El Vaticà indica que “parlar de mediació és una trampa”

A la Santa Seu la irrita que s’especuli interessadament amb la seva mediació en el conflicte català. Nega categòricament que estigui exercint aquesta funció, per via directa o indirecta. “No veiem el paper del Vaticà com a mediador perquè això ja seria una manera de reconèixer que un [s’entén que la part catalana] té un dret i es necessita trobar la manera d’ajudarlo”, van indicar a La Vanguardia fonts vaticanes de tota solvència. “Parlar de mediació és una trampa –van insistir les mateixes fonts–. [Joan Josep] Omella és l’arquebisbe de Barcelona i parla amb totes les parts, però no és el mediador del Vaticà”. A la Santa Seu tampoc no va agradar gens que el nou ambaixador espanyol, Gerardo Bugallo, després de presentar les seves cartes credencials, fa uns quants dies, expliqués les seves converses privades amb el papa Francesc i amb el secretari d’Estat, el cardenal Pietro Parolin, en oberta violació dels codis diplomàtics. Bugallo es va esplaiar sobre les actituds contràries del Papa i de Parolin a les independències que no siguin fruit de la descolonització. Segons el Vaticà, l’ambaixador va fer “una lectura completament tendenciosa i partidista” de la conversa i va ser molt incorrecte filtrant-la. “L’ambaixador no és el portaveu del Papa ni de Parolin”, van comentar. El zel de Bugallo es va atribuir a la debilitat de la posició de Madrid en aquell moment de la crisi. Respecte a la qüestió catalana, “el Papa sempre ha estat molt caut i continua sent molt caut”, van afegir les fonts. L’actitud oficial de Francesc –segons va confirmar l’oficina de premsa de la Santa Seu– és la que va expressar en una entrevista a La Vanguardia el juny del 2014, després de la seva visita a Israel. Jorge Mario Bergoglio va distingir llavors entre les emancipacions de les antigues colònies i els processos d’independència de països units voluntàriament durant segles, com Escòcia o Catalunya, que, segons ell, han “d’agafar-se amb pinces”. /