Ca­pe­llans tra­bu­cai­res

La Vanguardia (Català) - - RELIGIÓ - Da­ni­el Ara­sa

La so­ci­e­tat catalana es­tà di­vi­di­da com no ho ha­via es­tat mai des de la Guer­ra Ci­vil, fa 80 anys, i la ten­sió de­ri­va­da de la si­tu­a­ció po­lí­ti­ca pe­ne­tra en fa­mí­li­es i amis­tats. En­tre gent as­se­nya­da gai­re­bé sem­pre s’evi­ta par­lar del te­ma a fi de pre­ser­var la uni­tat de la fa­mí­lia o la con­còr­dia amis­to­sa, per­què les po­si­ci­ons s’han ra­di­ca­lit­zat i els ar­gu­ments de par­ti­da­ris i con­tra­ris al pro­cés te­nen una ba­se sen­ti­men­tal, emo­ci­o­nal, i per ai­xò ma­teix re­sul­ta més di­fí­cil el di­à­leg. Quants de nos­al­tres no hem re­nun­ci­at en les úl­ti­mes set­ma­nes a res­pon­dre o re­en­vi­ar cen­te­nars de wat­saps d’un o d’un al­tre sig­ne po­lí­tic, so­vint ten­den­ci­o­sos o in­sul­tants! Qu­an­tes fa­mí­li­es elu­dei­xen es­men­tar l’as­sump­te per­què sa­ben que hi ha vi­si­ons opo­sa­des! Qu­an­tes per­so­nes s’em­pas­sen en so­li­tud les se­ves ten­si­ons per evi­tar xocs!

Aques­ta con­ten­ció pot re­sul­tar apro­pi­a­da per a un perí­o­de breu, però no eter­nit­zar-se. Pas­si el que pas­si el 21 de desem­bre hem de con­ti­nu­ar con­vi­vint en pau. Per ai­xò ur­geix treu­re fer­ro a la vis­ce­ra­li­tat po­lí­ti­ca per re­mun­tar el de­te­ri­o­ra­ment de la con­vi­vèn­cia, co­men­çant per res­si­tu­ar la po­lí­ti­ca al ni­vell que li cor­res­pon. Ni tot a la vi­da aca­ba en la po­lí­ti­ca ni aques­ta ho re­sol tot. En la vi­da di­à­ria con­vi­vim amb per­so­nes que no pen­sen com nos­al­tres en gai­res co­ses. És clar en les cre­en­ces re­li­gi­o­ses, que no són mo­tiu de xoc al re­plà de l’es­ca­la, el lloc de tre­ball o el club es­por­tiu mal­grat que la re­li­gió ar­ri­ba més al nu­cli fo­na­men­tal de la per­so­na que la po­lí­ti­ca. Ex­cep­te per als qui han con­ver­tit la po­lí­ti­ca en una re­li­gió, la qual co­sa és un dra­ma.

Da­vant la si­tu­a­ció, molts cris­ti­ans són cons­ci­ents de la ur­gèn­cia d’ac­tu­ar per mi­llo­rar la con­vi­vèn­cia. Els bis­bes ca­ta­lans i la Con­fe­rèn­cia Epis­co­pal Es­pa­nyo­la han emès do­cu­ments molt po­si­tius. El car­de­nal Jo­an Jo­sep Ome­lla ha dit ex­plí­ci­ta­ment que “a Ca­ta­lu­nya hi cap tot­hom”, i l’ar­que­bis­be de Tar­ra­go­na, Jaume Pu­jol, adre­çant-se als seus sa­cer­dots els va re­cor­dar que “són pas­tors de tots”. En les pre­gà­ri­es de les mis­ses de mol­tes es­glé­si­es es re­sa di­à­ri­a­ment per la con­vi­vèn­cia a Ca­ta­lu­nya, i al­guns grups de fi­dels han or­ga­nit­zat fins i tot ho­res san­tes per de­ma­nar a Déu la pau i la re­con­ci­li­a­ció

