Es­ti­ma­da Ma­til­da

Llar­ga po­lè­mi­ca a Rús­sia per una pel·lí­cu­la que re­tra­ta els amors d’una ba­lla­ri­na del Ma­rinski amb Ni­co­lau II

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - GON­ZA­LO ARAGONÉS

Les pro­duc­ci­ons de Hollywo­od (Dunker­que, El pla­ne­ta dels si­mis o l’úl­tim lliu­ra­ment de

Gru, el meu do­lent pre­fe­rit) con­ti­nu­en sent lí­ders en els ci­ne­mes de Rús­sia. Pe­rò cap no ha pro­vo­cat tants rius de tin­ta com una su­per­pro­duc­ció prò­pia, el dra­ma his­tò­ric Ma­til­da, so­bre els em­bo­lics d’una ba­lla­ri­na del Te­a­tre Ma­rinski de Sant Pe­ters­burg amb l’úl­tim tsar, Ni­co­lau II.

La cin­ta, di­ri­gi­da per Alek­sei Uc­hí­tel, es va aca­bar de fil­mar ja fa gai­re­bé un any i l’hi­vern pas­sat es­ta­va a punt per a la se­va es­tre­na. Pe­rò les crí­ti­ques d’ac­ti­vis­tes ul­tra­re­li­gi­o­sos i la cam­pa­nya d’una diputada van pro­vo­car l’ajor­na­ment. La pel·lí­cu­la s’es­tre­na­rà pre­vi­si­ble­ment el prò­xim mes d’oc­tu­bre, poc abans del cen­te­na­ri de la Re­vo­lu­ció Rus­sa del 1917.

Les pri­me­res crí­ti­ques con­tra la pel·lí­cu­la van ar­ri­bar des del mo­vi­ment re­li­gi­ós Tsarski krest (la creu del tsar), que van qua­li­fi­car la cin­ta de “pro­vo­ca­ció an­ti­rus­sa i an­ti­re­li­gi­o­sa”. Pe­rò la diputada Na­ta­lia Pok­lónska­ia, cone­gu­da per la se­va ve­ne­ra­ció de l’úl­tim tsar, ha con­ver­tit aquest afer en un ca­sus be­lli gai­re­bé per­so­nal.

La le­gis­la­do­ra, que es va fer fa­mo­sa a Rús­sia el 2014 per re­ne­gar del Go­vern d’Ucra­ï­na i po­sar-se de part de Mos­cou du­rant els es­de­ve­ni­ments que van aca­bar amb l’an­ne­xió a Rús­sia de la pe­nín­su­la de Cri­mea, va de­nun­ci­ar Alek­sei Uc­hí­tel du­es ve­ga­des da­vant la Fis­ca­lia. En la pri­me­ra oca­sió, el no­vem­bre pas­sat, va al·le­gar dany mo­ral con­tra els cre­ients. Al film, Rús­sia es pre­sen­ta “com un pa­ís de pa­tí­bul, d’em­bri­a­gue­sa i for­ni­ca­ció”, va ar­ri­bar a dir. En la se­go­na, al ge­ner, va sol·li­ci­tar que es com­pro­vés la le­ga­li­tat de la con­ces­sió de fons pú­blics al pro­jec­te.

Pok­lónska­ia va ar­ri­bar a en­car­re­gar una co­mis­sió d’“ex­perts or­to­do­xos”. Tot i que la re­la­ció de la ba­lla­ri­na amb Ni­co­lau II és un fet his­tò­ric, re­flec­tit als di­a­ris es­crits per di­ver­sos per­so­nat­ges de l’èpo­ca, in­clo­ent-hi el ma­teix so­bi­rà, Pok­lónska­ia ar­gu­men­ta que els prin­ci­pals per­so­nat­ges de la pel·lí­cu­la són “sants”. L’any 2000 l’Es­glé­sia or­to­do­xa rus­sa va ca­no­nit­zar Ni­co­lau II i la se­va fa­mí­lia, as­sas­si­nats pels bol­xe­vics a Ieka­te­rin­burg el 1918.

Com to­ta la se­va fa­mí­lia po­lo­ne­sa, Ma­til­da Kxes­sinska va desen­vo­lu­par la se­va car­re­ra al te­a­tre Ma­rinski de Sant Pe­ters­burg (lla­vors cone­gut com a Gran Te­a­tre Im­pe­ri­al), on va in­gres­sar el 1890. Es va for­mar a l’es­co­la del cone­gut pe­da­gog ita­lià En­ri­co Cec­het­ti i va as­so­lir po­pu­la­ri­tat amb els seus pa­pers en els ba­llets amb què el core­ò­graf fran­cès Ma­rius Pe­ti­pà va re­no­var el ba­llet rus. Pe­rò a més de ser una de les prin­ci­pals ba­lla­ri­nes rus­ses de l’èpo­ca, se la co­neix so­bre­tot pels seus con­tac­tes amb l’aris­to­crà­cia i l’elit política de l’èpo­ca.

Va ser amant del tsa­ré­vitxNiko­lai Ale­xàn­dro­vitx du­rant dos anys, en­tre el 1892 i el 1894, fins que el fu­tur Ni­co­lau II es va com­pro­me­tre ofi­ci­al­ment amb la prin­ce­sa ale­ma­nya Alix de Hes­se, que des­prés de pu­jar al tron el 1896 es va con­ver­tir en l’em­pe­ra­driu Ale­xan­dra Ro­mà­no­va.

Més tard, en­tre al­tres amants Ma­til­da va man­te­nir re­la­ci­ons sen­ti­men­tals amb els fa­mi­li­ars del tsar els prín­ceps Sergio Ro­mà­nov i An­drés Ro­mà­nov. Va aca­bar ca­sant­se amb aquest úl­tim el 1921 a Ca­nes (França), on tots dos ha­vi­en ar­ri­bat fu­gint de la Re­vo­lu­ció Rus­sa. El prín­cep va adop­tar el fill de Ma­til­da, Vla­dí­mir, que va néi­xer el 1902 de pa­re des­co­ne­gut.

