i pintors, d’artistes i bohemis, de Hemingway i de Picasso. Entre el Paral·lel i el Liceu, al cor del Raval, no podia ser de cap altra manera.
Es tracta de l’última voluntat de l’última propietària del local del carrer Nou de la Rambla. Eli Bertrán va morir el maig de l’any passat. Des d’aleshores el London Bar està tancat. Tots es temien el pitjor, però el testament de Bertrán va obrir un fi raig d’esperança sobre aquest símbol de la vella i engolida Barcelona. “Volem que el London Bar torni a ser un referent cultural de la ciutat –va detallar ahir el director del Circ Històric Raluy–, que sigui un altre cop molt més que un bar de prendre copes. Per això donarem un gran protagonisme a les actuacions. L’Eli volia que se’n conservés el patrimoni cultural”.
Cap als anys trenta, Luis Raluy, el pare d’en Carlos, acostumava a deixar-se caure per aquí. Llavors el London Bar era sempre ple de malabaristes, funàmbuls, trapezistes... Ningú no sap del cert des de quan penja el trapezi del sostre. I en Luis treballava en una fàbrica de Sant Adrià de Besòs, vivia en el desaparegut barri de La Catalana, però li encantava el circ. Era tot un acròbata. Tenia una barra fixa a casa seva. I quan el trio dels fantàstics Keystone es va veure reduït a duo l’avi de l’Eli, des de l’altre costat de la barra, els va dir que anessin a buscar aquell noi de Sant Adrià. En Luis es va unir als Keystone, va viatjar amb ells per Europa, va fundar una de les sagues circenses més importants de la història de Catalunya, es va inventar el número de l’home canó amb dues persones i també el del triple salt mortal en automòbil.
I aquella relació entre el London Bar i els circenses Raluy es va prolongar al llarg de les dècades, es va convertir en l’última esperança del local de Nou de la Rambla. No serà senzill recuperar aquella esplendor. Perquè els nous temps no li van provar gens bé, al London Bar. A poc a poc va anar perdent la seva empremta, transformant-se en un altre bar de copes, convertint-se en un escenari molt bonic per fer-se selfies. La mateixa Eli ho deia una vegada i una altra. Sí, fa algun temps que a Barcelona no hi ha tants funàmbuls. El tancament va amenaçar el London Bar més d’una ocasió. Sobretot a partir que alguns problemes amb les llicències municipals i unes tortuoses i eternes obres d’insonorització van acabar per enrarir les actuacions de mags i trapezistes. Aquí, abans, de vegades, Antonio Machín hi tocava el piano.