Ha es­tat la tò­ni­ca de la ma­jo­ria de sa­cer­dots i de molts fi­dels. Però els ca­tò­lics es­tan di­vi­dits en­tre els par­ti­da­ris i els con­tra­ris a la in­de­pen­dèn­cia de Ca­ta­lu­nya gai­re­bé exac­ta­ment igual que la res­ta de la so­ci­e­tat. Ho mos­tra­va l’en­ques­ta del Cen­tre d’Es­tu­dis d’Opinió de la Ge­ne­ra­li­tat. És

El sa­cer­dot ha de re­bre tots els que vo­len acos­tar-se a l’Es­glé­sia, els que són na­ci­o­na­lis­tes i els que no, els de dre­tes i els d’es­quer­res; ni per un bàn­dol, ni per l’al­tre

una qüestió opi­na­ble, so­bre la qual nin­gú no pot ar­ro­gar-se la to­ta­li­tat de la ve­ri­tat. Se­nyal do­lent quan els uns o els al­tres fan ser­vir a fa­vor seu ar­gu­ments re­li­gi­o­sos amb fi­na­li­tats po­lí­ti­ques.

Per ai­xò ma­teix en­tenc de­plo­ra­ble l’ac­ti­tud d’aquests 420 sa­cer­dots que van pren­dre po­si­ció so­bre el referèndum, o la del rec­tor de Vi­la-ro­do­na con­ver­tint l’es­glé­sia en sa­la de re­comp­te elec­to­ral, ai­xí com la d’al­guns sa­cer­dots es­pa­nyo­lis­tes de dins i fo­ra de Ca­ta­lu­nya amb po­si­ci­ons con­trà­ri­es. En aquests te­mes, els ca­pe­llans, pru­dèn­cia ex­tre­ma. Ni per un bàn­dol ni per l’al­tre. A l’ho­ra de vo­tar, que eme­ti el seu vot com vul­gui, però el sa­cer­dot rep a tots els que vo­len acos­tar-se a l’es­glé­sia, els na­ci­o­na­lis­tes i els que no ho són, els de dre­tes i els d’es­quer­res. Les ban­de­res molt so­vint se­pa­ren, però en el seu cas les ban­de­res es con­ver­tei­xen en fac­ci­ons.

Al se­gle XIX ano­me­na­ven tra­bu­cai­res els ca­pe­llans que es fi­ca­ven en la po­lí­ti­ca. Al­guns fins i tot aga­fa­ven les ar­mes. Eren gai­re­bé sem­pre pro­pers al car­lis­me, ano­me­nats “re­a­lis­tes”. Des­prés hem vis­cut el na­ci­o­nal­ca­to­li­cis­me del fran­quis­me. Al­guns hi tor­nen avui, per­què ser tra­bu­cai­re o na­ci­o­nal­ca­tò­lic no és ex­clu­siu d’una lí­nia po­lí­ti­ca, o d’Es­pa­nya. És la bar­re­ja de re­li­gió i po­lí­ti­ca, que al fi­nal ins­tru­men­ta­lit­za el re­li­gi­ós al ser­vei d’in­teres­sos po­lí­tics con­crets.

Aquests sa­cer­dots ni tan sols s’han as­sa­ben­tat que l’ac­ció en la so­ci­e­tat ci­vil cor­res­pon als laics, i, com va dir el Con­ci­li Va­ti­cà II, els laics cris­ti­ans han d’in­ter­ve­nir bus­cant el bé co­mú. El sa­cer­dot té prou fei­na a ce­le­brar mis­sa, ad­mi­nis­trar sa­gra­ments, in­clòs el tan obli­dat de la con­fes­sió, vi­si­tar els malalts... i fins a por­tar l’or­ga­nit­za­ció de les par­rò­qui­es. En els te­mes de po­lí­ti­ca cal no anar més en­llà de pro­mou­re la con­vi­vèn­cia, la con­còr­dia, l’amor, sem­pre res­pec­tant les op­ci­ons le­gí­ti­mes. So­bre as­pec­tes con­crets, com di­em en ca­ta­là, muts i a la gà­bia.

CEN­TRE DEL RO­MÀ­NIC DE LA VALL DE BOÍ

Obrir por­tes Els sa­cer­dots han de res­pec­tar to­tes les op­ci­ons. A la fo­to, for­re­llat de fer­ro for­jat de l’es­glé­sia As­sump­ció del Coll (Vall de Boí)

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.