Anys des­prés, Ma­til­da Kxes­sinska va obrir una es­co­la de ba­llet a Pa­rís. Jun­ta­ment amb seu ma­rit va es­criu­re les se­ves me­mò­ri­es en la dè­ca­da del 1960, en­ca­ra que a Rús­sia no es van pu­bli­car fins al 1992. L’exa­mant de l’úl­tim tsar va mo­rir el 1971, poc abans de com­plir un se­gle d’in­ten­sa i apas­si­o­na­da vi­da.

L’Es­glé­sia or­to­do­xa rus­sa ha pre­fe­rit man­te­nir una po­si­ció mo­de­ra­da res­pec­te a la po­lè­mi­ca i ha anun­ci­at que no es pro­nun­ci­a­rà ofi­ci­al­ment so­bre la pel·lí­cu­la. El por­ta­veu del Pa­tri­ar­cat de Mos­cou, Alek­sandr Vólkov, ha dit re­cent­ment que l’Es­glé­sia no creu que el film si­gui una ca­ri­ca­tu­ra del sant tsar, tot i que en­tén que és natural la re­ac­ció de part dels cre­ients. Se­gons Vólkov, és una pel·lí­cu­la fe­ta per al gran pú­blic. El director “ha de com­pren­dre que per aquest mo­tiu la per­cep­ció de la se­va obra pot ser molt di­ver­sa. És evi­dent que la pel·lí­cu­la cau­sa con­tro­vèr­sia i no pas­sa des­a­per­ce­bu­da, fins i tot des d’un punt de vis­ta ne­ga­tiu”, ha ex­pli­cat.

I ha re­cor­dat que Ni­co­lau II no és no­més un per­so­nat­ge his­tò­ric, si­nó un sant or­to­dox. “El director ha de com­pren­dre que amb aques­ta pel·lí­cu­la ata­ca mol­ta gent”, en­ca­ra que tam­bé ha dit que hi hau­rà re­ac­ci­ons po­si­ti­ves. “Crec que hi ha parts cor­rec­tes i bo­nes”.

Al juny es va ce­le­brar un vi­si­o­na­ment pri­vat de la pel·lí­cu­la per va­lo­rar-la. La diputada Pok­lónska­ia va re­ac­ci­o­nar di­ent que l’Es­glé­sia or­to­do­xa ha de­cla­rat el film una blas­fè­mia con­tra l’Es­pe­rit Sant i que tots els as­sis­tents es­tan ex­co­mu­ni­cats du­rant sis me­sos. Un por­ta­veu de l’Es­glé­sia va ha­ver de sor­tir de se­gui­da a ne­gar aques­ta afir­ma­ció.

El Pa­tri­ar­cat or­to­dox de Mos­cou tam­bé ha cri­ti­cat les ame­na­ces per part dels ac­ti­vis­tes re­li­gi­o­sos. Fa me­sos, di­ver­sos ci­ne­mes i l’equip d’Uc­hí­tel van re­bre car­tes ame­na­ça­do­res d’un grup ano­me­nat Es­tat Cris­tià - San­ta Rús­sia. De­ien que cre­ma­ri­en les sa­les si po­sa­ven la pel·lí­cu­la a la car­te­lle­ra.

En l’ar­se­nal de crí­ti­ques que en els úl­tims me­sos ha uti­lit­zat la diputada Pok­lónska­ia tam­bé hi ha l’elec­ció de l’ac­tor ale­many Lars Ei­din­ger per in­ter­pre­tar a la pan­ta­lla gran el jo­ve tsar. Pok­lónska­ia s’hi ha re­fe­rit en di­ver­ses oca­si­ons com a “ac­tor por­no”, pel que sem­bla pel seu pa­per en el dra­ma his­tò­ric

Golt­zius y la com­pañía del pe­li­ca­no (Pe­ter Gre­e­naway, 2012), en què apa­rei­xia nu.

Uc­hí­tel va con­fi­ar el pa­per de Ma­til­da a l’actriu po­lo­ne­sa Mic­ha­li­na Ols­zanska.

El Con­sell So­ci­al adjunt al Mi­nis­te­ri de Cultura ha de­ma­nat al director que ta­lli una es­ce­na en què apa­reix la ba­lla­ri­na amb el tors nu. “No ho fa­ré, per­què no es trac­ta d’una es­ce­na erò­ti­ca”, ha ex­pli­cat el director. Pá­vel Paz­hi­gai­lo, pre­si­dent del Con­sell, un òr­gan sim­ple­ment as­ses­sor, ha de­ma­nat a Uc­hí­tel que tre­gui les “es­ce­nes hollywo­o­di­a­nes”, en­tre d’al­tres una que re­crea una ses­sió d’es­pi­ri­tis­me de la fa­mí­lia im­pe­ri­al rus­sa.

L’úl­tim as­salt en­tre la diputada Pok­lónska­ia i el ci­ne­as­ta Uc­hí­tel es lliu­ra aquests di­es en­torn dels su­ports que ella té per tom­bar l’es­tre­na de la cin­ta. Pok­lónska­ia es­gri­meix 40.000 pe­ti­ci­ons per­què el film no ar­ri­bi a les sa­les de ci­ne­ma de Rús­sia.

.

Ma­til­da Kxes­sinska va desen­vo­lu­par la se­va car­re­ra al Ma­rinski de Sant Pe­ters­burg (lla­vors Gran Te­a­tre Im­pe­ri­al); a dalt, el tsar Ni­co­lau II

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.