La política inquieta la ciència
‘Nature’ analitza el model català de ciència davant un possible canvi d’escenari
El terreny de la producció científica no escapa de l’eterna rivalitat Barcelona-Madrid, però l’actual situació política a Catalunya apareix com un element afegit d’incertesa: si Catalunya es converteix en un país independent, què passarà amb l’ecosistema científic?, es pregunta la revista Nature en un article recent.
La reflexió parteix de l’anàlisi dels diferents models de política científica que s’han seguit a Barcelona i Madrid, i que han determinat l’actual lideratge: “El 2008 Barcelona va reemplaçar Madrid com la ciutat científicament més productiva d’Espanya. Una dècada després, la metròpoli de Catalunya es manté al capdavant amb dificultat, mentre la capital lluita per recuperar-se d’una recessió financera que ha deixat un nombre considerable d’instituts públics d’investigació a la vora del col·lapse”. El 2015, el 39% dels articles científics publicats a Espanya van ser produïts per científics a Barcelona, i un 36,6% a Madrid. Aquest petit avantatge, explica Nature, es produeix “malgrat tenir poc menys de la meitat de centres del CSIC que Madrid, i 2.000 investigadors menys”.
Nature explica que la fórmula de l’èxit de Barcelona consisteix a “atreure al màxim de científics de primer nivell, i deixar-los sentir i treballar còmodes”. És un model impulsat des del programa Icrea que va engegar el conseller MasColell el 2001, i avalat amb “els centres d’investigació creats pel Govern català en l’última dècada”. Aquests centres, com l’Institut de Ciències Fotòniques, tenen “una flexibilitat per contractar i pagar salaris” que ha atret investigadors internacionals, en contrast amb el model del CSIC, “en el qual els professors són funcionaris per tota la vida”.
Tot i això, un cop les dues ciutats tracten de recuperar-se de les fortes retallades sofertes durant la crisi, ara la inquietud ha tornat als centres d’investigació.
“Catalunya no té un programa intern de subvencions competitives per finançar la investigació, basant-se principalment en les assignacions del pressupost nacional i el finançament internacional”, apunta Nature. “Si es convertís en un país independent, no està clar si pertanyerà a la Unió Europea i si podrà sol·licitar subvencions al Consell Europeu d’Investigació o al programa Horitzó 2020”. Així, Nature recull que “alguns científics temen que això erosioni més l’avantatge de Barcelona”, però la revista també recull que altres científics sostenen que la situació no frustrarà la ciència a Catalunya “precisament perquè s’ha tornat tan internacional”.