Realitat virtual per a cirurgians

Traumatòlegs de Vall d’Hebron formen en tècniques complexes amb imatges immersives

Operen uns 250 malucs a l’any. Abans ho feien a homes i dones grans, molt per sobre dels 65 anys. Ara el 40% tenen entre 40 i 50 anys, i pocs estan disposats a no tornar a córrer o a jugar al seu esport preferit, encara que necessitin portar una pròtesi total que supleixi el cap del fèmur i l’encaix amb la pelvis. Així doncs, a la unitat de cirurgia del maluc de Vall d’Hebron s’enfronten a un públic cada vegada més exigent a qui cal tornar una articulació nova per recuperar la normalitat com més aviat millor i que no es noti. I per això cal utilitzar tècniques poc invasives que permetin recuperar-se aviat i on caben pocs errors.

“Però formar-se en aquest tipus de tècniques obliga a fer moltes operacions abans, un centenar almenys”, explica el responsable de la unitat, Alejandro Hernández, amb un equip que s’ha format durant anys amb traumatòlegs especialitzats d’altres països. “I un centenar d’intervencions exigeix molt temps. És difícil convertir-se així en un cirurgià expert, i no tots els hospitals poden enviar els seus metges a fora”. Per això han ideat una eina d’aprenentatge per als seus col·legues “i per a qualsevol traumatòleg en qualsevol lloc del món” que els permeti abreujar aquest aprenentatge: realitat virtual, imatges immersives que mostren tot el que passa en una operació real, una realitat observable des de qualsevol angle perquè s’ha gravat amb sis càmeres per abastar els 360 graus, i tantes vegades com es vulgui. N’hi ha prou amb unes ulleres de realitat virtual i un mòbil amb connexió a internet. La classe està penjada a YouTube.

La tècnica que expliquen o, més ben dit, que mostren és una manera d’accedir al maluc separant dos músculs per substituir l’articulació i inserir un nou tros de fèmur i sense trencar tendons, com sí que passa en el mètode clàssic. El problema és que hi ha molt poc espai per operar i per maniobrar amb els separadors dels músculs, les serres, les pròtesis. I els encaixos han de funcionar al mil·límetre. “Tot just vuit centímetres”.

És el peatge per guanyar seguretat i temps: que les cames quedin perfectament alineades i amb la mateixa llargària, que els tendons estiguin intactes –cosa que permetrà que la recuperació sigui molt més ràpida–, que l’estada a l’hospital sigui curta per la reducció de riscos i que el pacient torni a l’ús normal de la cama. A tots els seus usos, incloenthi córrer.

“I tan poc espai per actuar exigeix una coordinació perfecta al quiròfan. És com una coreografia. Tots ens anem movent al voltant del pacient, tot ha d’estar disposat al lloc adequat. I això s’aprèn veient tot el que passa, els 360 graus. Per això les imatges immersives són una eina tan útil per al traumatòleg que vol formar-se en una tècnica d’aquest tipus”, explica el traumatòleg Víctor Barro, de qui va partir la idea d’explotar la realitat virtual per formar col·legues.

El vídeo està disponible a YouTube, és de franc, i s’ha finançat amb fons procedents dels cursos que cada any ofereix Vall d’Hebron a traumatòlegs. Anualment, els experts en maluc de l’hospital ofereixen aquests cursets a altres especialistes que aprenen especialment sobre ca-

dàvers. “És car i per a un nombre molt limitat”, explica Hernández. La nova eina multiplica les possibilitats i canvia el panorama per a hospitals amb pocs recursos.

Els plans dels traumatòlegs ja van més enllà del que han aconseguit fer realitat. Per què no imatges immersives per als pacients? “Volem estendre aquesta eina a altres parts del procés, perquè el pacient pugui saber exactament tot el que passarà des que arriba a l’hospital fins que se’n va a casa i comença a caminar: les proves, els consells per posar-se en marxa, el quiròfan...”, explica Víctor Barro. Aquesta informació que ara es dona en una sessió de grup en un auditori i amb diapositives i que aviat es podria repassar tantes vegades com es vulgui amb les ulleres i el mòbil té un impacte notable en la reducció de l’angoixa i en la bona rehabilitació del pacient.

L’operació també? “Molts dels nostres malalts ens confessen que ja han vist operacions de maluc a internet”, explica Alejandro Hernández. “I molts reconeixen que s’han espantat. Per això la filmació de l’operació en si és un material pensat per als cirurgians, no per als pacients. Però la realitat virtual és una eina que hem d’explotar per ajudar en la preparació de operació, la visita al fisioterapeuta, l’ús correcte de les crosses per pujar escales... Hi ha molta informació que redunda en la qualitat assistencial, en la disminució de l’angoixa i en la recuperació”, concreta el traumatòleg.

Però els plans continuen molt més enllà. Al quiròfan són conscients d’una àmplia gamma de tecnologies que seran assistents de precisió. Com les de realitat augmentada que permetrien, per exemple, comprovar en hologrames la col·locació real de les peces, que resulten invisibles, en canvi, a través dels vuit centímetres oberts al cos del pacient. “Però això és molt més car”, apunten, realistes però sense renunciar al fet que els recursos visuals que hi ha al mercat es colin entre serres i bisturís.

EL COMENÇAMENT El primer vídeo està dedicat a un abordatge difícil per a pròtesi de maluc

DIVULGACIÓ

La tecnologia visual permetrà aprendre en menys temps i des de qualsevol lloc

PRÒXIM PROJECTE

El format també s’utilitzarà per preparar el pacient abans i després de l’operació