Un estudi de la UB identifica com es reforcen o obliden records al dormir
El cervell reactiva xarxes de memòries relacionades i debilita la informació no rellevant
Mentre dormim, el cervell reforça o debilita els records del que s’ha esdevingut durant el dia. I no ho fa record per record, sinó que reactiva les memòries en xarxes de records que estan relacionats entre si, mentre promou l’oblit de la informació menys rellevant o poc associada a aquelles xarxes.
Així s’ha comprovat amb un estudi liderat per la Universitat de Barcelona –els resultats del qual s’acaben de publicar en la revista científica The Journal of Neurosciencie– que ha aprofundit en el mecanisme pel qual el cervell depura els records codificats durant el dia perquè es puguin emmagatzemar a llarg termini.
“Volíem explorar dues coses: en primer lloc, si és possible que la reactivació d’un record també produeixi la reactivació d’un altre relacionat, la qual cosa significaria que el cervell reactiva els records en xarxes, no com a traços de memòria aïllats; i en segon lloc, si és possible que el cervell tingui un mecanisme per oblidar la informació sorollosa, si és possible que activament es desfaci d’informació que està poc relacionada amb els records reactivats; i això és el que hem trobat i que fins ara no s’havia demostrat”, explica a La Vanguardia per correu electrònic Javiera Oyarzún, investigadora de la UB i primera signant de l’estudi.
Els investigadors van utilitzar una tècnica experimental que associa un estímul sensorial a un record per induir després la seva reactivació durant el son. Els participants en l’estudi havien de memoritzar la localització en una quadrícula de parelles de cartes idèntiques amb dibuixos d’animals, mitjans de transport o instruments musicals. Una vegada memoritzades les seves posicions, se’ls donava una altra quadrícula en la qual una de les cartes de cada parella havia canviat de localització i les parelles s’acompanyaven de sons relacionats amb el contingut del dibuix per poder induir posteriorment la reactivació del record.
Un grup de participants va aprendre les dues quadrícules seguides, i un altre amb un interval de tres hores, perquè els dos conjunts de records estiguessin poc relacionats. Més tard, mentre els participants dormien, els investigadors van activar la meitat dels estímuls auditius per reactivar els records de les posicions de les cartes associades a cada so. I al despertar es va avaluar com recordaven la localització de la primera tanda de cartes, que no havia estat associada a cap so però que sí que compartia un element amb les reactivades o no reactivades durant el son. “En el primer grup, on l’interval d’aprenentatge era curt, vam veure que els records relacionats i reactivats per sons es reforçaven i es recordaven millor en comparació amb les cartes que no havien estat reactivades; en el segon grup, amb interval d’aprenentatge llarg i menys associació entre les parelles de cartes del primer i el segon joc, els traços de memòria de les cartes reactivades es recordaven pitjor que les cartes que no s’havien reactivat per so”, detalla Oyarzún. I explica que això demostra que hi ha un mecanisme actiu i selectiu d’oblit de records irrellevants o poc freqüents que treballa durant el son, de manera que la reactivació d’un record concret impacta en els records d’experiències similars adquirides prèviament: els records que tenen un vincle fort es beneficien de la reactivació i es preserven, mentre que els que tenen menys força associativa amb el record activat són activament oblidats.
Encara que durant el seu experiment la reactivació de records durant el son es va forçar amb sons, Orzayún creu que els resultats són comparables amb el que ocorre en condicions naturals, quan el cervell –de forma selectiva– reactiva aquella informació que té un contingut emocional, que és nova o que pensa que serà d’ús futur (per exemple per a un examen). “No podem realment saber què passa de forma natural, però és molt probable que aquest mecanisme cerebral tan complex estigui implementat com una funció cerebral de base que ha evolucionat amb el temps, i per tant no creiem que només s’activi durant la reactivació a través de sons”, justifica la investigadora. Afegeix que en el seu estudi les reactivacions es van fer durant el son d’ones lentes o no-REM, “que és la fase que més influència té en la consolidació de les memòries episòdiques”.
Remarca que entendre els mecanismes
Activar un record durant el son ajuda a fixar-ne d’altres de vinculats i promou l’oblit dels no associats
cerebrals de reforç i oblit de records és summament important per al tractament de patologies ansioses que s’inicien per la formació de records patològics, com les fòbies o l’estrès posttraumàtic. I avança que els resultats d’aquest treball també donen peu a entendre millor patologies psiquiàtriques en què hi ha una disrupció del son i probablement s’està impedint un normal processament de memòries.
En el treball han participat també els professors Icrea Ruth de Diego i Lluís Fuentemilla, els investigadors del grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de la UB, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i de l’Institut de Neurociència de la UB, així com Joaquín Morís, de la Universitat d’Oviedo, i David Luque, de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia).