La Universitat Rovira i Virgili imparteix un cobejat màster sobre la cultura del vi i la seva explotació.
Bordeus, Porto i Catalunya estrenyen lligams amb Wintour, un màster finançat per la Unió Europea que integra enologia, màrqueting i turisme
Aquest màster comença lluny de les aules. Primera lliçó: la verema a les vinyes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Després arribaran les primeres visites a grans cellers: Freixenet, Codorniu, Torres, Gramona... Els alumnes també s’amaren de l’oferta cultural i patrimonial de la zona. El primer trimestre toca escumosos a Catalunya. El màster continua a la Universitat de Bordeus i els châteaux i després recorre el Duero per submergir-se en els portos. Impulsat per la URV, la Universitat de Bordeus i la de Porto, Wintour explora tant el potencial enològic com les possibilitats de negoci de tres zones de referència al mapa vinícola del món i que també són patrimoni de la humanitat pel seu llegat cultural.
“Els alumnes aprenen com s’elabora un vi de Bordeus, un porto i un cava, però tan important és això com saber vendre el producte, i això implica màrqueting i presència als mercats globals a través del turisme basat en el patrimoni de cada zona”, explica Gemma Beltran, una de les coordinadores de Wintour. El màster és un dels 24 que disposen de finançament, a través de beques per als alumnes, del programa Erasmus Mundus de la Unió Europea.
Quan es van obrir les inscripcions, la URV –que s’encarrega de la coordinació administrativa del màster– va rebre 155 peticions de graduats universitaris interessats per a les 25 places disponibles. “Vam haver de seleccionar els alumnes en funció de l’expedient acadèmic, de l’experiència laboral, el nivell d’anglès i de la seva carta de motivació, que va tenir molt de pes”, afegeix Beltran. En aquesta primera promoció –que va començar el setembre de l’any passat i que acabarà el juny vinent– hi ha estudiants de 19 països: des del Canadà, el Brasil i Mèxic fins a Suïssa, França, Portugal, Itàlia, Bielorússia, la Gran Bretanya o Sud-àfrica.
“Em va atreure la possibilitat d’estudiar a tres universitats diferents d’Europa, poder conèixer aquestes zones vinícoles tan importants i visitar-ne els cellers”, destaca Francisco Fraguas, un dels dos argentins de la primera promoció. Enginyer agrònom especialitzat en enologia i vinicultura, havia treballat a diversos cellers de Mendoza abans de matricular-se a Wintour. “Un altre dels grans actius del màster és poder estudiar amb gent de tants països amb visions tan diferents”. El Francisco i els seus companys de promoció ara són a Porto. Al febrer començaran la tesi: tots els alumnes s’estaran quatre mesos en una de les empreses col·laboradores per elaborar un projecte enoturístic.
La vinculació i la implicació en el màster d’empreses vinícoles tant a França, com a Portugal i Espanya també ha estat clau perquè la Unió Europea s’impliqués en el Wintour. Vins de Bordeaux, Torres, Codorniu, Porto Cruz, Freixenet, Cité des Civilisations du Vin o Lavradores de Feitoria són alguns dels partners amb els quals compta el màster.
“Les tesis són treballs que tindran un clar impacte als tres territoris; a Porto ara s’està invertint molt en la promoció i el turisme enològic s’està desenvolupant molt ràpidament”, manté Jorge Queiroz, professor de la Universitat de Porto. Les quintas, casalots envoltats de vinyes amb vistes al Duero, s’estan reconvertint en residències que ja són un reclam turístic de primer ordre.
Cada zona juga les seves cartes. “Des d’un punt de vista enoturístic Porto i Espanya tenen una visió més semblant pel que fa a la rebuda del turista i el que significa deixar tastar el vi i la venda directa als visitants, exerceixen d’ambaixadors del seu territori... En canvi, als cellerers francesos els costa més de donar-li la benvinguda a algú que no apreciï el producte”, conclou Fraguas.
El disseny del màster inclou visites a cellers, cases rurals i els principals museus i atractius culturals de cada territori. Així, els alumnes poden comprovar com cellers com Torres han canviat la manera de mostrar les instal·lacions per acostar-se i atreure un públic que cada vegada és més entès i que està interessat en el compromís ambiental i en l’artesania del producte. Els alumnes aprenen com s’elabora el vi i com es posiciona al mercat en una zona com Bordeus, on la classificació dels crus (les finques) es va fer ja el 1855 coincidint amb l’Exposició Universal de París del 1855 per poder identificar oficialment els millors châteaux amb altres zones, com la Terra Alta, on la garnatxa blanca va començar a despuntar fa tot just una dècada i l’oferta turística encara és incipient.
“A Bordeus i a Porto el vi ja funciona com a reclam turístic en canvi a Catalunya, encara que s’estan veient canvis, el turisme enològic encara juga amb l’efecte Barcelona com a atractiu”, explica Josep Miquel Canals, degà de la facultat d’Enologia de la URV i també professor del màster. Per conèixer diferents escenaris, aquesta setmana els estudiants de primer curs han viatjat a La Rioja acompanyats, entre d’altres, per Salvador Anton, director del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya i especialista en la transformació de destinacions turístiques. Aquesta setmana, una altra experiència: els alumnes han recorregut el Priorat, visitant petits cellers, acostant-se a la història de la comarca a la Cartoixa
ELS ESTUDIANTS La URV va rebre 155 sol·licituds d’alumnes de 29 països per a les 25 places del màster
LES EXPECTATIVES L’objectiu és aprendre com s’elabora el vi i també a vendre’l i generar negoci
d’Escaladei i coneixent les estratègies de la denominació d’origen qualificada Priorat. En aquesta ocasió, els va acompanyar Jaume Gené, professor de Màrqueting i coordinador del Master Business Administration (MBA) de la URV. El proper mes, durant dues setmanes, els alumnes tornaran a treballar en empreses, però en aquesta ocasió per conèixer com es prepara la campanya de Nadal, un dels moments àlgids de l’any pel que fa a vendes, de vi i escumosos.
“Les professions del futur són les que combinen diferents especialitats; es necessitaran professionals d’enologia i turisme. No estem formant gent per fer visites als cellers, sinó per dissenyar aquestes visites, experiències que uneixin lleure, vi, territori i també negoci... Per això han de conèixer bé com es fa el producte; han de saber com es fa el desgorjament dels vins escumosos, què és la fermentació i també com es comporta el mercat”, afegeix.
“La gent que entén de vins nota molt ràpidament si el guia d’un celler comprèn o no com és el procés d’elaboració... El valor afegit d’aquest màster és la multidisciplinarietat”, afegeix Beltran. Hi coincideix Pierre-Louis Teissedre, de la unitat d’investigació en enologia de la Universitat de Bordeus: “Les tres universitats estan situades en zones turístiques consolidades i reconegudes per la Unesco i tenen una tradició vinícola indiscutible. El que fa que aquests estudis siguin únics és la implicació, com a
partners, d’empreses del sector tant en el procés de formació com en la tesi de final de màster”. La Universitat de Bordeus lidera la xarxa internacional Oenovity, de la qual formen part 55 universitats i entitats del sector, i on el 2015 va començar a gestar-se el Wintour. La Unió Europea va incloure el màster en el programa Erasmus Mundus, que també finança el Vinifera, un altre màster centrat en la viticultura i l’enologia i no tant en el territori i el sector empresarial.
Wintour està generant també altres projectes com el que durà a terme una de les estudiants de la Xina de la primera promoció: “Ella no sabia el que era una casa rural, no entenia el concepte perquè al seu país no n’hi ha tal com les entenem aquí”, explica el professor Canals. Així que aquesta alumna està treballant en el que serà un diccionari que adaptarà 2.000 termes relacionats amb l’enologia i el turisme al xinès per poder ajustar conceptes i facilitar el disseny de futurs productes enoturístics per als visitants d’aquell país. Un altre dels projectes que ja estan en marxa és un panel sensorial amb tastadors xinesos per saber quins productes s’adapten més bé als seus gustos i poder dissenyar després un catàleg específic.